Les llacunes de la suspensió de desnonaments anunciada pel govern espanyol
Els jutges de Barcelona alerten que la paralització dels desallotjaments aprovada per l'Estat no serà "automàtica" perquè el decret no protegeix totes les llars vulnerables
Dispositiu dels Mossos en un desnonament a Barcelona
|
Andreu Merino
"Queden suspesos des d'avui i fins que es compleixin sis mesos del final de l'estat d'alarma tots els desnonaments sense alternativa habitacional de les llars vulnerables". Aquest és l'anunci que va fer el vicepresident espanyol, Pablo Iglesias, el 31 de març en roda de premsa a la Moncloa per anunciar les mesures preses pel Consell de Ministres en matèria de lloguers. Però Iglesias va ser imprecís. Ni tots els desnonaments quedaran suspesos ni tampoc es frenaran tots aquells que afectin famílies considerades "vulnerables".
La mesura estatal estableix que només es tindrà en compte la vulnerabilitat en cas que aquesta estigui causada per la crisi sanitària de la Covid-19 i sempre que els afectats no tinguin alternativa habitacional. Les mesures aprovades queden recollides al reial decret 11/2020, publicat al BOE aquest dimecres. Els criteris que marquen qui es pot beneficiar de la suspensió queden recollits a l'article 5. El text detalla que les persones que podran demanar l'ajornament del llançament hauran d'haver patit un expedient de regulació temporal d'ocupació (ERTO) al seu lloc de treball, haver perdut la feina, haver reduït la seva jornada per assumir tasques de cures o haver vist reduïts els ingressos en el conjunt de la unitat familiar en comparació amb el mes anterior. Concretament, els ingressos del mes anterior a la sol·licitud no podan superar els 1.614 euros, el resultat de multiplicar per tres l'Indicador Públic de Renda d'Efectes Múltiples.
Alhora, s'haurà de complir el requisit que l'import de l'arrendament, més les despeses de subministrament i totes les relacionades directament amb l'habitatge -com el telèfon o les despeses de la comunitat- siguin igual o superiors al 35% dels ingressos conjunts de tota la unitat familiar. Es calcularan els ingressos de la persona afectada, el seu cònjuge o parella de fet inscrita i els fills de la parella.
En cas de trobar-se en situació de vulnerabilitat, hauran de ser els afectats que sol·licitin la suspensió i ho hauran de fer presentant un document acreditatiu de l'atur ingressat després d'haver perdut la feina o haver patit un ERTO, o un comprovant del cessament d'activitat en cas de ser autònom.
Una suspensió parcial
El reial decret, doncs, evidencia que no se suspendran tots els desnonaments durant els sis mesos posteriors al final de l'estat d'alarma. En primer lloc, com deixa clar la nova normativa, l'ajornament dels desallotjaments només beneficiarà les famílies que hagi esdevingut vulnerables a causa de la crisi sanitària.
Pel que fa a l'acreditació de la vulnerabilitat, el plantejament del reial decret deixa fora col·lectius que tenen difícil demostrar-la. Per exemple, les persones que han perdut una feina que feien sense contracte. És el cas de les persones sense papers o del gruix de treballadores de la llar i les cures. El fet de no tenir una relació laboral regularitzada impedeix tenir accés a l'atur.
Pel que fa al concepte d'unitat familiar, el decret impossibilita que persones que conviuen sense haver formalitzat la seva relació puguin fer una petició conjunta de suspensió del desnonament. Això afecta, per exemple, els pisos compartits o les parelles que no estiguin casades i no estiguin inscrites al registre de parelles de fet.
Una mesura que no serà "automàtica"
Roberto García Ceniceros és el titular del jutjat de primera instància número 30 de Barcelona i delegat de la degana de Barcelona, Mercè Caso, en matèria de Dret Civil. En declaracions a NacióDigital, García Ceniceros avisa que la suspensió dels desnonaments no serà "automàtica". "Si a mi m'arriba una demanda de desnonament, l'hauré de tramitar d'una manera normal. La suspensió l'ha de demanar el denunciat", insisteix.
Un cop la demani, haurà de ser el lletrat de l'administració de justícia qui conclogui si el desallotjament es pot paralitzar, després d'haver escoltat també els arguments del propietari. En cas afirmatiu, l'ordre de suspensió haurà d'incorporar una nova data de desnonament.
García Ceniceros admet que l'acreditació de requisits pot generar "problemes" i planteja la "sensibilitat" de cada jutjat com a factor que pot decantar la balança en un sentit o altre. Ni els jutges barcelonins ni la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) han fixat encara un criteri conjunt d'aplicació de la norma però el titular del jutjat número 30 ja avança que la responsabilitat de demostrar la vulnerabilitat haurà de ser dels afectats. "Els jutjats no poden investigar d'ofici", diu.
No és la primera vegada que els anuncis polítics en matèria d'habitatge i la interpretació jurídica d'aquests generen conclusions diferents. El TSJC ha persistit a l'hora d'ordenar desnonaments amb data oberta tot i que el govern de Sánchez -aleshores del PSOE en solitari- va canviar la llei amb l'objectiu de prohibir-los. Més recentment, els jutges van tombar la mesura estrella del nou decret d'habitatge del Govern, amb l'argument que l'obligació d'un gran propietari d'oferir un lloguer social abans de desnonar no pot ser considerada com un requisit per no admetre una demanda judicial. Ara, en plena crisi del coronavirus s'obre una nova escletxa entre l'anunci polític i la lectura de la judicatura.
