Donald Trump ha tornat a escandalitzar. La provocació no és el millor passaport per accedir a la Casa Blanca, però aquí està el multimilionari Donald Trump per intentar trencar amb aquest malefici. Abans d’ahir els va tocar el rebre als musulmans. Trump va reclamar que es prohibís l’entrada de musulmans en tot el territori dels EUA. Ho va dir a l’estat de Carolina del Sud, un dels primers que celebrarà primàries, i també un dels més conservadors. Tot seguit, va trucar a la cadena Fox, de línia similar, i va matisar, tot dient que ell té amics musulmans que són bona gent.    

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=mo_nYQ6ItWM[/youtube]
Les paraules de Trump han generat un allau de protestes. El portaveu de la Casa Blanca, Josh Earnest, ha dit que el candidat no està capacitat per ser president. Aquest pronunciament és excepcional en el joc polític nord-americà i delata la indignació que ha generat el candidat republicà mentre s’estan fent gran esforços diplomàtics per bastir una coalició en contra d'Estat Islàmic, juntament amb molts països musulmans.

Al seu partit, ja li han respost des de tots els partits. Marco Rubio, favorit entre el sector conservador tradicional, ha titllat Trump de fer declaracions “estrafolàries”. Jeb Bush, del bloc moderat dels republicans, ha arribat a dir que Trump és un “pertorbat”. Fins i tot un membre de l’extrema dreta republicana i candidat presidencial, Ted Cruz, se n’ha desmarcat.

Si al bàndol republicà, les paraules de Trump han incomodat a molts, en el bàndol demòcrata les reaccions han estat, és clar, més contundents. Hillary Clinton l’ha censurat durament. Martin O’Malley, un altre dels candidats a la Casa Blanca, ha dit que amb les seves paraules, Trump es posiciona com a “feixista demagog”.

“Temerari i impulsiu”

Cada gest, ja no diguem cada ensopegada d’un candidat, és aprofitat sense pietat per la resta. Les darreres hores, la campanya de Jeb Bush ha llançat anuncis posant en dubte l’enteniment de Trump per assumir la presidència, tot definint l’aspirant de “temerari i impulsiu”.

Com quedarà la campanya de Trump després d’això? En la història del Partit Republicà, no hi ha precedents d’un candidat que hagi obtingut la nominació després de xocar amb el gruix de tots els corrents del partit. El mateix que li dóna popularitat a Trump és el que li impedeix guanyar. El milionari ja s’hi pot posar fulles. Altra cosa és el mal que pot fer i la incidència d’un discurs agressiu contra els immigrants com a germen de noves plataformes de “populismes blancs” o d’extrema dreta.

Trump no és el primer candidat de la dreta pintoresca a la presidència. Però sí que és el primer amb una habilitat manifesta per emprar els espais televisius. Disposa de diners, un factor clau. I comença a generar inquietud entre els dirigents republicans, pel cas que acabi sumant un munt de delegats dels qui han d’anar a la convenció del partit, a celebrar l’estiu del 2016. Un d’ells deia avui que, davant l’empenta de Trump en moltes enquestes, als republicans “només ens toca resar”.

El “problema Trump” és que el seu discurs demagògic i racista ha trobat terreny abonat. Durant massa anys, el Partit Republicà tenia uns grupuscles ultres sense opcions per apoderar-se del partit. Això va canviar amb l’ascens de Ronald Reagan, qui al guanyar el 1980, va provocar un gir clar a la dreta. Des d’aleshores, els moderats han estat a la defensiva en la major part de temes, des de l’avortament a l’intervencionisme exterior.
 
Ara, Trump dóna oxigen a tot un seguit de corrents internes que volen passar a l’ofensiva enfront l’administració Obama. L’actual candidat parla de “Fer Amèrica gran de nou”, un lema de clares reminiscències reaganianes. Però seria injust equiparar-lo a Reagan. Malgrat el seu reaccionarisme, l’expresident se’n va cuidar prou d’obrir ferides cada dia, i en el seu missatge hi havia dosis d’un optimisme que va ser ben acollit per un sector ampli de l’opinió. Trump, en canvi, ha esdevingut el gran provocador d’aquesta campanya.