El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, és a Brussel·les. Aquest dimecres ha mantingut una trobada informativa amb els periodistes que segueixen l'actualitat de la capital europea. Al llarg de dos dies, el dirigent empresarial ha mantingut una agenda intensa de contactes, que va tenir dimarts el moment més polític, amb una trobada amb la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola.
Més enllà de Metsola, els contactes han estat nombrosos, tant entre membres dels diversos grups polítics a l'eurocambra com amb alts responsables comunitaris. Com Daniel Calleja, un dels espanyols amb més rellevància a la capital belga, responsable del Servei Legal de la Comissió. I amb el gabinet del comissari d'Afers Econòmics, Paolo Gentiloni.
Sánchez Llibre ha explicat als seus interlocutors quines són les propostes de la patronal per a l'ampliació de l'aeroport del Prat i ha insistit en la necessitat d'apressar el projecte del Corredor Mediterrani. La visita ha coincidit, a més, amb una decisió esperada de la Comissió Europea i per la qual Foment havia batallat molt: la inclusió del projecte H2Med -el gasoducte per transportar hidrogen verd Barcelona-Marsella- en el llistat de projectes d'interès comú. Això pot facilitar que els fons europeus financin la meitat del cost previst, que serà d'uns 2.500 milions d'euros.
El president de la patronal ha subratllat que donen "suport al 100%" a la connexió amb Marsella, tot i que apostaven pel MidCat, sense oblidar una alternativa que també han propugnat els empresaris, de moment descartada per la vicepresidenta Teresa Ribera: un altre gasoducte submarí que uniria Barcelona i Livorno, a la Toscana italiana. El dirigent de Foment també ha tractat amb els seus interlocutors la reforma del mercat elèctric, que és imminent i que la patronal catalana valora positivament.
Lobby directe
Foment fa de lobby directe a Brussel·les. Fa temps que la patronal ha desplegat una estratègia d'incidència a les institucions comunitàries, una tasca que ja està plenament integrada en l'agenda de l'empresariat. Fins al punt que quan Sánchez Llibre o algun membre de la cúpula de Foment va a Brussel·les ja és per tancar temes. L'advocada Ana Ollé és la responsable de les relacions amb la UE a Foment, on es desplaça sovint. Exassistenta de qui va ser eurodiputat del PP Santiago Fisas, amb fama de discreta i competent, coneix a fons el funcionament de l'entramat institucional comunitari.
Aprofitar l'aposta industrialista
L'aposta de la UE per la reindustrialització és vista des de la cúpula de Foment com una gran oportunitat que s'ha d'aprofitar. La possibilitat d'accedir als fons europeus i la necessitat, oficialitzada tant pel Govern català com per l'espanyol, de retornar la indústria al centre de les polítiques econòmiques conforma un context favorable a l'economia catalana, que s'ha plasmat també en el Pacte Nacional signat per la Generalitat, els sindicats i les patronals i que vol assolir el 25% del PIB per a la indústria. Des de Foment es preveu una tendència envers la industrialització dels serveis i de sectors tan essencials com el turisme.
Quan la patronal propugna una nova política industrial, segons expliquen fonts properes, no ho fa pensant només en les manufactures, la siderúrgia o el sector del metall -"no és només salvar Celsa", asseguren-, sinó l'aposta de tots els àmbits de l'economia per allò que caracteritza l'activitat industrial: l'arrelament en un territori, la inversió a llarg termini i la formació dels treballadors.
Ara, just a l'inici de la legislatura, des de Foment s'espera molt del nou ministre d'Indústria, Jordi Hereu, a qui es considera -discrepàncies ideològiques a banda- un aliat a l'hora de comprendre la prioritat de la represa industrial. Aquesta és la mirada amb llums llargues amb la qual els directius de Foment viatgen a Brussel·les.