26
de novembre
de
2023, 10:01
Actualitzat:
21:55h
Una persona familiar, humana, afable i que sempre trobava temps per fer de pare quan "no estava de moda la conciliació". Costa trobar a persones que hagin treballat amb Jordi Hereu (Barcelona, 1965) que no tinguin paraules de bon reconeixement per a ell. El nomenament com a ministre d'Indústria de l'exalcalde socialista no ha sorprès ni a les files del partit on ha seguit militant tot aquest temps, el PSC, ni a sectors de l'empresariat català. Al contrari, ha estat una tria del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, molt ben rebuda.
Qui va ser alcalde de Barcelona entre 2006 i 2011, llicenciat en Administració i Direcció d'Empreses per la Universitat Politècnica, va fornir la seva formació a Esade, l'escola de negocis fundada per la Companyia de Jesús. Una institució que no ha estat aleatòria en l'itinerari d'aquest militant del PSC, que ha sabut combinar una posició business friendly amb un ideari socialdemòcrata que l'allunya de posicions neoliberals que han caracteritzat altres quadres de procedència socialista. Hereu va sintonitzar bé amb el vell esperit jesuític d'Esade, que té un referent en l'acadèmic Antón Costas, actual president del Consell Econòmic i Social.
L'Hereu jove polític també es movia per les esferes de la zona alta. Passava estones amb els companys de la federació del PSC de Sarrià-Sant Gervasi, en la qual militava. La irrupció amb remuneració en el món polític es va situar, però, al districte de Corts, on va ser gerent el 1997. Dins del partit era un gestor capaç de posar solució a qüestions complexes que requerien solucions valentes, i va ser aquest tarannà el què el va portar a substituir l'alcalde Joan Clos. La previsió inicial, de fet, era que el substitut de Clos -que va acabar sent ministre d'Indústria- fos Xavier Casas, llavors primer tinent d'alcaldia de l'Ajuntament, per un ordre de posicions lògic. Però Hereu va ser l'escollit.
"Era treballador, noble, complidor, molt compromès. Però va tenir mala sort. El referèndum del tramvia per la Diagonal el va liquidar", relata a Nació una de les regidores que va treballar a l'equip d'Hereu durant la seva alcaldia. L'actual ministre d'Indústria va ser l'encarregat de desenvolupar mesures impopulars però pròpies d'aquell temps, com acabar amb l'aparcament gratuït a Barcelona amb la creació de les zones blaves i verdes, i també de l'impuls del Bicing. Però va ser un referèndum mal organitzat -a banda del desgast del PSC després de més de 30 anys d'alcaldes socialistes- el que va acabar proclamant Xavier Trias, de CiU, nou alcalde.
Fora de la política, Hereu va formar part de la junta del Cercle d'Economia, que avui presideix Jaume Guardiola. En el món econòmic català, se situa en la línia més industrialista. Per això també ha format part de l'Institut d'Estudis Estratègics de Foment del Treball, la corporació patronal on l'exalcalde té molts amics i que enarbora la necessitat d'una reindustrialització que ara propugna el mainstream polític i econòmic, a Espanya, Catalunya i Brussel·les.
El nou ministre d'Indústria coneix el món de l'empresa des d'abans de llançar-se a la política. Hereu va treballar els anys 90 en diverses empreses dedicades a la promoció de la Zona d'Activitats Logístiques del Port. Ja com a exalcalde de Barcelona, va crear Identicity Consulting, una consultora especialitzada en polítiques urbanes.
Després, va pertànyer al consell assessor d'Agbar i al consell d'administració d'Aena, que va deixar el 2020 per assumir la presidència d'Hispasat, l'operador espanyol de comunicacions per satèl·lit. A Aena s'hi devia trobar còmode, ja que el president que el va convidar va ser Maurici Lucena, un altre membre del PSC. A Hispasat va arribar a proposta de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), que tenia el 7,41% de la companyia.
A Hereu se l'ha vist actiu en molts fòrums empresarials, des del Cercle d'Economia i l'IEE de Foment al Fòrum atlàntic de la Toja, a Galícia, impulsat per l'empresari hoteler Amancio López, establert a Barcelona. L'empatia reconeguda d'Hereu l'ha fet ser interlocutor de figures com Amancio López, lluny de les seves posicions ideològiques (i molt amic d'Alberto Núñez Feijóo).
El nou ministre d'Indústria és vist en els cercles econòmics com "un perfil ideal" en un moment en què, amb els Next Generation, toca impulsar una nova política industrial, que implica un major intervencionisme públic. "És bo que aquesta etapa tingui gestors que comprenguin el paper de l'empresa privada", defensen fonts empresarials. No és una mala rebuda per algú que, com insisteixen els qui hi han col·laborat, "mai ha canviat la socialdemocràcia pel neoliberalisme".
Qui va ser alcalde de Barcelona entre 2006 i 2011, llicenciat en Administració i Direcció d'Empreses per la Universitat Politècnica, va fornir la seva formació a Esade, l'escola de negocis fundada per la Companyia de Jesús. Una institució que no ha estat aleatòria en l'itinerari d'aquest militant del PSC, que ha sabut combinar una posició business friendly amb un ideari socialdemòcrata que l'allunya de posicions neoliberals que han caracteritzat altres quadres de procedència socialista. Hereu va sintonitzar bé amb el vell esperit jesuític d'Esade, que té un referent en l'acadèmic Antón Costas, actual president del Consell Econòmic i Social.
L'Hereu jove polític també es movia per les esferes de la zona alta. Passava estones amb els companys de la federació del PSC de Sarrià-Sant Gervasi, en la qual militava. La irrupció amb remuneració en el món polític es va situar, però, al districte de Corts, on va ser gerent el 1997. Dins del partit era un gestor capaç de posar solució a qüestions complexes que requerien solucions valentes, i va ser aquest tarannà el què el va portar a substituir l'alcalde Joan Clos. La previsió inicial, de fet, era que el substitut de Clos -que va acabar sent ministre d'Indústria- fos Xavier Casas, llavors primer tinent d'alcaldia de l'Ajuntament, per un ordre de posicions lògic. Però Hereu va ser l'escollit.
Jordi Hereu assumint la cartera d'Indústria i Turisme aquest dimarts Foto: Alberto Ortega / Europa Press
"Era treballador, noble, complidor, molt compromès. Però va tenir mala sort. El referèndum del tramvia per la Diagonal el va liquidar", relata a Nació una de les regidores que va treballar a l'equip d'Hereu durant la seva alcaldia. L'actual ministre d'Indústria va ser l'encarregat de desenvolupar mesures impopulars però pròpies d'aquell temps, com acabar amb l'aparcament gratuït a Barcelona amb la creació de les zones blaves i verdes, i també de l'impuls del Bicing. Però va ser un referèndum mal organitzat -a banda del desgast del PSC després de més de 30 anys d'alcaldes socialistes- el que va acabar proclamant Xavier Trias, de CiU, nou alcalde.
En contacte permanent amb el partit
La victòria de Trias va significar un dur cop per al PSC, que va perdre el timó de la ciutat fins enguany, amb l'elecció de Jaume Collboni. El 2011 Hereu va plegar, però aleshores no va voler cap rescat polític. Durant tot aquest temps treballant en l'esfera privada, ha mantingut contacte constant i directe amb el partit, participant tant al consell nacional com donant un cop de mà quan l'han requerit per taules rodones, actes, campanyes, o consells.Fora de la política, Hereu va formar part de la junta del Cercle d'Economia, que avui presideix Jaume Guardiola. En el món econòmic català, se situa en la línia més industrialista. Per això també ha format part de l'Institut d'Estudis Estratègics de Foment del Treball, la corporació patronal on l'exalcalde té molts amics i que enarbora la necessitat d'una reindustrialització que ara propugna el mainstream polític i econòmic, a Espanya, Catalunya i Brussel·les.
El nou ministre d'Indústria coneix el món de l'empresa des d'abans de llançar-se a la política. Hereu va treballar els anys 90 en diverses empreses dedicades a la promoció de la Zona d'Activitats Logístiques del Port. Ja com a exalcalde de Barcelona, va crear Identicity Consulting, una consultora especialitzada en polítiques urbanes.
Després, va pertànyer al consell assessor d'Agbar i al consell d'administració d'Aena, que va deixar el 2020 per assumir la presidència d'Hispasat, l'operador espanyol de comunicacions per satèl·lit. A Aena s'hi devia trobar còmode, ja que el president que el va convidar va ser Maurici Lucena, un altre membre del PSC. A Hispasat va arribar a proposta de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), que tenia el 7,41% de la companyia.
Jordi Hereu, en un acte del PSC a Can Dragó. Foto: Adrià Costa Rifà
A Hereu se l'ha vist actiu en molts fòrums empresarials, des del Cercle d'Economia i l'IEE de Foment al Fòrum atlàntic de la Toja, a Galícia, impulsat per l'empresari hoteler Amancio López, establert a Barcelona. L'empatia reconeguda d'Hereu l'ha fet ser interlocutor de figures com Amancio López, lluny de les seves posicions ideològiques (i molt amic d'Alberto Núñez Feijóo).
El nou ministre d'Indústria és vist en els cercles econòmics com "un perfil ideal" en un moment en què, amb els Next Generation, toca impulsar una nova política industrial, que implica un major intervencionisme públic. "És bo que aquesta etapa tingui gestors que comprenguin el paper de l'empresa privada", defensen fonts empresarials. No és una mala rebuda per algú que, com insisteixen els qui hi han col·laborat, "mai ha canviat la socialdemocràcia pel neoliberalisme".