L'última oportunitat

Rep el butlletí cada matí al teu correu

Laura Vilagrà i Félix Bolaños es van reunir a la Moncloa el 22 de juny, en el primer contacte institucional públic programat entre el Govern i l'executiu espanyol després de la destitució de la directora del CNI, impossible de destriar de l'esclat del Catalangate. Aquest divendres, poc més de dues setmanes després, tornaran a conversar al Palau de la Generalitat, imatge que certificarà la represa del diàleg. És així perquè la consellera i el ministre tenen l'encàrrec de desbrossar un camí de continuïtat, que tindrà com a primera estació la trobada entre Pere Aragonès i Pedro Sánchez i, probablement, una nova convocatòria de la taula de negociació entre governs, que les fonts consultades programen per aquest mateix mes de juliol.

El diàleg es reprèn, però l'horitzó continua emboirat. Vilagrà insistia ahir al Parlament que les dues parts arriben a la reunió amb els "deures fets" i que la trobada amb Bolaños servirà per "aprofundir" en la "concreció" de garanties per al procés de negociació. Però els dubtes són raonables, atesos els precedents -incompliment de pactes i escàndol d'espionatge- i els progressos escadussers del diàleg. A Palau entenen que el contacte entre presidents, que s'ha de produir després del debat de política general al Congrés, ha de falcar la "recuperació de la confiança" abans d'avançar.

És conegut que ERC ha posat tots els ous en la cistella de la taula de diàleg, una aposta arriscada per la dificultat d'assolir resultats tangibles, per la complexitat de traslladar els beneficis que se'n deriven a curt termini en la resolució del conflicte i per l'enorme desgast que suposa pagar per avançat, com ha passat amb l'aprovació dels pressupostos. Junts tampoc hi ha remat a favor, perquè ha posat més traves que bona voluntat per fer progressar l'espai de negociació, als antípodes de l'estratègia dissenyada a Waterloo, que s'intenta fer compatible amb el contacte que sí que tenen a Madrid els consellers del Govern.

Amb Junts o sense, ERC i Aragonès no es poden permetre un altre acte de confiança en Sánchez que els acabi deixant a la intempèrie. Tampoc hauria de voler que passés la Moncloa, que ho té més fàcil quan s'assegura els vots dels republicans al Congrés. Si el PSOE opta per actuar a Catalunya mirant de reüll Alberto Núñez Feijóo, amb els mateixos complexos de sempre, el PP tindrà el terreny aplanat per recuperar el poder. Sánchez necessita uns nous pressupostos per arribar al final de la legislatura amb opcions de reelecció i ERC pot ajudar-lo, si el president espanyol no defrauda amb el diàleg, començant per atendre l'agenda antirepressiva. Als dos actors els calen resultats. Vilagrà i Bolaños, doncs, tenen la tasca d'instal·lar la xarxa de seguretat: que tot estigui ben encaminat perquè la negociació no descarrili al primer revolt del que queda de legislatura.

» Lluny de Barcelona, a Londres, Boris Johnson es va rendir. Més sol que mai i terriblement desgastat per la cadena de missions al seu executiu -fins una cinquantena de ministres i alts càrrecs havien plegat en les darreres hores per forçar la seva sortida de Downing Street-, Johnson va anunciar que deixava de ser primer ministre. A les files conservadores, doncs, s'obre el ball per trobar un relleu a la imatge del populisme britànic, entusiasta defensor del Brexit i protagonista d'un reguitzell d'escàndols -com el partygate- que l'han acabat liquidat. Johnson personifica els codis d'una política amb una relació flexible amb la veritat i poc respectuosa amb el sentit de la responsabilitat. Llegiu aquest perfil que ha escrit Pep Martí.
 

---

Avui no et perdis

»Vilagrà i Bolaños posen les bases de la reunió de presidents i la taula de diàleg; per Oriol March.

» La mesa del Parlament acorda assumir la «responsabilitat» del vot de Puig sense concretar com es computarà; per Joan Serra Carné i Oriol March.

»El pla d'ERC amb el cas Borràs: traspassar a Junts la responsabilitat d'evitar el xoc al Parlament; per Sara González.

» Opinió: «Clavegueres selectives»; per Oriol March.

» Dades: Les principals constructores van alterar més de 30 grans licitacions d'obra als Països Catalans; per Roger Tugas Vilardell.

»Vaga per començar el nou curs: els sindicats anuncien un setembre ple de protestes.

» Cauen un 23% els delictes a Barcelona, però augmenten les denúncies per agressions sexuals respecte 2019; per Bernat Surroca.

»La jutge admet la querella de Van den Eynde pel «Catalangate» i el cita a declarar el 18 de juliol; per Bernat Surroca.

»El judici a Torrent i la mesa del Parlament torna a canviar de data: serà els dies 5, 6 i 7 d'octubre; per Bernat Surroca.

»L'ANC prepara una Diada crítica amb els partits: «No ens refiem de ningú».

» La jutge desestima la demanda del PDECat contra Junts per la marca del partit; per Bernat Surroca.

» Les baixes automàtiques per Covid s'allargaran almenys fins a finals d'agost; per Pere Pratdesaba.

»La Comissió Europea investiga Glovo per la formació d'un presumpte càrtel.

» Mor l'actor James Caan als 82 anys, el mític Sonny Corleone d'«El Padrí».

» Una novel·la de Maria Barbal i la biografia definitiva de Cambó, novetats del Grup 62; per Pep Martí.

» Anunci sorpresa de Rigoberta Bandini: «Em retiro, no puc més»; per Albert Vilanova.
 

---

 El passadís

La cònsol dels Estats Units a Barcelona, Katie Stana, que ocupa el càrrec des de principis d'any, va tenir paraules d'agraïment per als Mossos d'Esquadra durant la celebració del 246è aniversari de la independència dels Estats Units. El motiu? Unes carpes dels Mossos que van servir per protegir els convidats de les gotellades que van caure dimecres al vespre a Barcelona. "Ens han rescatat de la pluja", va dir Stana durant la seva intervenció. Els colors corporatius dels Mossos coincideixen amb els de la bandera dels Estats Units -vermell, blau i blanc- i van servir per aixoplugar, improvisadament, els assistents a l'acte. A la recepció hi havia el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i diversos consellers, així com la presidenta del Parlament, Laura Borràs.

Vist i llegit

Enric Canet ha publicat El cel té pigues. L'’inici menystingut del Casal dels Infants del Raval (1978-1983), un llibre que pretén ser un homenatge a totes les persones que es van implicar a convertir en referència un projecte educatiu pensat per a la formació dels més desafavorits. Canet, una persona que es fa estimar, és una de les ànimes del Casal dels Infants des de fa tres dècades i ha radiografiat l'etapa iniciàtica de la institució que ajuda a fer avançar, amb la intenció de combatre l'oblit. Aquesta setmana ha conversat amb Helena López Vallejo a El Periódico, de la qual n'ha sortit una entrevista que mereix una relectura. "Els nens del Raval continuen tenint la necessitat d'aixecar la mirada", detalla el titular. Canet i molta més gent fan possible que aquesta necessitat sigui atesa.

 El nom propi

Laura Borràs és una de les protagonistes de la setmana. En primer terme, pel protagonisme adquirit en la defensa del vot de Lluís Puig, una confrontació al Tribunal Constitucional carregada de simbolisme però amb una concreció difusa. Borràs també ha ocupat els focus per l'anunci que no pensa fer "un pas al costat" malgrat la causa de presumpta corrupció que amenaça la seva continuïtat a la presidència del Parlament, encara que el reglament de la cambra sigui clar en el supòsit d'obertura de judici oral. La presidenta de Junts ha percebut la pressió creixent per forçar la seva renúncia, també des de veus de l'independentisme. No és casualitat que s'hagi promogut, doncs, un manifest en defensa seva ni que dissabte es prepari un acte de suport a l'Ateneu Barcelonès, amb caràcter reivindicatiu. Abans, però, la presidenta del Parlament serà protagonista d'una escena curiosa: obrirà la segona Cimera contra la Corrupció a la cambra catalana just quan el seu cas de fraccionament de contractes a la Institució de les Lletres Catalanes ocupa titulars. De ben segur que les paraules que pugui pronunciar Borràs seran escrutades al detall.   

 Els imperdibles

Les nits de juliol de Barcelona són millors amb el Grec. El festival permet moltes recomanacions, com Europa Bull, l'obra dirigida per Jordi Oriol que es pot veure fins al dia 17 a la sala petita del Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Amb dosis d'humor i carregat de missatge, l'espectacle de la companyiaIndi Gest retrata el mite d'Europa amb el sarcasme suficient per fer emergir les contradiccions del projecte europeu. Gaudiu-ne. Bon cap de setmana! 

 ​