06
de juliol
de
2022, 20:00
Actualitzat:
20:04h
El presumpte fraccionament de contractes a la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) que afectaLaura Borràs amenaça de tensar el Govern i posar en risc del futur de la legislatura. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) investiga divuit contractes fets entre 2013 i 2017, quan Borràs era presidenta de la ILC, per un valor total que supera els 300.000 euros. El jutge veu indicis dels delictes de prevaricació, frau, falsedat en document mercantil i malversació de fons públics. Els moviments dels darrers dies de l'advocat Gonzalo Boye, que pilota la defensa de Borràs, no han calmat el debat: què farà la presidenta del Parlament? Com actuaran els partits independentistes? Què diu el reglament del Parlament per als casos com el de Borràs?
El cas és complex i combina elements polítics amb qüestions tècniques. Borràs és una de les veus amb més ascendent en el moviment independentista, especialment entre les bases, i des de fa poques setmanes és presidenta de Junts, partit que forma part del Govern. Després d'uns dies de silenci públic, compatible amb comentaris a Twitter, la presidenta i el seu entorn es mantenen ferms en la posició i han activat accions per visibilitzar el suport que té Borràs entre l'independentisme. En les últimes hores s'ha impulsat un manifest en favor a la presidenta del Parlament -signat per Puigdemont, Torra i bona part dels consellers de Junts- i aquest dissabte serà la protagonista d'un acte per denunciar el que, segons ella, és un cas de repressió de l'Estat.
Borràs no té cap intenció d'apartar-se. Ho va manifestar dimarts en una compareixença institucional en què va retreure a ERC i la CUP la manca de suport i es va declarar innocent. Els republicans han apujat el to en les darreres hores, però el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha escollit bé les paraules aquest dimecres en la sessió de control al Parlament. La decisió sobre el futur de Borràs es prendrà en base al "servei públic" que es presta als ciutadans. Una manera més subtil de dir que es posarà per davant la institució i no pas la persona, com va dir Carme Forcadell la setmana passada i va refermar dilluns, amb més duresa, la secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta. Vilalta va demanar a Borràs "decisions" per no "arrossegar" el Parlament i l'independentisme cap a una causa judicial "tacada" d'acusacions de corrupció.
El reglament del Parlament és clar
En tot plegat és clau el reglament del Parlament i concretament un article, el 25. Aquest article es va modificar a instàncies de la CUP durant la legislatura del referèndum. Va ser, de fet, un dels moviments de Junts pel Sí per satisfer els anticapitalistes mentre es posava rumb al referèndum, poc abans dels "plens de desconnexió". L'article 25 regula la suspensió dels drets i deures dels diputats i el punt 4 estableix que quan hi ha obertura de judici oral per a casos en què l'acusació és per delictes vinculats a la "corrupció" la mesa ha d'acordar la suspensió dels drets i deures parlamentaris "de manera immediata". Si hi ha dubtes sobre el tipus de delicte o sobre el règim d'incompatibilitats aplicable durant la suspensió, cal un dictamen de la comissió de l'estatut del diputat. En aquest cas, s'han de posicionar tots els grups parlamentaris i el cas acaba al ple.
Què vol dir, però, "suspendre" els drets i deures d'un diputat? Si s'acaba aplicant l'article 25 a Borràs, això vol dir que no podrà assistir als plens, ni participar en comissions, ni votar, ni delegar el vot, ni cobrar el sou, ni exercir com a presidenta del Parlament. Tots els seus drets i deures, regulats entre els articles 4 i 20 del reglament del Parlament, quedarien suspesos. Ara bé, en cap cas perdria l'escó. Deixar o perdre l'escó és irreversible, però una suspensió, no. Per això, en termes jurídics, no es qüestiona la seva presumpció d'innocència. En cas d'absolució, Borràs podria tornar a ostentar el càrrec de diputada de ple dret, i també de presidenta del Parlament. Durant el temps de la suspensió, però, no podria votar i, per tant, Junts (i el Govern, en general) perdia un vot.
I com es podria restituir Borràs? Aquí ja ens situem en un escenari sense precedents, que faria necessària la imaginació dels lletrats i dels grups parlamentaris. El problema de la suspensió és que, sobre el paper, és reversible, però a la pràctica, tenint en compte els tempos de la justícia, tot sovint acaba suposant la pèrdua de l'escó. Per què? Perquè difícilment la causa que afecta la presidenta del Parlament arribarà al final, és a dir, hi haurà sentència ferma, abans que acabi la legislatura. En aquest moment, diputats perden automàticament el seu escó (això està regulat a l'article 24 del reglament) i només el poden recuperar si són escollits, de nou, pels ciutadans a les urnes. En tot cas, per arribar a aquest escenari caldria una sentència absolutòria.
Mala peça al teler
L'article 25.4 és controvertit. Altres vegades, els lletrats de la cambra l'han qüestionat. Així es desprèn d'un informe que va elaborar l'any 2018 l'exlletrat major del Parlament Joan Ridao en el marc de la suspensió dels drets i deures dels presos polítics que també eren diputats (se'ls investigava, entre d'altres, per malversació, un delicte relacionat amb la corrupció, i per tant encaixava en el 25.4). Deixant de banda les diferències entre el cas de Borràs i el de l'1-O, l'informe de Ridao feia una anàlisi jurídica i tècnica de l'article 25.4 en què assenyalava algunes limitacions per aplicar-lo (és crític amb el terme genèric de "corrupció", que no és cap delicte concret, i amb el fet que qui acordi la suspensió sigui la mesa, l'òrgan rector de la cambra, en lloc del ple).
De tota manera, Borràs té mala peça al teler. Hi ha altres preceptes recollits a l'article 25 que també encaixen amb la seva situació. L'apartat a) del punt 1 de l'article, per exemple, preveu que es pot suspendre els drets i els deures d'un diputat en cas d'obertura de judici oral ferma i si el ple ho acorda per majoria absoluta "atesa la naturalesa dels fets imputats", després d'un dictamen motivat de la comissió de l'estatut del diputat. D'altra banda, el punt 2 de l'article 25 permet que sigui el mateix diputat afectat qui demani deixar en suspens la seva condició mentre es resol el cas. La comissió de l'estatut del diputat ha d'emetre un dictamen i ho resol la mesa. Més enllà del debat tècnic i jurídic, la decisió que prengui el Parlament tindrà un alt contingut polític.
ERC i CUP, favorables a aplicar el reglament
El cas Borràs provocarà un nou moment de tensió entre els grups independentistes. De moment, ERC i CUP es decanten per aplicar el reglament i suspendre la presidenta. Els republicans han apujat el to aquesta setmana i consideren que el cas de Borràs no s'emmarca en la repressió contra l'independentisme sinó que hi ha acusacions de mala praxi en la gestió de recursos públics. I, malgrat defensar la presumpció d'innocència i el dret a un judici just, ressalten també que el reglament del Parlament és clar a l'hora d'abordar casos com el que afecta ara la presidenta del Parlament.
Junts tanca files amb la seva presidenta, malgrat que internament no tothom ho expressa amb la mateixa contundència. Aquesta setmana, els juntaires han demanat un front comú a ERC i CUP per protegir Borràs de la "repressió" de l'Estat. El partit considera que el cas de la presidenta del Parlament és "lawfare", cosa que rebutgen els altres dos partits independentistes. Per ara, no es plantegen què passarà amb el Govern en cas que Borràs acabi suspesa de les seves funcions, i dins del partit hi ha diversitat d'opinions. El sector més proper a la presidenta admet que seria difícil d'explicar a la militància compartir el Govern amb els republicans mentre que altres veus no creuen que sigui motiu suficient per sortir de l'executiu.
I, en tot plegat, la CUP contemporitza amb els temps. En una entrevista a NacióDigital, Carles Riera, va assenyalar els indicis de mala praxi i va definir les coordenades en què es posicionarà el partit: ni repressió ni corrupció. Els anticapitalistes deixen en mans d'ERC i Junts resoldre aquesta qüestió i recorden que els diputats cupaires no van votar a favor de convertir Borràs en presidenta del Parlament. Ja aleshores, la CUP va dir que era arriscat situar-la en aquest càrrec per la seva situació judicial, i el temps els ha donat la raó. Quan fa poc més d'un any que va ser nomenada presidenta, Borràs es troba a les portes de l'obertura de judici oral, el seu càrrec és a la corda fluixa i el que passi en els propers mesos condicionarà el rumb de la legislatura, i potser fins i tot en definirà la viabilitat.
El cas és complex i combina elements polítics amb qüestions tècniques. Borràs és una de les veus amb més ascendent en el moviment independentista, especialment entre les bases, i des de fa poques setmanes és presidenta de Junts, partit que forma part del Govern. Després d'uns dies de silenci públic, compatible amb comentaris a Twitter, la presidenta i el seu entorn es mantenen ferms en la posició i han activat accions per visibilitzar el suport que té Borràs entre l'independentisme. En les últimes hores s'ha impulsat un manifest en favor a la presidenta del Parlament -signat per Puigdemont, Torra i bona part dels consellers de Junts- i aquest dissabte serà la protagonista d'un acte per denunciar el que, segons ella, és un cas de repressió de l'Estat.
Borràs no té cap intenció d'apartar-se. Ho va manifestar dimarts en una compareixença institucional en què va retreure a ERC i la CUP la manca de suport i es va declarar innocent. Els republicans han apujat el to en les darreres hores, però el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha escollit bé les paraules aquest dimecres en la sessió de control al Parlament. La decisió sobre el futur de Borràs es prendrà en base al "servei públic" que es presta als ciutadans. Una manera més subtil de dir que es posarà per davant la institució i no pas la persona, com va dir Carme Forcadell la setmana passada i va refermar dilluns, amb més duresa, la secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta. Vilalta va demanar a Borràs "decisions" per no "arrossegar" el Parlament i l'independentisme cap a una causa judicial "tacada" d'acusacions de corrupció.
El reglament del Parlament és clar
En tot plegat és clau el reglament del Parlament i concretament un article, el 25. Aquest article es va modificar a instàncies de la CUP durant la legislatura del referèndum. Va ser, de fet, un dels moviments de Junts pel Sí per satisfer els anticapitalistes mentre es posava rumb al referèndum, poc abans dels "plens de desconnexió". L'article 25 regula la suspensió dels drets i deures dels diputats i el punt 4 estableix que quan hi ha obertura de judici oral per a casos en què l'acusació és per delictes vinculats a la "corrupció" la mesa ha d'acordar la suspensió dels drets i deures parlamentaris "de manera immediata". Si hi ha dubtes sobre el tipus de delicte o sobre el règim d'incompatibilitats aplicable durant la suspensió, cal un dictamen de la comissió de l'estatut del diputat. En aquest cas, s'han de posicionar tots els grups parlamentaris i el cas acaba al ple.
Què vol dir, però, "suspendre" els drets i deures d'un diputat? Si s'acaba aplicant l'article 25 a Borràs, això vol dir que no podrà assistir als plens, ni participar en comissions, ni votar, ni delegar el vot, ni cobrar el sou, ni exercir com a presidenta del Parlament. Tots els seus drets i deures, regulats entre els articles 4 i 20 del reglament del Parlament, quedarien suspesos. Ara bé, en cap cas perdria l'escó. Deixar o perdre l'escó és irreversible, però una suspensió, no. Per això, en termes jurídics, no es qüestiona la seva presumpció d'innocència. En cas d'absolució, Borràs podria tornar a ostentar el càrrec de diputada de ple dret, i també de presidenta del Parlament. Durant el temps de la suspensió, però, no podria votar i, per tant, Junts (i el Govern, en general) perdia un vot.
I com es podria restituir Borràs? Aquí ja ens situem en un escenari sense precedents, que faria necessària la imaginació dels lletrats i dels grups parlamentaris. El problema de la suspensió és que, sobre el paper, és reversible, però a la pràctica, tenint en compte els tempos de la justícia, tot sovint acaba suposant la pèrdua de l'escó. Per què? Perquè difícilment la causa que afecta la presidenta del Parlament arribarà al final, és a dir, hi haurà sentència ferma, abans que acabi la legislatura. En aquest moment, diputats perden automàticament el seu escó (això està regulat a l'article 24 del reglament) i només el poden recuperar si són escollits, de nou, pels ciutadans a les urnes. En tot cas, per arribar a aquest escenari caldria una sentència absolutòria.
Mala peça al teler
L'article 25.4 és controvertit. Altres vegades, els lletrats de la cambra l'han qüestionat. Així es desprèn d'un informe que va elaborar l'any 2018 l'exlletrat major del Parlament Joan Ridao en el marc de la suspensió dels drets i deures dels presos polítics que també eren diputats (se'ls investigava, entre d'altres, per malversació, un delicte relacionat amb la corrupció, i per tant encaixava en el 25.4). Deixant de banda les diferències entre el cas de Borràs i el de l'1-O, l'informe de Ridao feia una anàlisi jurídica i tècnica de l'article 25.4 en què assenyalava algunes limitacions per aplicar-lo (és crític amb el terme genèric de "corrupció", que no és cap delicte concret, i amb el fet que qui acordi la suspensió sigui la mesa, l'òrgan rector de la cambra, en lloc del ple).
De tota manera, Borràs té mala peça al teler. Hi ha altres preceptes recollits a l'article 25 que també encaixen amb la seva situació. L'apartat a) del punt 1 de l'article, per exemple, preveu que es pot suspendre els drets i els deures d'un diputat en cas d'obertura de judici oral ferma i si el ple ho acorda per majoria absoluta "atesa la naturalesa dels fets imputats", després d'un dictamen motivat de la comissió de l'estatut del diputat. D'altra banda, el punt 2 de l'article 25 permet que sigui el mateix diputat afectat qui demani deixar en suspens la seva condició mentre es resol el cas. La comissió de l'estatut del diputat ha d'emetre un dictamen i ho resol la mesa. Més enllà del debat tècnic i jurídic, la decisió que prengui el Parlament tindrà un alt contingut polític.
ERC i CUP, favorables a aplicar el reglament
El cas Borràs provocarà un nou moment de tensió entre els grups independentistes. De moment, ERC i CUP es decanten per aplicar el reglament i suspendre la presidenta. Els republicans han apujat el to aquesta setmana i consideren que el cas de Borràs no s'emmarca en la repressió contra l'independentisme sinó que hi ha acusacions de mala praxi en la gestió de recursos públics. I, malgrat defensar la presumpció d'innocència i el dret a un judici just, ressalten també que el reglament del Parlament és clar a l'hora d'abordar casos com el que afecta ara la presidenta del Parlament.
Junts tanca files amb la seva presidenta, malgrat que internament no tothom ho expressa amb la mateixa contundència. Aquesta setmana, els juntaires han demanat un front comú a ERC i CUP per protegir Borràs de la "repressió" de l'Estat. El partit considera que el cas de la presidenta del Parlament és "lawfare", cosa que rebutgen els altres dos partits independentistes. Per ara, no es plantegen què passarà amb el Govern en cas que Borràs acabi suspesa de les seves funcions, i dins del partit hi ha diversitat d'opinions. El sector més proper a la presidenta admet que seria difícil d'explicar a la militància compartir el Govern amb els republicans mentre que altres veus no creuen que sigui motiu suficient per sortir de l'executiu.
I, en tot plegat, la CUP contemporitza amb els temps. En una entrevista a NacióDigital, Carles Riera, va assenyalar els indicis de mala praxi i va definir les coordenades en què es posicionarà el partit: ni repressió ni corrupció. Els anticapitalistes deixen en mans d'ERC i Junts resoldre aquesta qüestió i recorden que els diputats cupaires no van votar a favor de convertir Borràs en presidenta del Parlament. Ja aleshores, la CUP va dir que era arriscat situar-la en aquest càrrec per la seva situació judicial, i el temps els ha donat la raó. Quan fa poc més d'un any que va ser nomenada presidenta, Borràs es troba a les portes de l'obertura de judici oral, el seu càrrec és a la corda fluixa i el que passi en els propers mesos condicionarà el rumb de la legislatura, i potser fins i tot en definirà la viabilitat.