28
de juny
del
2019
Actualitzat
a les
18:45h
Els retard amb les ajudes a la dependència són ja un problema endèmic, i això que la llei que les regula té escassament 13 anys de vida. Els incompliments econòmics, sobretot de l'estat espanyol -la Generalitat li reclama 2.871 milions per aquest concepte-, n'han impedit un correcte desplegament i, segons una resposta parlamentària del conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, 102.719 catalans han mort abans que es resolgués la seva ajuda. En 36.154 casos, a més, el procés s'havia allargat per damunt del termini legal fixat.
Com que, des que la llei va entrar en vigència, s'han fet 686.320 peticions d'ajut, el percentatge de morts durant l'espera s'eleva a un 15% dels sol·licitants. Pel que fa als morts fora de termini, aquests representen un 5,3% dels que l'havien demanat, un de cada 20. Per rebre una ajuda de dependència, primer cal que es faci una valoració de la necessitat, en un termini teòric màxim de tres mesos, i després es dissenyi un programa individual d'atenció (PIA), també en tres mesos.
Durant l'espera del primer pas, han mort aquests anys 40.693 catalans, dels quals, 12.144 havent-se superat el termini màxim. Igualment, 62.026 més han mort amb la dependència ja reconeguda i mentre estaven pendents del PIA, en 24.010 d'aquests casos, també amb més de tres mesos d'espera. L'edat mitjana dels morts pendents de la valoració de dependència és de 81,99 anys i dels morts durant la preparació del PIA, de 82,59 anys.
En la mateixa resposta parlamentària, publicada al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya, El Homrani també detalla les dades en relació a Barcelona. A la capital, s'han fet 157.587 peticions d'ajudes de dependència i 28.563 dels que ho han fet, han mort durant el procés per a concedir-li, un 18,1% del total. D'aquests, 4.545 eren barcelonins que esperaven la valoració de dependència fora de termini i 8.075 esperaven el PIA també fora de termini. En un 8% dels casos, per tant, les morts s'han produït amb algun dels dos processos amb termini vençut, un percentatge superior que en el conjunt del país.
Com que, des que la llei va entrar en vigència, s'han fet 686.320 peticions d'ajut, el percentatge de morts durant l'espera s'eleva a un 15% dels sol·licitants. Pel que fa als morts fora de termini, aquests representen un 5,3% dels que l'havien demanat, un de cada 20. Per rebre una ajuda de dependència, primer cal que es faci una valoració de la necessitat, en un termini teòric màxim de tres mesos, i després es dissenyi un programa individual d'atenció (PIA), també en tres mesos.
Durant l'espera del primer pas, han mort aquests anys 40.693 catalans, dels quals, 12.144 havent-se superat el termini màxim. Igualment, 62.026 més han mort amb la dependència ja reconeguda i mentre estaven pendents del PIA, en 24.010 d'aquests casos, també amb més de tres mesos d'espera. L'edat mitjana dels morts pendents de la valoració de dependència és de 81,99 anys i dels morts durant la preparació del PIA, de 82,59 anys.
En la mateixa resposta parlamentària, publicada al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya, El Homrani també detalla les dades en relació a Barcelona. A la capital, s'han fet 157.587 peticions d'ajudes de dependència i 28.563 dels que ho han fet, han mort durant el procés per a concedir-li, un 18,1% del total. D'aquests, 4.545 eren barcelonins que esperaven la valoració de dependència fora de termini i 8.075 esperaven el PIA també fora de termini. En un 8% dels casos, per tant, les morts s'han produït amb algun dels dos processos amb termini vençut, un percentatge superior que en el conjunt del país.