Dones amb càncer de mama i familiars han denunciat aquest dissabte que “el càncer de mama no és rosa” i han reclamat deixar de banda els missatges que atribueixen la supervivència a una “qüestió d’actitud” i “valentia”. “Sobreviure al càncer no és qüestió d’actitud, és qüestió de polítiques de salut accessibles, gratuïtes i innovadores que arribin a temps i a totes”, han indicat en un manifest.
Mig centenar de dones s’han concentrat a la Plaça Sant Jaume, des d’on han advertit que “ni l’atmosfera festiva d’aquest dia ni les cintes roses” les representen. Així, han reclamat diagnòstics primerencs i disminuir l’edat del cribratge per sota dels 35 anys, més investigació o no abordar el càncer com una “malaltia comuna” en l’àmbit laboral.
En el seu manifest, remarquen que cal una “revisió profunda” de les mesures en l’àmbit de la feina, per frenar que les afectades consumeixin tot l’atur, protegir les autònomes, o permetre una incorporació progressiva i gradual a la feina, amb l’opció de regular horaris flexibles i facilitats d’accés al teletreball. Les concentrades també han carregat contra les campanyes de “rentat rosa” d’algunes empres -el conegut com a ‘pinkwashing’ en anglès.
“Cap càncer és rosa, el de mama tampoc. Per què aquest color per sensibilitzar sobre aquesta malaltia que afecta milers de dones? Perquè som dones?”, lamenten en el manifest, on apunten que se senten “ofeses” perquè algunes empreses fan servir aquesta imatge rosa “per promocionar els seus productes o serveis”.
“Les marques han aprofitat per fer un marxandatge brutal amb el càncer de mama, frivolitzant, edulcorant i infantilitzant la malaltia, quan necessitem investigació i donacions reals, no perquè vengui més cap marca”, ha assegurat en declaracions a la premsa una de les participants en la concentració, Patrícia Moya.
Les dones que han patit o pateixen un càncer de mama reclamen que es deixin d’infantilitzar les malaltes i recorden que la malaltia implica “cirurgia, radioteràpia, quimioteràpia, mastectomia, reconstrucció, extirpació d'ovaris, limfedema, rehabilitació, fisioteràpia, tractaments com l’hormonoteràpia durant 5 o 10 anys o de vegades crònics”.
“El càncer de mama no és un anyet dolent, és una malaltia crònica les seqüeles de la qual ens afecten de per vida perquè els tractaments que ens salven tenen efectes secundaris que s'ignoren”, afirmen, reclamant també més “línies de finançament” per pal·liar-los.