L'Internacional Breast Cancer Center (IBCC) a Barcelona ha realitzat l'estudi DESTINY-BREAST03, que demostra l'"alta eficàcia" de la teràpia trastuzumab deruxtecan o T-Dxd en pacients amb càncer de mama HER2+ metastàtic, segons ha informat l'entitat aquest mateix diumenge en un comunicat.
La revista Nature Medicine ha publicat els resultats a tres anys d'aquest assaig clínic de fase III multicèntric, que ha comptat amb més de mig miler de pacients amb càncer de mama HER2+ metastàtic o no operable. 261 han estat tractades amb T-Dxd i 263 amb trastuzumab emtansina o T-DM1.
El càncer de mama metastàtic HER2+, caracteritzat per una elevada agressivitat i alta capacitat de proliferació, representa al voltant del 15% del total de casos de càncer i, en la pràctica clínica, actualment s'apliquen les teràpies dirigides contra el receptor HER2 de les cèl·lules tumorals com a T-DM1, trastuzumab i pertuzumab.
L'equip investigador ha fet un seguiment de prop de 45 mesos del grup de pacients amb T-Dxd i de més de 35 en el grup de T-DM1, i han comprovat que el 67,6% de les pacients en la teràpia T-Dxd continuaven vives més de 35 mesos després, enfront del 55,7% de les tractades amb T-DM1.
Supervivència sense progressió del tumor
El director de l'IBCC, Javier Cortés Castán, ha destacat que és "la mitjana de supervivència global més llarga reportada en aquest context" i implica que més de dos terços de les dones en el tractament de T-Dxd romanen vives al cap de tres anys.
L'objectiu primari de l'estudi era augmentar la taxa de supervivència lliure de progressió (SLP), que ha estat de més del 45% en les pacients del grup de T-Dxd, amb 29 mesos sense que el tumor progressi, enfront del 12,4% de les del grup de T-DM1, amb 7,2 mesos.
Fàrmac sense toxicitats acumulatives
Castán ha explicat que han millorat "de forma molt cridanera la supervivència de les pacients amb càncer de mama HER+2 metastàtic, no operable" a partir de l'ús d'aquest fàrmac, que presenta un perfil de seguretat manejable sense toxicitats acumulatives i permet un gran control de la malaltia.
La mitjana de supervivència global (SG) ha estat superior als 50 mesos en les pacients tractades amb T-Dxd, 10 més que les que han rebut la teràpia T-DM1 (42,7 mesos) i, a més a més, l'estudi ha detectat una reducció del risc de mort d'aproximadament un 27%.