El pop és un clàssic a les taules de festa, però sovint resulta massa dur o gomós si no es cuina correctament. José Andrés, xef asturià de reconeixement internacional, comparteix un mètode senzill i infal·lible per aconseguir que el pop quedi tendre, sucós i amb tota la intensitat del seu sabor.

Segons el xef, la clau no rau en tècniques complicades ni en olles especials, sinó a entendre la musculatura del pop. Tot i ser un marisc, la seva estructura amb fibres musculars i col·lagen s’assembla molt a la carn, i per això necessita un tractament específic que respecti la seva textura.

El mètode comença amb una tècnica tradicional coneguda com a “espantat”: consisteix a submergir el pop en aigua bullint i treure’l immediatament, repetint el procés fins a tres vegades abans de la cocció definitiva. Aquest xoc tèrmic fa que la pell es mantingui adherida a la carn i aporta una textura final més suau i atractiva.

Un cop passat aquest primer pas, arriba el moment de coure el pop. Per a un exemplar d’uns 1,5 kg, basten entre 30 i 40 minuts a foc suau. El punt ideal es comprova punxant a la unió entre el cap i les potes: si la punta del ganivet entra amb lleugera resistència però sense dificultat, el pop està al punt. Tendre, amb una textura agradable i saborós.

Per afegir un toc especial, José Andrés recomana incorporar una fulla de llorer a l’aigua de cocció. Aquesta simple aportació no només perfuma el pop de manera subtil, sinó que potencia els sabors naturals sense necessitat d’additius ni condiments complicats.

Aquest mètode és ideal tant per servir el pop a la gallega, amb oli d’oliva verge, sal grossa i pebre vermell, com per incorporar-lo en plats més creatius com empanades, amanides o receptes modernes que busquin combinar tradició i innovació. A més, el pop és un marisc molt versàtil que es pot presentar fred, calent, com a entrant o plat principal, i que permet maridatges diversos amb vins i altres begudes.

Seguint aquestes passes senzilles, qualsevol cuiner aficionat pot aconseguir que el pop sigui el protagonista de les seves celebracions. És un exemple clar de com ingredients senzills i tècniques tradicionals poden transformar un plat habitual en una experiència gastronòmica memorable.

El resultat final és un pop tendre, saborós i perfecte per compartir: un plat que combina tradició, facilitat i elegància, i que segur que farà les delícies de tota la família.