Tenir un gos millora la salut mental de les persones, però no només és gràcies a la companyia que fan, sinó perquè provoquen canvis en la col·lecció de microbis que viuen dins i fora del nostre cos, segons un nou estudi publicat a la revista iScience. La investigació revela que "la criança de gossos té efectes beneficiosos, especialment per als adolescents" i que "aquests efectes poden estar mediats per la simbiosi amb microorganismes", segons explica l'autor Takefumi Kikusui de la Universitat de Azabu, al Japó.
Treballs anteriors de l'equip de Kikusui ja havien descobert que els joves que creixen amb un gos des de petits i creixen amb ells obtenen millors resultats en les mesures de companyia i suport social. D'altra banda, altres estudis també han revelat que els amos de gossos també presenten diferències en els seus microbiomes intestinals, incloent-hi més diversitat microbiana.
Ara, en aquest nou estudi, els investigadors volien explorar si alguns d'aquests efectes beneficiosos en la salut mental dels adolescents podrien estar relacionats amb aquestes diferències en el microbioma. Kikusui explica que han dut a terme l'experiment perquè "la microbiota intestinal influeix en el comportament a través de l'eix intestí-cervell".
Els investigadors van descobrir que tenir un gos als 13 anys ajuda que els problemes socials que es podrien patir més endavant d'adolescent siguin significativament menors que en els nens que no tenen aquesta mascota. Un cop van analitzar les mostres del microbioma bucal i van seqüenciar els microbis, van trobar una diversitat i riquesa d'espècies similar entre els dos grups d'adolescents. No obstant això, la composició del microbioma revelava diferències, fet que suggeria que viure amb un gos havia alterat l'abundància de bacteris bucals específics. Per això, van plantejar la hipòtesi que alguns d'aquests bacteris podrien estar correlacionats amb les puntuacions psicològiques dels adolescents.
Per a corroborar aquesta idea, els investigadors van tractar ratolins de laboratori amb microbiota d'adolescents que tenen gossos per a observar si realment aquesta afectava el seu comportament social i com ho feia. El resultat va ser que ells ratolins tractats dedicaven més temps a ensumar als seus companys de gàbia. A més, també van mostrar una actitud més social cap a un company de gàbia que estava atrapat, una prova de comportament que s'acostuma a utilitzar per a avaluar el comportament prosocial en ratolins.
Kikusi ressalta que "la troballa més interessant" és el descobriment d'aquests bacteris "que promouen la sociabilitat o empatia": "Això implica que tenir un gos proporciona una sensació de seguretat a través de la interacció".
Els investigadors afirmen que, encara que cal més recerca, els resultats suggereixen que un gos de família pot modificar el microbioma de maneres que afavoreixen la salut mental, l'empatia i el comportament prosocial. Els beneficis de viure amb gossos probablement són el resultat de desenes de milers d'anys de coexistència entre humans i gossos, afirmen.
