Posicionament important sobre l'ús del català a les institucions europees. Fernand de Varennes, relator dels Afers de les Minories de l'ONU, ha considerat aquest dimarts en declaracions a El Matí de Catalunya Ràdio que "seria discriminatori" que la llengua catalana no es pogués fer servir a les institucions espanyoles i europees de manera "raonable i justificada". "Té més parlants que els habitants de molts països d'Europa", ha considerat el representant de les Nacions Unides.
De Varennes també ha lamentat que la Unió Europea (UE) és un "cas particular" en què es necessita "una mena d'estatus oficial" per tenir accés a drets, serveis i oportunitats en la llengua materna. "Això és per un motiu francament ideològic", ha assegurat el representant de l'ONU, que explica que des de l'organització de la qual forma part fan un enfocament diferent, que "tendeix a ser objectiu i basat en els fets".
✍️ Fernand de Varennes [@fernanddev], relator dels Afers de les Minories de l'ONU, al #MatíCatRàdio: "Seria discriminatori no fer servir el català a la Unió Europea"https://t.co/xuyZCVXRblpic.twitter.com/46xDugBmJq
— Catalunya Ràdio (@CatalunyaRadio) September 26, 2023
Plataforma per la Llengua colla Europa
En la mateixa línia s'ha expressat el relator de l'ONU durant un acte organitzat per Plataforma per la Llengua al Parlament Europeu (Brussel·les). De Varennes ha considerat que la manca de reconeixement del català suposa "denegar beneficis" a la ciutadania. "No acceptar una llengua sense motius justificats vol dir que s'estan denegant beneficis", ha apuntat. En aquest sentit, l'acadèmic ha instat la UE a tractar "respectuosament" els parlants de català, gallec i basc i ha remarcat que la diversitat lingüística és un dels trets distintius dels 27. "Acceptar-les reforçaria el lema d'units en la diversitat, ha manifestat.
Segons el relator dels Afers de les Minories, els tractats europeus i els de les Nacions Unides "tenen diferents sensibilitats" pel que fa a la defensa de les llengües, un fet que pot arribar a denotar "cert menyspreu" envers alguns parlants. "Fora dels tractats de la UE, sembla que hi ha molt poca protecció per a les llengües de la Unió", ha lamentat. Encara en relació amb l'oficialitat, l'acadèmic ha agraït la decisió del govern espanyol d'autoritzar l'ús del català, el basc i el gallec al Congrés dels Diputats. "És un bon pas, perquè normalitza la realitat demogràfica del país", ha celebrat.
El Congrés va aprovar la setmana passada l'ús de les llengües oficials diferents del castellà -català, euskera i gallec- a la cambra. La mesura, altre cop, la va impulsar el PSOE a canvi que ERC i Junts situessin Francina Armengol com a presidenta de l'hemicicle. En la votació del canvi del reglament ja es van utilitzar les tres llengües, com ha passat aquest mateix dimarts en l'inici del ple d'investidura (probablement fallida) d'Alberto Núñez Feijóo.
A banda d'això, cal recordar que el fet de portar l'oficialitat del català a Europa i a les seves institucions és un compromís de l'Estat sorgit de la taula de diàleg i que s'ha accelerat des que Pedro Sánchez necessita els vots de l'independentisme per repetir com a president del govern espanyol. El passat 19 de setembre els 27 estats membres van debatre la mesura, però la van decidir ajornar davant els dubtes de diferents països com Finlàndia o Suècia sobre la seva implementació.