Aquesta setmana ha sortit una notícia terrible sobre la Verónica, una dona que s’ha suïcidat després d’un assetjament continuat per part dels seus companys de feina arran de la difusió d'un vídeo sexual seu. Crec que tothom ha vist la noticia, ha escoltat o llegit opinions de tota mena. Però a la Verónica, el sexe l’hi ha arruïnat la vida.

Però aquest, malauradament, no és un cas aïllat. El 2016, la italiana Tiziana Cantone es va suïcidar en no poder gestionar el dolor i la vergonya que sentia després que un vídeo sexual seu es fes viral i que la seva pàgina personal de Facebook s’omplís, dia rere dia, de centenars d’insults i comentaris de gent que no coneixia. Dit d’una altre manera, hi havia penya que no coneixia absolutament de res la Tiziana i que, pel simple fet de veure un vídeo seu, decidia que tenia el dret d’amenaçar-la per xarxes (!!!???).

Amenaces i insults desprès de la difusió d’un vídeo també va ser el que va conduir al 2014 a la jove estudiant de química Alyssa Funke a disparar-se amb una escopeta als Estats Units.

Els casos d’aquestes tres dones tenen en comú un final tràgic, però sobretot tenen en comú el fet que a les tres les va matar la societat masclista i moralista.

La vida sexual d’un home provoca admiració entre els seus, estigui o no enregistrada. Segueix instaurada una idea d'un mascle alfa. En canvi, si la protagonista d’una gravació pornogràfica, d’una fotografia eròtica, o fins i tot d’una o varies històries (o rumors) sexuals és una dona, llavors, ailas, està clar que és una puta, puteta, putota.

[blockquote]Alguns homes segueixen legislant sobre el nostre cos. Però és que no és només això: a més, utilitzen la nostra sexualitat per utilitzar-nos, ridiculitzar-nos, culpabilitzar-nos i atacar-nos[/blockquote]
Recordo quan era joveneta, adolescent, que un noi em van dir una frase que se’m va quedar gravada a foc: "Tothom vol una clau que obre moltes portes, però ningú vol una porta que l’obren totes les claus". I com vaig arribar a pensar en aquesta frase, com vaig arribar a preocupar-me per no ser “una noia fàcil” (signifiqui què signifiqui això), a mirar dos i tres cops la roba que em posava o com em maquillava... Com vaig arribar a pensar com, en definitiva, m’adaptava a allò que el patriarcat esperava de mi.

Som al 2019 i alguns homes segueixen legislant sobre el nostre cos. Però és que no és només això: a més, utilitzen la nostra sexualitat per utilitzar-nos, ridiculitzar-nos, culpabilitzar-nos i atacar-nos. I fins i tot, aquells que comencen a entendre que nosaltres també tenim i gaudim del sexe, que també ens masturbem i tenim una o moltes relacions, fins i tot aquells, no diran res quan un col·lega seu enviï un nude per un grup en comú.

Més de la meitat dels adolescents han practicat o practiquen sexting* en alguna ocasió. L’augment d’aquesta pràctica sexual ha tingut un augment molt significatiu en els últims cincs anys, sobretot, en la gent més jove. El sexting és com l’antic sexe per telèfon, les trucades eròtiques, però amb el perill que les converses i les fotografies queden guardades. Per aquesta raó han augmentat entre els joves conductes d’assetjament com el bullying, l'stalking (espiar) o l’extorsió.

La solució, per tant, no és fer veure que la gent no té sexting, ni tant sols és asseure a la teva filla adolescent i intentar convèncer-la que no ho faci o que sigui responsable. La solució, si és que n’hi ha, és agafar al teu fill adolescent i explicar-li que aquestes fotos, àudios, vídeos i converses, un cop els hi has donat l’ús que volies, els esborres.

I dic adolescents perquè així ens estalviaríem haver de tenir aquestes converses amb els tios de 30 anys, que haurien de tenir ja assimilades aquestes coses, i sobretot perquè no haurien de tenir mai a les seves mans la capacitat de destruir la vida, la reputació i la dignitat d’una dona. Així que sí al sexe i al sexting, i definitivament no als tíos merdes.
 
[despiece]
*Sexting: enviament o intercanvi de continguts de tipus eròtic o sexual a través de telèfons mòbils o altres dispositius.
[/despiece]