La Guàrdia Urbana de Barcelona continua fent passos per a incorporar les pistoles Taser al seu arsenal. Després que el govern de Jaume Collboni anunciés que finalment acompliria aquesta petició dels sindicats policials, ara el consistori calcula que l'arribada d'aquest instrument es produeixi a principis de 2026. Quan això passi, ja hi haurà un reglament previst per a la utilització d'aquest nou recurs policial. De moment, l'Àrea de Seguretat, Prevenció i Convivència n'ha redactat un avantprojecte i la previsió és que s'aprovi definitivament a mitjans d'any. El text no estableix cap recomanació pel que fa al nombre de descàrregues elèctriques a aplicar a cada intervenció, però sí que estableix alguns criteris en què "com a norma general" s'evitarà utilitzar-la en casos que afectin a dones visiblement embarassades o en situacions d'aglomeracions com seria una manifestació.
Un dels detalls més rellevants sobre l'arribada d'aquestes pistoles elèctriques és qui les portarà. En aquest cas, fonts oficials informen que dels 22 dispositius que es compraran, només se n'utilitzaran una desena, mentre que la resta quedaran per a formacions i de recanvi, i quedaran a disposició dels comandaments dels antiavalots de la Guàrdia Urbana, la Unitat Reforç a les Emergències i de Proximitat (UREP). La intenció és que només les puguin utilitzar els caps d'aquests equips, que hauran passat abans una formació específica i que portaran una càmera unipersonal que s'engegarà de manera automàtica quan desenfundin el dispositiu. Qualsevol moviment amb aquest nou estri, a més, serà revisat i avaluat a posterior per la unitat d'afers interns de la policia barcelonina, asseguren des de l'Ajuntament.
Una de les particularitats que assenyelen des de la Guàrdia Urbana és la relativa baixa intensitat de la descàrrega elèctrica que s'infringeix a les persones a qui es dispara. Ara bé, un ciutadà badaloní va morir el 2021 després d'haver rebut fins a sis descàrregues, llavors per una actuació dels Mossos d'Esquadra. Fonts policials asseguren que la prioritat seria aplicar una sola descàrrega per intervenció, que duraria com a màxim cinc segons, però reconeixen que no hi ha cap límit al reglament que marqui quantes repeticions se'n poden acabar fent.
A l'espera que el text s'aprovi, el reglament estableix que els també anomenats Dispositius Conductors d'Energia (DCE) només podran ser utilitzats pels comandaments que hagin superat la formació teòricopràctica corresponent i que hauran de respectar els principis de "proporcionalitat, congruència i oportunitat". Això, però, deixarà la porta oberta a què, valorant el risc del moment, el guardia urbà decideixi. Abans, però, sempre s'haurà d'haver avisat la persona "de forma clara" que s'està a punt d'utilitzar aquesta feina si no modifica la seva actitud.
Un dels principals objectius policials és fer servir aquesta pistola elèctrica -que ja tenen entre el seu arsenal una tercera part de les policies de Catalunya- en avisos de persones que estan fent ús d'una arma blanca. Fonts policials apunten que el cas en què van acabar disparant contra una persona sense llar que portava un ganivet a la mà, al passeig de Sant Joan, el 2020, és un exemple "de manual" de situació en què es prioritzaria la utilització de la Taser. El passat 2024 es van viure 13 situacions de risc per episodis de ciutadans amb arma blanca, segons la Guàrdia Urbana.
Tanmateix, el reglament és generós pel que fa a les possibilitats d'ús d'aquesta pistola elèctrica i la seva aplicació final quedarà en mans dels agents que entomin la situació. De fet, la normativa proposada planteja que es puguin utilitzar per "reduir, immobilitzar o detenir" persones que mostrin "resistència activa que posi en risc la integritat física de terceres persones" però també en situacions en què es percebi "una actitud violenta" cap als agents o les persones del voltant. Això, en situacions de tensió amb intervenció policial, deixa un ampli espectre interpretatiu que acabarà sent avaluat pels agents de la UREP sobre el terreny i, en cas que s'acabi fent ús del dispositu elèctric, també de la unitat d'afers interns municipal.
Entre els col·lectius a qui "com a norma general" s'evitaria aplicar-los-hi descàrregues elèctriques hi hauria dones embarassades, persones menors de 14 anys, gent gran o amb salut dèbil, persones situades en espais elevats d'on pugui caure i participants de manifestacions. També s'evitarà aplicar-ho sobre els animals, però es reserven la possibilitat de fer-ho si és per evitar "un mal major" o "un dany immediat i irresparable".