L'Ajuntament de Barcelona no havia volgut fer el pas mai, i ara ja veu amb bons ulls comprar pistoles Taser per incorporar-les a la Guàrdia Urbana. Si finalment acaba formalitzant l'adquisició d'aquestes eines que deixen anar descàrregues elèctriques, però, no serà una excepció. Les xifres que El Síndic de Greuges destaca en un informe apuntaven que l'any 2015 hi havia una trentena de policies locals d'arreu del país que tenien almenys una arma Taser en el seu arsenal operatiu.. En els darrers anys, però, aquestes pistoles elèctriques han més que doblat la seva presència arreu del territori. Segons dades del Departament d'Interior, el 2022 ja hi havia 74 cossos policials que comptaven almenys amb una pistola Taser (75 comptant els Mossos d'Esquadra). Això representa més d'una tercera part del total de policies locals del país, 217, ja que no tots els municipis tenen cos de seguretat propi.
L'extensió de la presència de l'arma elèctrica xoca amb les reticències que han expressat repetidament entitats pels drets humans del país, però també organismes internacionals com les Nacions Unides (ONU). De fons, a més, encara ressona la mort d'un home de 38 anys de Badalona, malalt d'esquizofrènia, com a conseqüència directa de les descàrregues rebudes per part dels Mossos d'Esquadra. Els fets van passar l'any 2021 i encara es troben en fase d'instrucció penal. En el focus de la discussió hi ha una arma en entredit que, de moment, compta amb poques anàlisis de la seva aplicació a Catalunya.
De fet, la necessitat d'informes justificatius és un dels punts en què més incidència fan algunes entitats. D'entrada, es recorda que el Síndic de Greuges va demanar un informe a la Direcció General de la Policia perquè valorés els dos primers anys d'aplicació d'aquesta eina policial que els Mossos d'Esquadra van incorporar el 2018. De moment, no s'ha fet pública cap avaluació en aquest sentit. A banda, ara que la Guàrdia Urbana de Barcelona i el govern de Jaume Collboni es mostren més pròxims a incorporar les pistoles Taser, quatre entitats -el centre Irídia, la Federació Salut Mental Catalunya, la federació VEUS i el col·lectiu sanitari La Capçalera- reclamen "la suspensió de la compra i la realització d'una anàlisi tècnica independent" que aclareixi els impactes d'aquestes armes elèctriques.
També es reclama quin és el motiu que justifica que ara sí que es vulguin implantar aquestes pistoles entre els agents de la policia local barcelonina. Fonts oficials de la Guàrdia Urbana apunten que no faran valoracions sobre aquestes peticions. De moment, el consistori veu amb bons ulls incorporar l'arma aviat, després que els sindicats policials faci anys que ho demanen. A l'abril es va preguntar al tinent d'alcaldia de Seguretat, Prevenció i Convivència barceloní, Albert Batlle, sobre si la decisió estaria presa abans de l'estiu i va respondre: "Probablement". Ara, a mitjans de juliol, encara no hi ha cap formalitat engegada.
L'estira-i-arronsa polític
Per aquest motiu, Barcelona en Comú ha interpel·lat el govern socialista amb un prec en comissió municipal reclamant-li que suspengui la compra del material fins que hi hagi avaluacions més avançades. L'executiu de Collboni, però, ha rebutjat la petició. I Batlle ha aprofitat per dir que l'aplicació que en preveu fer a Barcelona serà "puntual i amb totes les garanties de traçabilitat". Amb aquest escenari, els comuns han decidit portar també al Parlament una bateria de preguntes per aclarir com es decideixen la introducció de les noves armes en el cos català i quines garanties hi ha en l'aplicació de les pistoles elèctriques.
Així, un dels grans elements de fricció és el motiu per introduir-les. Els responsables barcelonins s'han centrat sobretot a defensar que hi ha nombroses policies arreu d'Europa que tenen aquestes armes. Una altra pista l'aportava un comunicat del sindicat policial UGT SPL en el moment que es va donar a conèixer la voluntat de l'Ajuntament de Barcelona d'incorporar aquestes armes: "Són una arma no letal, un pas intermedi entre la defensa i l'arma de foc".
La mort de Badalona
Ara bé, la inquietud de les entitats preocupades per l'arribada d'aquesta eina és que els agents no les utilitzin més en detriment de les pistoles de foc, sinó tot al contrari. De fet, entre els pocs exemples que es tenen ara com ara hi ha el cas de l'home mort a partir de les sis descàrregues elèctriques. En aquella situació, el veí badaloní portava tenia dos ganivets a les mans en un moment d'agitació, i va ser la mateixa família qui va donar l'avís. Això havia passat de manera similar altres vegades, ja que l'home patia esquizofrènia. Amb anterioritat, però, la policia sempre havia optat per altres vies per calmar la situació i se n'havia sortit. No consta que mai s'utilitzés l'arma de foc. Aquella vegada, però, es va utilitzar la pistola Taser repetidament.
"Tres anys després, aquí ningú ha donat explicacions encara en el cas de la mort per pistola Taser", lamenta Mireia Salazar Gabarró, advocada d'Irídia - Centre de Defensa dels Drets Humans. Sobre la possible irrupció de l'eina elèctrica com una substitució de les pistoles de detonació, la lletrada recorda que la Guàrdia Urbana -i la resta de policies locals- és un cos "amb una utilització de l'arma de foc residual".
Els riscos advertits
Els principals arguments de les entitats que s'han unit per denunciar els perills potencials de les Taser, però, tenen a veure amb els advertiments que fins i tot fa Axon, l'empesa que fabrica aquestes pistoles elèctriques. "Aquest fabricant constata que certes persones poden ser més susceptibles als efectes dels Dispositius Conductors d'Energia (DCE), en concret, aquelles amb afectacions cardíaques, asma, o altres afeccions pulmonars", entre d'altres patologies. També pot afectar amb més intensitat persones amb agitació profunda, amb abús de drogues, que estan embarassades o que han fet un sobreesforç físic. "El cas és que precisament s'acaba utilitzant en situacions d'agitació. I un policia no pot saber si una persona està embarassada o té una cardiopatia o si ha consumit tòxics fa dos dies. I encara i així pot disparar. Ara mateix, l'ús d'aquesta arma no està ben regulat per la letalitat que poden tenir sobre algunes persones amb patologies que seran desconegudes", remata Salazar Gabarró.
Des de les federacions que vetllen per una atenció digna a la salut mental es veu aquesta possibilitat com "una acció totalment desproporcionada, violenta i inadmissible" i que aprofundeix en l'estigma de qui travessa crisis vinculades a la salut mental. "L'agitació no només la tenen les persones psiquiatritzades amb problemes de salut mental, la podem tenir qualsevol de les persones que ens trobem en una situació límit que ens remogui", adverteix Ivan Cano, responsable de Drets i Incidència de la Federació Salut Mental Catalunya. A banda, reivindica que casos com el de Badalona haurien de fer sonar més alarmes socials, sobretot per les particularitats de l'actuació i l'exemple que pot assentar. "Era una persona coneguda pel sistema i es va obrar d'acord amb uns protocols formalitzats. Si saps que la persona està torbada per un patiment psíquic extrem, has d'actuar a partir d'aquell protocol uniforme? Alguna cosa falla", reflexiona l'expert. Malgrat tot, la policia catalana sempre ha defensat haver seguit el reglament d'ús de l'arma. I ara la segona policia més gran del país, la barcelonina, està a punt d'integrat també les pistoles elèctriques.