A Nova York són grocs i a Londres, negres. Els de Barcelona combinen els dos colors i tothom els identifica tan bon punt els veu. Però... quin és l'origen d'aquesta gamma cromàtica tan icònica dels taxis de Barcelona? 

Va ser el 1864 quan l'Ajuntament de la capital catalana va decidir regular els "cotxes de plaça", previs als taxistes, però no va ser fins al 1924 que el consistori va publicar el codi de circulació urbana amb normes comunes per a tots els conductors. Un dels punts destacables: el conductor havia de poder identificar el cotxe de plaça visualment gràcies a una línia sota la finestra.

Les franges, però, no eren iguals a tots els vehicles, sinó que n'hi havia de diferents colors, segons la tarifa. El servei més barat, a 40 cèntims el quilòmetre, s'identificava amb una línia blanca; la vermella, 50 cèntims; la groga, 60, i la blava, 80 cèntims per quilòmetre. A més, tots els taxis tenien l'obligació de dur un taxímetre als vehicles.

Cinc anys més tard, el 1929, i coincidint amb l'Exposició Internacional, es va avivar un fort conflicte per la competència entre les diferents companyies de taxis i els autònoms per les tarifes. L'Ajuntament, per posar fi a la crisi, va intervenir fixant un preu únic: era el dels vehicles amb la franja groga.

Així, des del 1934 tots els taxis de Barcelona van passar a ser grocs. El negre era el color predominant dels cotxes de l'època i ja s'ha mantingut als taxis de la capital com a color identificatiu. Uns colors que, a més, la ciutat comtal comparteix amb Santiago de Xile, i les ciutats argentines de Rosario i Buenos Aires.

[plantillavirals]