La Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat ha elaborat un dictamen en què declara nuls els acords presos l'any 2006 entre el llavors alcalde, Manuel Bustos, i el llavors ministre d'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, per establir la cessió de l'antiga caserna de la Guàrdia Civil a la ciutat per part de l'estat espanyol. El dictamen considera que la caserna ja era titularitat municipal, i per aquest motiu no calia establir cap cessió procedent de l'Estat.

Així ho ha anunciat l'alcalde, Maties Serracant, en una roda de premsa que ha celebrat aquest matí de divendres en companyia dels tres tinents d'alcalde, entre ells el de l'Àrea de Cohesió Territorial, Juli Fernàndez. L'objectiu del govern municipal es dur el dictamen a ple per fer oficial la nul·litat dels acords i començar a dissenyar els usos per a la caserna.

Es tracta d'un espai de 7.500 metres quadrats que la Guàrdia Civil ha utilitzat durant anys com a caserna a la ciutat. L’any 1998, l’exalcalde Antoni Farrés va inscriure l’edifici al Registre de la Propietat en favor de l’Ajuntament de Sabadell, permetent-ne l’ús a la Guàrdia Civil. Es tracta d’un edifici que es va construir l’any 1911, precisament per incrementar la presència dels agents a la ciutat, tot amb capital municipal i de particulars. 

Els agents s’hi van estar fins l’any 1998, quan van abandonar l’edifici, i Farrés va fer oficial la titularitat de l’edifici. “La caserna ha estat sempre nostra, però la incapacitat i mala fe del govern Bustos ha permès que la ciutat hagi perdut un espai llargament reivindicat”, ha assenyalat Serracant.

L’alcalde fa referència a l’acord a què l’any 2006 van arribar Ajuntament i Estat. El 2 d’agost Bustos i Rubalcaba van fer un acte a la mateixa caserna per rubricar un protocol en què s’establia la cessió de la caserna de l’Estat a la ciutat. A canvi, Sabadell havia d’abonar a Madrid una suma de 3 milions d’euros i cedir un espai de 5.000 metres quadrats.

“Ara s’ha vist com aquest protocol ha quedat nul de ple dret”, assenyala Serracant, que assegura que es fa justícia amb una reivindicació històrica, que beneficiarà la ciutat, el veïnat i el teixit associatiu. “Ens estalviem 3 milions d’euros i la cessió d’uns terrenys de 3.000 metres quadrats”, afegeix Juli Fernàndez. 

Ara, el govern durà al ple municipal de febrer, on es farà oficial el dictamen, i es donarà pas a l’inici dels processos per estudiar els usos que s’hi podran dur a terme, entre els quals es plantegen possibilitats com habilitar edificis per a joves o cedir espais per a entitats. Totes les opcions, però, estan obertes, i ja hi ha col·lectius d'entitats de la ciutat que ja hi han dit la seva i fins i tot han mogut fitxa, ocupant l'espai, ara deixat de la mà de Déu.

L’Estat, però, podrà recórrer la decisió, però tot i això, el govern local està decidit a impulsar la readequació per recuperar la caserna per a la ciutat.