Després del confinament, Dosal va trobar el seu lloc a Barcelona, on treballa com a freelance per empreses tan conegudes com L'Oreal, Pull&Bear, Tinder o GQ Spain. Les seves reconeixibles il·lustracions evidencien el treball que hi ha darrere amb el color i en com escull cada un per generar expectació al públic.
Il·lustració sobre l'amor entre avis Foto: Sergio Dosal
Les teves il·lustracions són molt colorides, exagerades i vives. I, a més a més, retraten personatges alegres i positius. Són un reflex de tu? És la teva mirada del món?
Més que una mirada, és un desig, una manifestació. Una espècie de barreja ordenada de coses que m'agraden, de mi mateix, i coses que d'alguna manera, vull que passin.
També intento veure'm de petit en com dibuixo; em passava hores dibuixant i recordo que llavors era molt feliç. M'agrada veure les meves il·lustracions i seguir la lògica que quan era petit em feia dibuixar gent volant, entendre el sol com una línia horitzontal o altres coses que pintem de nens i que s'han convertit d'alguna manera en una convenció.
Com és el teu procés creatiu? Quan comences una obra deixes volar el teu subconscient en aquest món de "bon rollisme" que engloba les teves il·lustracions o hi ha una feina simbòlica darrere?
El primer que acostumo a fer és la composició de la peça, veure quines figures i formes vull i, a partir d'aquí, tot va sortint a poc a poc. Sempre començo amb dibuix i després passo a aplicar el color, valorant quin color dialoga amb els altres de manera interessant. El meu treball en si és bastant natural i senzill. No acostumo a utilitzar molt simbolisme. Però sí que intento que la il·lustració generi una sensació, almenys estètica.
Il·lustració inspirada en una imatge de la campanya de la marca de roba Egon Lab. Foto: Sergio Dosal
Qui o què t'inspira a l'hora d'il·lustrar?
M'encanten Pina Bausch, Gustaf Westman, David Hockney, Wes Anderson, André Butzer. Pel que fa a la il·lustració, gaudeixo molt amb allò que fan Ignasi Monreal, Min Heo, Cachete Jack i Taehyoung Jeon.
Quin ha estat el camí per definir el teu estil?
Realment, tot neix en el fet que no sé dibuixar realista, i això sempre m'ha frustrat moltíssim. Mai m'han sortit bé les proporcions ni les ombres, així que en un punt vaig decidir jugar a favor meu, en lloc de convertir-lo en un hàndicap, ho vaig transformar en quelcom més aviat pragmàtic. A partir d'aquí vaig anar veient i inspirant-me en altres artistes que deformen proporcions i que juguen a dibuixar sense ombres, com Genie Espinosa o Núria Just.
"Sempre valoro quin color dialoga amb els altres de manera interessant. Intento que la il·lustració generi una sensació, almenys estètica"
També tens obra en paper, tèxtils, grafits... Com tries el suport per a cada peça? T'agradaria tornar a il·lustrar en llençols?
Bàsicament, faig prova i error, i intento veure en quins suports el meu estil pot encaixar. Sí, és una cosa que estic trobant molt a faltar últimament, dibuixar a mà amb materials que taquin una mica. Sempre intento treure una mica de temps per a això.
Il·lustració pel Festival de cine LGTBIQ+ Centro Niemeyer Foto: Sergio Dosal
Part de les teves obres reivindiquen moviments socials (LGTBI, racismes, feminismes...). Les il·lustracions també són política? És la teva manera de reivindicar idees?
No crec que els meus treballs siguin polítics de manera directa. Però, per descomptat, vulgui o no, reflecteixen les meves referències, preocupacions, valors i sentiments. Al final, no deixo de ser una persona que forma part de la comunitat LGTBIQ+, i això és una cosa que em defineix molt en el meu dia a dia, i marca la meva manera d'existir i d'enfrontar-me a tot, també en el meu treball.
"Tot neix en el fet que no sé dibuixar realista, i això sempre m'ha frustrat moltíssim. Així que en un punt vaig decidir jugar a favor meu, en lloc de convertir-lo en un hàndicap, ho vaig transformar en quelcom més aviat pragmàtic”
Has fet il·lustracions per conegudes marques espanyoles (L'Oreal, Filmin, Cosmo, GQ, Wallapop...). Hi ha cap encàrrec que encara no hagi arribat i et faria il·lusió?
De manera ambiciosa, m'encantaria poder treballar amb marques grans que m'agraden com Carhartt, Google, Apple, WePresent o Loewe, per exemple.
Pel que fa a projectes, m'encantaria poder fer imatges per a algun cantant, però també poder desenvolupar un projecte personal i convertir-lo en una exposició.
Il·lustració feta per a RisoQueer, una exposició comissariada a València amb artistes queer pel Pride 2022. Foto: Sergio Dosal
De totes les feines que has fet (professionals i personals), quin és el projecte al qual li tens més estima?
Potser el poder treballar fent dibuixos per a Uniqlo; era un nom que estava el primer en la meva llista quan les meves amigues em preguntaven "amb qui vols treballar?". A més, tot amb ells va ser genial i em van donar llibertat total per fer el que volgués, cosa que no sempre és així.
També recordo amb moltíssim afecte el projecte de Puru Remangu, en el qual vaig dissenyar gràfics per a una col·lecció de roba, per la intimitat i per com de a cegues va ser tot en aquest moment per a mi.
Escoltes música quan il·lustres? Quina és la teva banda sonora per excel·lència?
Moltíssima! Va una mica per temporades i depèn una mica de cada treball que faci, però últimament per a treballar escolto molt Lana del Rey i Crims, de Catalunya Ràdio. M'encanta en Carles Porta.
Il·lustració Foto: Sergio Dosal