Es fan dos petons i es miren als ulls amb la distància suficient per no tocar-se amb el nas. Han començat les vacances i són joves. Han pujat a l'autobús que connecta la plaça de Catalunya amb la terminal 1 de l'aeroport del Prat. Res pot espatllar aquest 9 d'agost. Ni la vaga dels treballadors de seguretat. Les reivindicacions laborals, però, no són la prioritat d'aquest enamorats. Baixen de l'autobús i estiren les maletes. Equipatge lleuger. Al costat de la porta per accedir a la terminal, una altra parella jove de turistes estrangers, que fan temps per agafar el vol de tornada a casa, xuclen cigarrets de vapor mentre observen impertèrrits l'arribada d'autobusos. La parella que s'ha fet dos petons i que es mirava als ulls amb la distància suficient per no tocar-se amb el nas entra a l'aeroport per la porta giratòria. "Guau!", exclamen quan veuen les cues de la zona de facturació, el primer que es divisa quan es trepitja el terra encerat de la terminal.

Megafonia de fons. Turistes amb samarretes del Barça. Turistes amb samarretes del Madrid. Què persegueix la gent quan decideix viatjar a Barcelona amb la samarreta del Madrid? La nostra parella, les vacances dels quals desitgem que siguin prolífiques, s'endinsa en les cues de facturació. La suposada notícia, però, és uns metres més enllà, a la zona de controls de seguretat, on les aglomeracions són més importants. Tanmateix, les fileres de viatgers avancen amb fluïdesa. No hi ha nervis, però sí moltes ganes de passar els arcs de seguretat per superar els maldecaps.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=j6cGbB4LX8o[/youtube]
La Maria Eugènia va avançant, amb dues amigues i molta calma. Viatja a Lisboa. "És el dia que he facturat més ràpid de la meva vida", diu satisfeta per descriure el seu matí. Passen pocs minuts de les 9 i a l'aeroport el trànsit de gent no s'atura. La Maria Eugènia ha vingut amb temps suficient per superar els controls, però sent conscient també que els serveis mínims del 90% decretats pel govern espanyol feien preveure menys afectacions de les previstes quan es va anunciar la vaga.

També viatja a Lisboa un grup familiar de deu persones de Barcelona. Al grup hi ha una persona gran que s'ha de desplaçar amb cadira de rodes, i també criatures. Una mescla intergeneracional que obliga a no prendre riscos de temps. Han escoltat les recomanacions d'arribar ben puntuals. Els catalans són gent previsora. Ja han facturat. Enfilen la cua ordenada per cintes de color verd en llargs passadissos que dibuixen un serpent. A pocs metres de la cinta, dos amics de Vic -en Sergi i en Lluís- són encara més previsors que la família de Barcelona. Volen a Lima i han arribat amb cinc hores d'antelació a l'aeroport.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=K5JgImV-K1k[/youtube]
Després d'escoltar la ràdio, i tot i ser conscients que a la terminal 1 la situació era de normalitat, han decidit arribar amb marge per parlar i prendre alguna cosa. Els amics de Vic tindran temps fins i tot per discutir si Neymar és el fitxatge que li convé al Barça de Valverde. "Crec que no patirem", verbalitza una treballadora de l'aeroport. No es refereix a Neymar. Ni tan sols a Valverde. Parla de les cues dels controls de seguretat.

La Glòria empeny un cotxe i estira una maleta. Té dos fills -una nena i un nen- i viatja amb la seva parella a Alemanya. És de Vilafranca, i està acostumada a volar i superar dificultats a l'aeroport del Prat. Encara recorda l'última vaga de treballadors de terra que va viure en primera persona -el 2017-, quan va fer llevar la canalla a les cinc del matí amb pijama per no perdre els vols. "Mai hem tingut problemes però sempre és millor venir amb antelació", assevera. Hi ha vaga, però a la terminal no hi ha males cares. De moment. Comencen les vacances.