Després de l'anunci del ministre de Transports, Óscar Puente, sobre el possible tancament de la línia d'AVE Barcelona-Madrid, experts i passatgers han començat a plantejar-se algunes preguntes bàsiques sobre les conseqüències que aquesta decisió podria tenir en la mobilitat. És possible fer-ho? Quant de temps durarà el tall? Quants passatgers afecta? Quines alternatives es proposen?
Puente no ha donat detalls sobre com seria aquesta aturada de la circulació ni si afectaria tota la via o només una part, però ha defensat que és un plantejament que es du a terme en altres països com Alemanya, on quan s'han de fer obres en una línia, es talla el servei. En aquest sentit, alguns experts ja han expressat el seu rebuig a la proposta. El Col·legi d’Enginyers de Camins ha demanat no aturar “completament” el corredor i ha proposat que, per fer-hi els treballs necessaris, es redueixi el volum de circulació, però “mantenint un cert servei”, com va dir el degà de la institució, Pere Calvet.
Per què no és aplicable el "model alemany"?
El govern espanyol vol suspendre la línia Madrid-Barcelona per dur a terme les obres de renovació de la infraestructura del tram entre Madrid i Calataiud, que mantindrien el tall entre 12 i 24 mesos. Aquest tall suposaria obres més ràpides, però milions de passatgers sense servei, com passa a altres països. A l'Estat i a Catalunya, el sistema és diferent: quan hi ha obres no s'atura el servei ferroviari, fet que no afecta la seguretat, però sí la fiabilitat i la puntualitat dels trens, així com el temps que duren els treballs.
Però a diferència d'Alemanya, l'estat espanyol té un problema tècnic que dificulta l'aplicació de la suspensió de la línia: dos amples de via diferents. La línia d'alta velocitat fa servir l'ample internacional, mentre que la xarxa convencional utilitza l'ample ibèric. Per tant, els trens habituals de l'AVE, Iryo o Ouigo no es podrien desviar simplement cap a les vies regionals o de Rodalies, ja que la via no és la mateixa.
Quants passatgers afectaria el tall?
Aquest corredor és un dels pilars de la mobilitat estatal. L'any 2025 la línia Barcelona-Madrid va registrar 14,6 milions de viatgers, segons la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). Això representa el 32,4% dels 44,5 milions de passatgers que van utilitzar els serveis comercials d'alta velocitat a l'Estat. Però aquest any, la línia ha patit una davallada durant el primer semestre i ha perdut més d'un milió de passatgers, un descens del 15%.
Tot i això, aproximadament 40.000 usuaris fan servir diàriament aquest trajecte d'alta velocitat i, un tall com el que planteja el govern espanyol obligaria la gran majoria dels usuaris a dependre exclusivament del cotxe, l'autobús o l'avió. Però aquesta quantitat d'usuaris no és assumible per qualsevol transport. Per exemple, les aerolínies necessitarien ampliar freqüències diàries i disposar de més avions i difícilment podrien assumir la càrrega que transporta l'alta velocitat.
L'impacte econòmic: una línia clau del sistema d'alta velocitat
El trajecte Barcelona-Madrid, que es va inaugurar el 2008 i que dura aproximadament dues hores i mitja, suposa la clau de la sostenibilitat econòmica del sistema d'alta velocitat de l'Estat: més de catorze milions de passatgers van fer aquest trajecte el 2025 per un preu mitjà del bitllet de 52,89 euros. És el trajecte d'alta velocitat que genera més ingressos per passatger, amb una mitjana que s'aproxima als 56 euros, molt per sobre de la resta de corredors. El tall afectaria també els serveis de Renfe, Iryo i Ouigo, que són qui operen en aquesta línia, i haurien de buscar alternatives de transport per a desenes de milers d'usuaris.
Tot i això, encara no s'ha concretat la proposta ni el període de temps que la línia d'alta velocitat entre les dues capitals es mantindria tancada, però les reaccions dels experts del sector ja han rebutjat la idea davant la manca d'alternatives factibles que disposa la xarxa ferroviària de l'Estat.
