No tenia res a veure amb el gimnàs comercial d'on venia. Era un altre ambient. Ràpidament, es va posar en mans del preparador físic del caixer del bonÀrea d'un metre d'ample d'esquena, que li va manar el primer cicle. Acabava d'iniciar una relació amb la química que encara es manté 24 anys després, ara que ha arribat a la quarantena, perquè els seus testicles ja no són capaços de produir testosterona -o, com a mínim, tindrien moltes dificultats per fer-ho-.
Les substàncies anabòliques són versions artificials de la testosterona que potencien, entre altres, el desenvolupament de la massa muscular, ja que incrementen els nivells de l'hormona sexual masculina. Si bé, un ús inadequat pot comportar nombrosos efectes secundaris i suposa un greu perill per a la salut. Per això, el Cristian no entén com les noves generacions se senten atretes. "Nosaltres no sabíem el que estàvem prenent. Si pogués tornar enrere, no tornaria a prendre'n, ni boig", afirma.
El cert, però, és que els esteroides són ben presents en determinats entorns. Mouen molts diners i les xarxes socials són la principal via per blanquejar-los. Els perfils de culturistes, professionals i aficionats, que parlen sense filtres sobre com els fan servir acumulen centenars de milers de seguidors. El Cristian ha extret les seves conclusions per la força i desitjaria que el seu testimoni servís perquè altres poguessin estalviar-se el camí.
Un camí que va tenir les primeres parades en els campionats de culturisme de Catalunya i Sevilla. Per preparar-se, va fer un segon cicle que, a més de Winstrol, ja incorporava testosterona, hormona de creixement, Primobolan, Dianabol i Deca; un còctel químic que li permetria arribar amb opcions de fer un bon paper. Aleshores, a les acaballes del segle XX, encara era possible aconseguir totes aquestes substàncies a la farmàcia. Avui, però, els esteroides són il·legals a l'Estat i si algun farmacèutic fos enxampat venent-los sense recepta, perdria la llicència i s'enfrontaria a greus conseqüències legals. Ara cal recórrer a laboratoris clandestins i a intermediaris de dubtosa reputació per obtenir uns productes que no han passat cap control de seguretat. Normalment, sota les indicacions d'algú sense formació en medicina i amb poc interès per la salut del consumidor. "És una indústria sense escrúpols", denuncia el Cristian.
L'ingrés a l'exèrcit, un parèntesi
Amb la majoria d'edat, el Cristian es va allistar a l'exèrcit espanyol i va entrar a la brigada paracaigudista, on el consum d'esteroides era residual, fet que el va empènyer a aparcar-lo. Va ser llavors quan van aparèixer els primers símptomes de l'abstinència, que es van manifestar en forma d'un daltabaix psicològic i una òbvia pèrdua de massa muscular. Per sort, era jove i no va trigar gaire a recuperar-se -amb els anys, s'eixamplarien els terminis-. L'haixix, d'altra banda, sí que estava ben estès a les forces armades i li acabaria comportant nombrosos problemes, com una estada a la presó militar per delicte contra la salut pública.Una breu temporada entre reixes i un temps de descans amb la família a Huelva, on combinava el subsidi d'atur i alguna feina esporàdica al camp i on va reprendre la relació amb les substàncies anabòliques, van suposar una glopada d'aire abans de tornar a files amb 24 anys. Estava molt fort i el van destinar a Afganistan, ja que el govern d'Aznar havia ordenat operacions militars de reconstrucció i d'eliminació de la insurgència talibana. S'hi passaria tres anys, que serien els últims a l'exèrcit. Quan va tornar, Espanya i Europa estaven immersos en una crisi econòmica que obligava a retallar despeses i els soldats costaven massa diners. Uns tests de drogues generalitzats van ser suficients per acomiadar els positius. "Ens la van colar ben colada", explica.
El gimnàs com refugi
De cop i volta, el Cristian es va trobar al carrer. Tenia 28 anys i cap motivació. L'exèrcit era la seva vida. Enmig del caos, el gimnàs es va convertir en el seu refugi. Començava la pitjor etapa de consum d'esteroides anabòlics. Les competicions de culturisme ja no li cridaven l'atenció i es va iniciar en l'aixecament de pes o powerlifting. I del powerlifting va passar a preparar-se per competir en atletisme de força, conegut popularment com a strongman, una modalitat en què autèntiques bèsties lluiten per veure qui arriba més lluny en proves que superen clarament el llindar de les possibilitats humanes. Necessitava incrementar les dosis. Si bé, una setmana abans del certamen, es va estripar el tendó del bíceps i es va haver de retirar. Pesava 111 quilos. "No sé com hagués acabat si no hagués tingut la sort de lesionar-me", reflexiona ara.Avui el Cristian troba la felicitat en els seus fills, de nou i tres anys, gràcies a un consum relativament controlat i una baixa tolerància als esteroides que li han estalviat quedar-se estèril. Viuen al marge de les substàncies i desconeixen que el seu pare es punxa dosis de testosterona dues vegades a la setmana per mantenir els nivells hormonals normals -i una mica més alts, de pas-. Treballa de vigilant de seguretat, en torns de 12 hores, i té molt clar que no vol que els dos petits toquin mai una xeringa. De fet, prefereix que no trepitgin el gimnàs i que practiquin esports "que els transmetin uns altres valors". "Em quedo més tranquil", admet.
