L'Assumpció Oriols va néixer a la colònia de Cal Marçal de Puig-reig (Berguedà) fa 94 anys i mai s'ha mogut d'aquí. A la colònia ha anat a escola, ha treballat a la fàbrica, va conèixer el seu marit i hi van néixer els seus fills. "Sempre hi he estat molt bé, mai he volgut marxar a viure a cap altre lloc", explica a l'ACN. La crisi del tèxtil va fer que s'abandonessin moltes colònies, però la de Cal Marçal sempre s'ha mantingut. Dels 82 pisos que hi ha, la meitat estan ocupats, i ara els propietaris invertiran 2,5 milions d'euros en rehabilitar-los per posar-los a la venda a preus assequibles. I això també passa a altres punts del país. Són exemples que demostren que la vida a les colònies és una opció d'habitatge cada cop més real.
Amb set colònies industrials, l'alcaldessa de Puig-reig, Eva Serra, assegura que és el poble amb més equipaments d'aquest tipus a tot el món. N'hi ha que estan totalment habitades i d'altres que, en canvi, estan pràcticament abandonades. Van representar l'impuls industrial del municipi i de la comarca del Berguedà i ara, dècades més tard, l'alcaldessa veu les colònies com una "oportunitat" d'habitatge "amb possibilitats infinites".
Un exemple és Cal Marçal, que data del 1870, i és una de les colònies tèxtils que hi ha al llarg del riu Llobregat. A diferència d'altres, s'ha mantingut en mans d'una mateixa família -els Viladomiu-des de l'any 1920 i sempre l'han conservada. De fet, el 80% dels espais fabrils estan ocupats per empreses i gairebé la meitat dels habitatges estan en règim de lloguer.
Els actuals llogaters tindran prioritat per comprar-los. Es tracta de 40 famílies que ara viuen a les antigues cases de la colònia en règim de lloguer. En la segona fase, es permetrà comprar l'habitatge a familiars dels actuals llogaters. I en una tercera, la família Viladomiu oferirà els habitatges a extreballadors de la colònia amb opció també als seus fills i nets. Finalment, s'obriran les ofertes de les cases que quedin lliures a emprenedors de la comarca del Berguedà, ja que, tant els mateixos habitatges com algunes zones de l'antiga fàbrica, com ara les golfes, ofereixen possibilitats d'establir seus de petites empreses.
Aquest, però, no és l'únic projecte que està en marxa a Puig-reig. A la colònia Vidal fa uns anys que també s'hi han instal·lat diverses famílies joves amb un contracte de masoveria urbana. Ho han fet a través de la cooperativa Vidàlia, que ha signat un contracte per 75 anys amb la societat gestora de la colònia a canvi de rehabilitar els pisos i alguns locals com les antigues botigues o el bar.
Com és la vida a una colònia?
Josep Parera, regidor de Colònies de Puig-reig, és veí de Cal Marçal. Aquí va néixer i, quan es va voler independitzar, els amos de la colònia li van donar l'opció de llogar un pis. "L'he mantingut sempre. Fins fa 20 anys pagava 25 pessetes de lloguer pel pis, una pesseta per l'hort i una altra pel garatge", explica. Amb el temps, els preus s'han anat actualitzant, però, tot i això, estan molt lluny de la mitjana actual. Per un pis de 70 metres quadrats, es paga entre 140 i 150 euros. "I tot això passa en un entorn privilegiat. Per mi és una sort enorme poder viure aquí", subratlla.
Pere Ferran és pintor i professor. Va anar a viure a Cal Marçal fugint dels preus de Barcelona. "Viure aquí és com viure en un poble. Ens coneixem tots els veïns, i aquí hi ha molta vida", subratlla. Paga 180 euros al mes pel lloguer del pis i, tot i que mai s'havia plantejat tenir un habitatge de propietat, ara que els estan arreglant i els posaran en venda, creu que l'acabarà comprant. "Tal com estan les coses de l'habitatge, m'arriscaré", explica.
Una altra colònia singular a Osona
A Sant Vicenç de Torelló hi ha la colònia industrial més gran de la zona del Ter, la Colònia Borgonyà. Es va construir el 1895 i, entre els elements més singulars, destaca una les xemeneies de maó més altes de Catalunya. Popularment se la coneixia com la "colònia dels anglesos", si bé els seus fundadors eren escocesos, els Coats, els mateixos que posteriorment es van associar amb els catalans Fabra conformant la coneguda Fabra i Coats, fabricants de fil de cosir.
És una colònia que ha aconseguit fixar la seva població i actualment hi viuen més de 360 persones. L'any 2013 va ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional per preservar la seva singularitat. A Catalunya només hi ha tres colònies amb aquesta declaració de la setantena que hi ha. Aquest reconeixement, però, està dificultant les millores de les cases i el seu futur. "Hem arribat al punt que la gent no pot ni pintar una casa", es queixa Maria Solé, regidora de Patrimoni de l'Ajuntament de Sant Vicenç i veïna de la colònia, que assenyala que "hi ha ganes de cuidar la colònia", però no poden fer millores a les cases.