15
de setembre
de
2017
Actualitzat:
26
de setembre,
14:48h
El sociòleg Georg Simmel parlava d’“indiferència amb cortesia” en 1908; el seu col·lega Erving Goffman, d’“inatenció cívica” en 1963. Tots dos es referien a la barreja de proximitat i distància que es manifesta respecte a qui es comparteix un espai urbà, una actitud que consisteix a mostrar desinterès pels altres ciutadans sense ignorar-ne absolutament la presència. Així, es genera un espai entre els uns i els altres que elimina la sensació d’amenaça i propicia una certa confiança.
La invasió dels telèfons mòbils està modificant aquesta situació a gran velocitat. El professor Javier Serrano-Puche, de la Universitat de Navarra, recorda que aquests dispositius permeten exterioritzar emocions i gestos associats a la conversa, els quals no es corresponen amb la reserva que esperaríem de les persones amb les quals coincidim en un lloc públic: el vagó del tren, l’autobús, la vorera, un parc, la sala d’espera del metge...
Fins no fa gaire, la decisió de fer servir l’smartphone anava en funció de la manera en què els altres subjectes modulaven la seva presència. Ara, però, a l’usuari mitjà, el mateix que difon la seva intimitat per les xarxes socials, pràcticament no li importa que l’escoltin. Per això, discuteix amb un company de la feina o trenca amb la seva parella sense que aquests interlocutors estiguin presents i entre desenes de testimonis involuntaris.
L’extinció del cara a cara
Investigadors com Amparo Lasén, Joachim Höflich, Isabel Schlote, Kresimir Kati i Slatan Krajina han observat individus comunicant-se a través del mòbil en ciutats tan diferents com Londres, París, Madrid, Udine o Zagreb i han arribat a la conclusió que la gent no perd —si més no, al 100%— la consciència de l’indret on es troba. Per aquesta raó, en lloc de desconnectar-se de l’entorn, qui parla o escriu pel telèfon està creant nous vincles amb elements arquitectònics com les columnes, els arbres, les baranes... que es converteixen en improvisats suports, seients o taules des dels quals es mantenen diàlegs professionals, personals, etc.
Expressem idees i determinacions sense la necessitat de mirar els ulls dels destinataris dels nostres missatges. Per als mandrosos, els covards i els miserables, resulta més fàcil procedir d’aquesta forma, des d’un context físic diferent i, en un futur immediat, amb l’assessorament de sistemes d’intel·ligència artificial molt més desenvolupats que Siri i Cortana o amb el concurs dels instruments de la internet de les coses: vehicles, roba, complements...
La invasió dels telèfons mòbils està modificant aquesta situació a gran velocitat. El professor Javier Serrano-Puche, de la Universitat de Navarra, recorda que aquests dispositius permeten exterioritzar emocions i gestos associats a la conversa, els quals no es corresponen amb la reserva que esperaríem de les persones amb les quals coincidim en un lloc públic: el vagó del tren, l’autobús, la vorera, un parc, la sala d’espera del metge...
Fins no fa gaire, la decisió de fer servir l’smartphone anava en funció de la manera en què els altres subjectes modulaven la seva presència. Ara, però, a l’usuari mitjà, el mateix que difon la seva intimitat per les xarxes socials, pràcticament no li importa que l’escoltin. Per això, discuteix amb un company de la feina o trenca amb la seva parella sense que aquests interlocutors estiguin presents i entre desenes de testimonis involuntaris.
L’extinció del cara a cara
Investigadors com Amparo Lasén, Joachim Höflich, Isabel Schlote, Kresimir Kati i Slatan Krajina han observat individus comunicant-se a través del mòbil en ciutats tan diferents com Londres, París, Madrid, Udine o Zagreb i han arribat a la conclusió que la gent no perd —si més no, al 100%— la consciència de l’indret on es troba. Per aquesta raó, en lloc de desconnectar-se de l’entorn, qui parla o escriu pel telèfon està creant nous vincles amb elements arquitectònics com les columnes, els arbres, les baranes... que es converteixen en improvisats suports, seients o taules des dels quals es mantenen diàlegs professionals, personals, etc.
Expressem idees i determinacions sense la necessitat de mirar els ulls dels destinataris dels nostres missatges. Per als mandrosos, els covards i els miserables, resulta més fàcil procedir d’aquesta forma, des d’un context físic diferent i, en un futur immediat, amb l’assessorament de sistemes d’intel·ligència artificial molt més desenvolupats que Siri i Cortana o amb el concurs dels instruments de la internet de les coses: vehicles, roba, complements...