Entre els 4.000 corredors de la Mitja Marató entre Granollers, les Franqueses i la Garriga hi ha molts casos de superació i històries personals. Una de les més destacades és la de l'Amadeu Jarque, veí de Barcelona de 68 anys i que és un habitual de la cursa.
[nointext]
-Quina relació té vostè amb la Mitja?
-Doncs miri, que l'he corregut gairebé totes les edicions, menys la primera i la de l'any passat.
[intext1]
-Déu n'hi do!
-Sí sí. Vaig fer-la de forma ininterrompuda fins l'any 2010, en què em van detectar una insuficiència renal. Se'm van aturar els dos ronyons.

-I què va fer?
-Doncs vaig estar un mes al llit, vaig fer cinc anys de diàlisi i el 2015 em van fer un trasplantament. Però vaig seguir corrent, perquè vaig pensar: "La malaltia no em guanyarà. Jo la derrotaré".

-I com el va afectar això, a l'hora de fer les curses?
-Vaig continuar fent la Mitja i altres proves, però em van prohibir fer els 21 quilòmetres i ara faig les de 10 o distàncies més curtes. No he deixat mai de venir a Granollers.

-Per què?
-Perquè per mi és la millor prova que hi ha. Quan vaig estar fent diàlisi ho vaig passar malament animicament, però sortir a córrer i fer esport em va ajudar.

-Només ha fallat dos cops?
-Sí, i l'any passat no va ser culpa meva, sinó de la pandèmia (riu).

-Com valora que la Mitja torni a passar pel centre dels municipis?
-És un intent més per intentar refer la vida d'abans.