L’Ajuntament de Riner (el Solsonès) està enllestint una actuació per restaurar i posar en valor uns entrebigats emmotllats de guix històrics situats a la 3a planta de la Casa Gran del Miracle i que més endavant es podran visitar habilitant l'accés des del pati interior. La singularitat de la intervenció es que es fa, per primera vegada a Catalunya en una obra actual de restauració, utilitzant una tècnica tradicional de guix emmotllat del segle XVI adaptada als nous temps. La filosofia és recuperar el sostre —els emmotllats de guix i el forjat—de la manera més respectuosa possible amb l’obra original. 

Segons l'arquitecte responsable del projecte, Carles Pubill, són "tresors" que s'han volgut restaurar reproduint per primer cop aquella tècnica però incorporant "millores" com l'ús de silicones i fibra de vidre. També s'ha fet una actuació integral a les bigues de fusta, molt afectades per corcs i tèrmits. L'Ajuntament busca fons per seguir restaurant l'edifici.

Els entrebigats originals podrien datar dels segles XVI-XVII i són del mateix tipus dels que es troben en altres edificis d’aquesta zona geogràfica, rica en guixos que recorden els que s’elaboraven en l'època del Renaixement a Itàlia. A la restauració, que finalitzarà aquesta setmana, es fa l'entrebigat emmotllat artesanalment in situ.

Era una tècnica utilitzada a Catalunya i al País Valencià, però els exemples que queden sovint estan en "mal estat", segons ha explicat Anna Bedmar, coordinadora dels treballs d’emmotllat. "Els motlles de fusta d'abans els hem fet amb silicona", afegeix, un sistema que els ha permès també comprovar la seva resistència a banda de consolidar els sostres perquè perdurin.

Primerament es van fabricar els motlles de silicona a partir de l'escaneig d’un model fidedigne dels entrebigats existents. Antigament es fabricaven amb fusta. Un cop s'ha disposat dels motlles, el reomplert del guix al motlle es fa amb dues colades, una més líquida per tal que el guix agafi bé la forma del dibuix del motlle, i una més espessa que donarà més resistència gràcies a la disposició d'armadura de fibra de vidre, i a la qual s’afegeix ceràmica expandida per alleugerir càrrega (disminuir el pes).

 La restauració ha estat necessària degut a que el sostre d’aquesta sala, ara recuperat, va col·lapsar fa un temps degut al seu progressiu deteriorament i, tot i que es van guardar fragments de l’emmotllat original, ha estat necessari refer els blocs de guix i tot el forjat.

  Les obres tindran una durada aproximada de dues setmanes. Hi intervenen dos guixaires, un paleta, un fuster i una conservadora-restauradora, Anna Bedmar, que coordina els treballs d’emmollat, mentre que el projecte general està dirigit per l’arquitecte Carles Pubill.

Cal recordar que l’Ajuntament va iniciar el mes de març les obres destinades a habilitar el projecte museogràfic "Apiaria, l'alberg de les abelles de Catalunya" a la Casa Gran del Miracle. Els treballs permetran disposar d'un espai explicatiu i formatiu del món de les abelles, alhora que constitueix una actuació necessària per rehabilitar alguns dels sostres i murs de l’edifici. En concret, contemplen la reparació de les bigues de fusta i obres de consolidació i conservació de part dels sostres de les plantes segona i tercera.

Els treballs permetran finalitzar pràcticament la rehabilitació de la segona planta de la Casa Gran, incrementant l’atractiu del conjunt monumental com a espai de divulgació. Apiaria s’ubicarà a la zona annexa a l'Espai Natura de la segona planta de la Casa Gran, i temàticament constituirà un complement ideal al citat espai.

El projecte Apiaria respon a l’estreta vinculació del municipi de Riner amb el món de les abelles, concretada en els projectes desenvolupats en col·laboració amb l'Associació dels Amics de les Abelles, especialment el projecte Redicat per a la salvaguarda d’aquests insectes, així com en activitats específiques com la Fira de la Mel.

.D’altra banda, amb aquestes obres queda acabada la consolidació estructural i la restauració del sostre de planta segona i una part del sostre de planta tercera, alhora que es consoliden els murs perpendiculars a la façana oest.

El projecte planteja una intervenció respectuosa amb els antics sistemes constructius existents de l’edifici, tot mantenint la seva essència històrica. El pressupost de la intervenció és de 285.330 euros, aportats en la seva major part pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, per fons de la Unió Europea (projecte Leader) i per la Diputació de Lleida.