Perquè, de petites, haver jugat a nines, botigues, cuinetes... (tot i que de grans hi vàrem descobrir molt males intencions) ens va permetre aprendre moltes coses útils.
Perquè no vàrem haver de jugar, de petites, a pistoles que no ens feien aprendre res de bo.
Perquè sempre ens van permetre plorar quan les tristeses ho exigien.
Perquè no ens van negar mai el dret a plorar per demostrar una falsa fortalesa (fos o no real).
Perquè quan ens enfadàvem entre amigues, tot i que podíem ser cruels, no ho arreglàvem a cops de puny (que de més grans es podien convertir en guerres).
Perquè no vàrem haver de pegar a ningú per imposar la nostra voluntat i, potser, ja estàvem aprenent una millor manera de resoldre conflictes.
Perquè quan se'ns va permetre estudiar, vàrem poder ser magnífiques científiques, metgesses, arquitectes, enginyeres, físiques...
Perquè no vàrem tenir vetades magnífiques professions considerades només de dones, tot i negar-nos professions mal considerades dhomes.
Perquè tot i els milions de trampes, travetes, humiliacions, vexacions... hem pogut arribar a cotes professionals molt altes (tenint encara vetades per gènere les més altes).
Perquè no vàrem tenir el camí fàcil per arribar on anàvem i, tot i que se'ns va exigir més del doble del mèrit i més del quàdruple desforç, vàrem ser capaces de fer-ho sense poder permetrens gaires febleses.
Perquè tot i els ingents sacrificis i les enormes dificultats, és una meravella excepcional poder ser mare.
Perquè no hem hagut de quedar relegades al més secundari i menys abnegat paper de pare.
Perquè amb les nostres amigues podem parlar de tot.
Perquè no ens cal parlar de futbol ni de cotxes... ni de qui és més fort o fa més conquestes femenines.
Perquè sabem fer i fem moltes coses alhora.
Perquè no ens hem hagut de reduir a menjar xiclet o parlar.
Perquè des de la posició d'inferioritat que ens han infligit, sabem escoltar molt més i amb més respecte.
Perquè no hem desenvolupat un tarannà paternalista.
Perquè el mansplaining, tot i que també poden fer-ne ús les dones, és molt habitual en homes.
Perquè no necessitem forçosament, per sentir-nos superiors, ser condescendents amb els homes.
I per tants d'altres perquè...
I per tants d'altres perquè no...
I és que tot i les crueltats que se'ns han infligit, ser dona és molt millor que ser home. I com deia M Mercè Marçal: «A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa, nació oprimida i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel».