Adolfo Carretero, en el judici per assetjament sexual a Íñigo Errejón, va demostrar que era insuportablement això: un indigne professional sense equitat ni justícia i incapaç de mesurar el mal que infligeix, impunement, a la víctima.

Ah! Se m'oblidava: també és molt masclista. Té dret a ser-ho, un jutge? A casa, fent el dinar per a la família, que sigui com vulgui. Volent aparentar que imparteix justícia, no!

  Es va mostrar excessivament benèvol amb el culpable: un home; i va ser escandalosament malvolent amb la víctima: una dona.

Des de la que ell creu la seva superioritat masculina (tot i que ha quedat en una fase inferior a la humana després de l'interrogatori), per què li parla en un to tant irritant i acusador?. Vol posar-la nerviosa  per dominar-la emocionalment, perquè s'equivoqui i s'ensorri.

«¿Por qué ha tardado tres años en denunciarlo si se supone que esto le afecta emocionalmente? Se n'està burlant? És dolent. Fàstic de cervell i de cor.

No puc entendre tampoc per què li pregunta: «Según usted se sacó el miembro viril ¿Se lo sacó para qué?  Potser ell, el jutge, se'l treu per perfumar-lo? per posar-li hidratant? per mesura-se'l? En una relació tranquil·la de les que ell deu tenir potser sí que hi cap tota aquesta parafernàlia... però després que un home t'ha tibat pel braç i t'ha empès contra la paret...

Constantment, durant l'estona que duren les preguntes, la interromp  per llençar-li una nova pregunta i, quan ella respon, ell parla per sobre de la veu de la denunciant. Respecte zero. Bé, menys trenta.

 Carretero, no en té prou amb tractar-la de manera humiliant i fastigosa. Ell, entra a la sala, pensant que ella, per ser dona, és la culpable i la tracta com a tal. Però la seva infàmia és tan gran que acaba acusant-la: ¿vostè s'està venjant perquè volia ser la seva nòvia i ell no l'accepta? Aberrant. Carretero fa un interrogatori propi dun assetjador. I l'assetjament és delicte. Per tant, ell, qui representa presumptament la justícia i que hauria de donar més exemple que ningú, hauria d'haver sortit emmanillat de la sala i quedar pendent de judici per una dona. Però aquesta, segur que no li infligiria el seu tracte abjecte.

No és l'única acusació de culpabilitat que li engega: també li qüestiona ¿per què va pujar al seu pis? Ja li havia dit: li volia donar un llibre d'ell signat i dedicat que a ella li feia il·lusió. Però també va dir que anava força beguda.

A ell, en cap moment va preguntar-li per què volia abusar d'ella sexualment. Li feia una mena de preguntes que ell pogués respondre de manera exculpatòria.

Afortunadament, la seva actuació ha tingut més de quinze mil queixes a la pàgina web. Es va col·lapsar. I per això faran veure que el mig reprendran.

I és que Carretero ha de ser jutjat per no ser just sent jutge. Encara que crec que tornarà a fer-ho igual en una altra situació perquè la seva darrera intenció és acoquinar les dones perquè no facin denúncies d'abús sexual per no haver de passar-ho tan malament com Elisa Mouliaá.