A Catalunya, com a molts altres països i cultures, ha estat normalitzat, durant segles i segles, l'arranjament de matrimonis forçats, normalment, per qüestions monetàries, de poder, de termes... Les dones eren les que havien de marxar de casa seva i instal·lar-se, sense el suport emocional de la família pròpia i sense saber els costums de la nova, en una casa desconeguda on, moltes vegades, no eren ben acceptades. I a sofrir en silenci!

A l'Índia, encara ara, no sols es fan arranjaments matrimonials sinó que, sistemàticament, alguns pares es veuen obligats a vendre les seves filles per saldar deutes de préstecs com, per exemple, per curar algun familiar. De no fer-ho, la conseqüència pot ser la violació de les dones de la família.

Però a Andalusia (on hi ha unes altres lleis), recentment, uns pares romanesos, sense haver de saldar cap deute, també han venut, dues vegades, la seva filla. La nena només tenia dotze anys. Van vendre-la a Cadis i els pares compradors, van endur-se-la a Sevilla. Allí van obligar-la a casar-se i a mantenir relacions sexuals amb el seu fill, també menor dedat. A Sevilla, la nena no hi coneixia ningú i tampoc no parlava la llengua de la seva nova família. Van enclaustrar-la a casa seva tot obligant-la a fer-los de serventa. Van deixar-la sense mòbil i no van permetre-li sortir de casa si no era acompanyada del marit o de la família.

Aquest desembre passat vàrem saber més coses del cas. Quan la noia en va fer catorze, els pares van tornar a vendre-la per 5.000€ a un home de vint-i-dos anys que era un maltractador. Es va veure obligada a malviure, durant més de dos anys, en una furgoneta i en pèssimes condicions. L’home, que l’obligava a treballar venent ferralla, també la maltractava físicament i psicològicament i l'agredia sexualment sempre que volia.

Finalment, va aconseguir escapar i trobar algunes persones que l'ajudaven. Però quan va saber que els seus pares havien denunciat la seva desaparició, amb el terror que li va fer pensar que l'obliguessin a tornar amb ells, va anar a la policia.

La Policia va començar a buscar els pares i el marit que van presentar-se, voluntàriament, a comissaria. Van ser detinguts com a presumptes autors d'un delicte de tràfic d'éssers humans per fer consumar un matrimoni forçat, per agressió sexual i per explotació laboral.

Només el pare ha ingressat a presó. Mare i marit han quedat en llibertat amb càrrecs.

Vendre la filla i l'esposa et deixa en llibertat? No hi ha cap altra alternativa que faci dissuadir per sempre a aquests tipus de delinqüents ?

I és que els mals pares i les males mares, haurien de tenir prohibit per llei, tenir cura dels seus fills i filles. Què els passa a aquests éssers capaços d'infligir tanta crueltat a qui haurien d'estimar? És un delicte horrible i gravíssim. La societat que ho permet també se n'ha de fer responsable: tant per ajudar els pares i marits quan ho necessiten com per aplicar-los mesures restrictives quan han delinquit. I sobretot, canviar les prioritats del sistema educatiu.