La intuïció femenina no ha estat mai cap ciència rigorosa però pot tenir cotes molt altes de fiabilitat. Perquè sol sustentar-se en el sentit comú i l'empatia.
Feia molts anys que sabíem coses respecte a la situació de les dones casades amb fills. A la meva generació, aquests dos estats van cobrar-se peatges molt alts a moltes.
El 2015, però, ja varen sortir a la llum estudis sobre el grau de felicitat de dones i homes casats. Paul Dolan, professor de Ciències del Comportament a la London School, al seu llibre Happiness by Dessing, comparava els nivells de felicitat en persones vídues, casades, solteres, divorciades... I afirmava que el matrimoni i la procreació no estaven relacionats amb el grau de felicitat assolit. Ell, als homes, ja els aconsellava casar-se (perquè nobtenen més beneficis) i a les dones que busquen la felicitat, els recomanava no casar-se.
Els homes casats que viuen amb la seva parella, viuen més anys. En canvi, les dones casades pateixen un risc molt més gran de malalties físiques i mentals. I per això moren abans que les solteres.
El 2024, el Departament de Psicologia de la Universitat de Toronto, va exposar les seves conclusions sobre la solteria. Havien examinat quatre indicadors (grau de satisfacció amb l'estat civil, amb la vida, amb les relacions sexuals i el desig de tenir una relació) en sis mil persones adultes. Resultat: les dones estan més contentes amb la solteria, amb la qualitat de la seva vida en general i en les seves relacions sexuals i desitgen menys tenir una parella.
Per què no es feien aquests estudis abans? I les dones havien de patir l'estigma de sentir-se «menys dones», en deien, per la pressió social.
Més resultats: els homes temen més la solteria (entenc que és perquè es veuen més mancats o menys disposats a segons quines feines; en especial les de la llar i cura de la família; i perquè la càrrega mental els deu aclaparar més per falta d'entrenament i per...).
Els homes que aconsegueixen relacions amb noies tenen més estatus. Però ells, en les primeres cites tenen més dificultat per aconseguir parella i, per tant, accedir al sexe.
En canvi, les dones solteres (a les que els va molt millor que als homes quan viatgen soles), se senten més realitzades sexualment que els homes solters. Perquè poden tenir més en compte el seu plaer que prioritzar el de la seva parella.
Els homes sense parella són menys feliços. Però les dones amb parella són més infelices. I s'apunta com una de les causes principals el fet d'assumir molta més càrrega domèstica i emocional.
Les solteres poden prioritzar les seves aspiracions personals i professionals sense haver d'ajustar-les a les càrregues familiars.
Les solteres es poden permetre més xarxa social i més forta. Casades, la limiten en benefici de la parella i la família.
I és que si la intuïció femenina ja feia entrellucar aquests resultats, per què s'ha tardat tant a estudiar-los? Ara les dones que volen viure més anys i més felices ja saben que no han de tenir parella ni parir.