No cau pas del cel com el manà. Si els quaranta anys que Déu va alimentar els israelites quan transitaven pel desert amb aquest pa que els queia a diari per arribar a la terra promesa, per què no ha tingut a bé ajudar-me a mi i a tantes altres dones que hem hagut de fer menjar per a tants comensals diaris, no només caminant per terra àrida, sinó fent alhora altres mil feines diàries?
Si ho hagués repartit millor! Quasi totes les dones amb aquesta llosa dels fogons, amb un regal de només uns cinc anyets (perquè els altres també haurien pogut afanyar-se una mica més i arribar allà on anaven amb trenta-cinc anys) durant el període de més feina amb la canalla, li hauríem estat ben agraïdes.
Perquè pensar, decidir, fer llista de la compra, recordar que falta i que hi ha repassant armaris, nevera, congelador i rebost, anar a comprar, fer cua per esperar el torn, fer cua per pagar, emplenar les bosses, carregar-ho tot i descarregar-ho tot i guardar-ho al seu lloc i obrir el foc, preparar els estris necessaris (Ui, això encara es brut!) i netejar el que falta, i cuinar (pel cap baix una hora de mitjana) tot parant taula, guardant el que hi ha de net al rentavaixelles i posant-hi el que hi ha brut a la pica... dia a dia, durant anys i panys, és esgotador! I això sense comptar el sopar, ni algun esmorzar o berenar especials.
Diuen, però no m'ho crec, que el 95% dels pensaments diaris són rebuig. Si fos cert, la majoria de famílies no haurien pogut tirar endavant. Clar que uns es poden permetre més rebuig que d'altres. I segurament té molt a veure amb el sexe i la mala distribució de les feines familiars pels segles dels segles.
Es veu que el nostre cervell té com dues activitats recurrents: una és la de divagar (que ens permet deixar fluir el pensament per allà on ens vingui de gust mentre fem altres coses com... cuinar!?); l'altra és recordar el passat (que solem utilitzar per reviure moments feliços, no pas receptes de cuina). En els dos casos, en fugim, dels fogons. I per necessitat, és clar.
El nostre cap és un engranatge d'idees i pensaments que funciona a temps complert. Sense anar més lluny, aquesta nit he somniat que anava a casa d'una amiga a donar de menjar al seu conill, gat i gos. I a ella, no li agraden els animals. Es veu que, fins i tot descansant he de d'alimentar animals.
La ciència diu que tenim prop d'uns 6.200 pensaments diaris. Quants n'hi devem dedicar moltes dones al menjar diari que no cau del cel, sense ser cuineres,? Posem només uns 1500 per dia que són 10.500 a la setmana, que són 567.000 per any i comptant una vida laboral de 30 anys, són 17.010.000! A minut per pensament, la majoria hauríem pogut fer un postgrau a Harvard.
El pensament, per no desestabilitzar la persona a la que pertany, ha d'intentar fluctuar entre el benestar i la infelicitat. Però aquest objectiu és quasi inabastable.
I és que un dels problemes per fluctuar al benestar és l'angoixa que provoca l'aclaparament diari d'alimentar persones durant anys.