Després d'infantar el meu primer fill, mai més no vaig ser capaç d'aparcar el cotxe al pàrquing, amb la mateixa precisió.
Quin cas se'ls feia a les dones fa trenta-sis anys? Poquíssim! Una mica més però que a la meva mare i força més que a la meva àvia. I com que era un problema femení no hi havia estudis, amb evidències científiques, per explicar-me res.
Una mare amb un nadó de pocs mesos, tindrà dificultats per recordar paraules habituals del seu vocabulari, però no tindrà cap problema per canviar el bolquer, en pocs segons, del seu nadó que no para de moures; o sabrà de memòria quin dia ha de fer la preinscripció perquè l'acceptin a la llar dinfants, o el dia que li toca la revisió...
Està bé que el cervell de les dones mares s'adapti durant l'embaràs per poder atendre la criatura que tindrà. Però, em pregunto: per què el que perd és d'ella en favor dels nadons? Mal pensat el cervell femení! Com tantes coses de les dones que, a sobre, se'ls ha ignorat i culpabilitzat.
Els dèficits cognitius de les mares van començar a ser anomenats amb el terme «momnèsia» Ara, però, s'ha rebatejat pel de «matrescència». Perquè és considera que és, com l'adolescència, un canvi hormonal. Però també és moltes més coses.
La doctora Susana Carmona i el seu equip han estat pioneres en la investigació d'aquest procès que comença amb el primers canvis que sofreix la dona en quedar embarassada. Els estudis per neuroimatges realitzats aquests darrers anys mostren com el volum de la matèria gris, en algunes àrees del cervell, es redueix de manera significativa. Això no vol dir que les mares perdin capacitat cognitiva, sinó que reestructuren la que tenen. Vaja, que el seu cervell, en lloc de jugar a favor d'elles, comença a jugar en favor de les criatures.
Com havia de ser d'altra manera, parlant de dones! Sempre a perdre-hi elles!
I les principals zones afectades són aquelles relacionades amb la cognició social. Una capacitat que els permet millorar habilitats com l'empatia i la interpretació dels missatges dels nadons. A més de incentivar-los les conductes de cura i protecció.
No seria millor que les noves capacitats, si més no temporalment, fessin créixer a les mares un parell de mans més, se'ls multipliqués el cervell i l'ànima se'ls eixamplés per poder suportar tot allò que han de fer amb només dues mans, un cervell reduït i una ànima encongida? Doncs no, fisiològicament, l'evolució de l'espècie també va triar en contra delles.
Tanmateix, en un estudi comparatiu, es va concloure que les dones mares acostumen a tenir un estil de vida més saludable perquè, en cuidar l'alimentació dels fills, de retruc també se'n beneficien elles i perquè solen fer sortides a la natura per les criatures. Però no podem oblidar que estan privades de son reparador, que tenen una excessiva càrrega mental i els falta recolzament emocional.
I és que la «matrescència» és un període vital femení que deixa empremtes inesborrables tant a nivell físic com mental a les dones que s'hi arrisquen.