Em pregunto, com en tantes d'altres ocasions, què hi ha al cervell masculí que, en general, com canten les estadístiques, sigui pitjor respecte al femení?
Fa temps que som coneixedors de deficiències i diferències. En parlàvem fa poc, amb estadístiques sobre les preferències de nois i noies a les xarxes. Avui afegim que el jovent masculí, entre divuit i vint-i-quatre anys, és majoritàriament fatxa.
Pensem en dictadors europeus... potser només ens cal travessar l'Ebre per recordar el mamarratxo militar colpista que així s'hagués quedat a l'Àfrica banyant-se en aigua freda per fer-se baixar les pulsions! Només en educació, no hauríem reculat a l'època de les cavernes. I diuen que va millorar l'economia del seu país? Després de trinxar-lo, per poc que aixequés una cabana, ja era una millora, oi?
Què no els han explicat pares i avis? Encara no fa ni cinquanta anys de la seva mort i el jovent masculí torna a ser fatxa! Bé, o l'han preparat per a ser-ho. Tot i que el jovent femení no s'ha deixat ensarronar tant.
Només un 53% del homes joves (18/24 anys) considera que l'extrema dreta és una amenaça. Per tant, a un 47% ja els agrada. Però les noies només són un 18%. Ells són quasi tres vegades més fatxes que elles.
Encara més terrible: un 13% d'ells creu que «en algunes circumstàncies un règim autoritari pot ser preferible». Si sense obligar-los, els portessin a unes colònies dictatorials i feministes podrien entendre-ho? Potser ni així.
La dretanització no és un problema exclusivament català; està passant a tota Europa. I aquest jovent masculí està molt en contra, sobretot, de la immigració i del feminisme. Només un 61'8% d'ells veuen la democràcia com a preferible. Elles, en canvi, són un 73% favorables a la democràcia.
En una escala del zero (esquerra) al set ( dreta), ells se situen al número 4 i elles al 3.
Cal tenir present, però, que l'esquerra els està fallant: no hi ha polítiques d'habitatge que els ajudin, ni mesures per aconseguir feines estables, tenen precarietat econòmica...
Aquest jovent masculí és el més dretà des de 1989. I ho és més que els homes de seixanta-cinc en amunt.
Aquests joves preferirien pagar menys impostos encara que els serveis públics se'n veiessin perjudicats. Però si no tenen diners per pagar-se privades!
I a més d'espanyolistes (voldrien regalar bombons als que els extorsionen), són molt masclistes: volen polítiques més restrictives quant a igualtat de gènere i els avenços aconseguits per les dones, els fan sentir-se perdedors (perquè elles tenen nivells educatius més elevats). I tot plegat els genera molt rebuig cap a elles. Perquè el seu nivell d'interès o informació política (quasi només a les xarxes) és baix i els aboca a feines més precàries i inestables. També els dificulta l'emparellament.
Ells perceben els moviments com el Me too, com a negatius. Tampoc volen polítiques climàtiques i volen restringir les migratòries...
I és que, si volen millorar, encara que no ho sembla, hauran de començar a assemblar-se més a les noies joves.