És una comparativa sense color quant a qualitats morals, preparació acadèmica, càrrecs polítics... i tanmateix, el poble americà, dones incloses, ha preferit un delinqüent a una dona. I no dic negra perquè Barack Obama, va ser el 44è President dEEUU. El poble americà ja era així de masclista quan Trump va guanyar, mentint i se li va acceptar, a Hillary Clinton.
Em cal reconèixer, però, que el meu país, Catalunya, i el país imposat, Espanya, tampoc no han tingut mai una dona presidenta.
Algú pensa que només els homes són llestos, decidits, enèrgics, professionals, treballadors, empàtics, conciliadors...?
Hi ha més que sobrades constatacions per saber que les dones tenen totes aquestes qualitats en graus molt superables als dels homes.
Trump està acusat per un total de vuitanta-vuit crims diferents. I se li han atrapat trenta-mil mentides. I és el primer President d'EEUU reconegut com un vertader criminal.
Les dones americanes (no les afroamericanes que en un 99% van votar Kamala), prefereixen delinqüents masclistes que van en contra dels seus propis drets. Als homes americans també els agraden polítiques en contra de les seves esposes, mares, filles, germanes...
El psicòleg Juan Armando Corbín va estudiar la personalitat de Trump. Els trets principals són vicis i males praxis. Tals com ser narcisista, megalòman, superb, manipulador, racista, xenòfob, autoritari, prepotent, arrogant, misogin, masclista, paternalista, sense empatia, carregat de prejudicis i estereotips, contrari a minories, extravertit desmesurat, insensible, groller, arrogant, autoritari, agressiu, fanàtic... i de tot, n'hi ha exemples per donar i per vendre. Trump està acusat per falsificació de registres, per obstrucció de la justícia, per conspirar per defraudar els EEUU, per conspirar contra els drets americans, per diferents delictes en les eleccions de Geòrgia en 2020, per violacions de tots tipus amb documents classificats...
Kamala Harris, arrenca ja amb unes diferències notables: ella és un advocada graduada per la Facultat de Dret de Hastings College de Califòrnia; ell un empresari amb negoci heretat. Ella ha ostentat càrrecs polítics del més alt nivell (fiscal de districte, fiscal general, senadora, vicepresidenta...); ell, cap.
A més, d'ella sen fan molts elogis; l'adornen moltes virtuts, no pas vicis. Com involucrar-se de jove en l'apartheid a Sud-àfrica o en les relacions racials als Estats Units...
Biden va fer-li el pitjor encàrrec: buscar solucions a les causes dels problemes migratoris a la frontera. I la feina feta (sense murs), li va restar popularitat.
D'ella sha dit que és intel·ligent (de Trump, mai); dura (que no vol dir violenta); experimentada (ell, només en delictes); lluitadora (per causes nobles i ell per ànsia de poder); valenta (ell és arrogant i fanfarró); decidida (ell, amb missatges poc clars)...
I és que només per no votar un delinqüent, Kamala Harris hagués hagut d'arrasar i ser la nova presidenta dels Estats Units. No és millor pertànyer al rang de l'excel·lència que al de la delinqüència? Sembla que no!