Barcelona Open Data serà la plataforma que potenciarà el debat sobre el tractament de les dades públiques, els formats reutilitzables, la difusió i divulgació d'aquests, però també servirà per formar a la ciutadania, en general, i els emprenedors, en particular.

El recorregut que queda per endavant és enorme i, segons la seva cofundadora, Lourdes Muñoz, Barcelona té potencial per esdevenir un "hub de referència internacional i que serveixi de model per altres ciutats que es proposin els mateixos objectius amb les dades obertes". 

El passat 20 de setembre va quedar constituït el Consell Assessor de la Iniciativa Barcelona Open Data, encarregat d'avaluar el Pla d'actuació anual i el pressupost. Entre els membres figuren administracions públiques (com l'Ajuntament de Barcelona, però també la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l'Àrea Metropolitana); representants de mitjans de comunicació com la directora de NacióDigital, Karma Peiró; altres periodistes de dades com Concha Catalán; empreses i consultories especialitzades en l'open data com desideDatum o Open Evidence; institucions com la UOC o el Centre Big Data CoE Barcelona; i col·legis professionals com el d'Enginyers en Informàtica de Catalunya, entre d'altres.

A la primera reunió del Consell Assessor van assistir-hi una vintena de membres que van aportar coneixement al plantejament inicial del projecte. Així es va encetar un interessant debat entorn de com organitzar les dades públiques i com presentar-les a la ciutadania? Quina és la voluntat política d'avançar en conceptes de transparència real?; o com saber el retorn de la despesa de l'open data?.