Si ja eren complicades, les converses per aconseguir la pau a Ucraïna ho són una mica més des d'aquest dijous. Un atac de l'exèrcit rus, causant d'almenys 18 morts a Kíiv, ha provocat danys greus a la delegació de la Unió Europea (UE) a la ciutat. Ja no és només que Vladímir Putin continua fintant tots els intents per arribar a una entesa per la pau -o tramitar un alto el foc que permeti avançar en les converses per posar fi al conflcte-, sinó que l'exèrcit rus ha atacat -de manera "deliberada", segons la UE- la seu de les institucions comunitàries a la capital ucraïnesa. Més motius perquè la diplomàcia europea hagi instat, una vegada més, Putin a asseure's a la taula de negociació.
Així ho ha indicat Ursula Von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, que ha mantingut converses tant amb Volodímir Zelenski com amb Donald Trump. "Europa jugarà el seu paper", ha remarcat Von der Leyen, que la setmana passada va ser una de les dirigents comunitàries que van acompanyar el líder ucraïnès en la trobada amb el mandatari nord-americà a la Casa Blanca. Aquella cita es va dur a terme només uns dies després de la cimera entre Trump i Putin a Alaska, que va acabar sense avenços palpables en un acord de pau. "S'està fent feina a molts nivells", ha determinat Zelenski, que ha demanat exercir més pressió sobre el president rus.
El Kremlin, però, continua donant allargues a qualsevol calendari vinculat a un alt el foc. Fa dies que, públicament, ja no es parla de manera tan oberta sobre la cessió de territoris per part d'Ucraïna a l'hora d'avançar cap a la pau, ni de la negativa a entrar sota el paraigua de l'OTAN. Sí que es continua posant sobre la taula que calen "garanties de seguretat" per al país envaït, que continua sufocant -cada vegada amb menys vigor- les envestides russes. L'atac de drons a Kíiv, que ha causat la mort de quatre menors d'edat, és el més greu des del mes de juliol. "El Kremlin no s'atura per terroritzar Ucraïna, matant civils i fins i tot tenint la UE com a objectiu", ha indicat Von der Leyen.
La presidenta de la Comissió Europea visitarà en els propers dies els set estats membres que tenen frontera amb Rússia i Bielorrússia, començant per Letònia, Estònia i Polònia. De moment, la duresa amb el país dirigit per Putin -sancions econòmiques vigents des de fa tres anys al marge- continuen sent verbals, tot i la incapacitat per forçar una negociació de la qual les institucions europees no en són protagonistes. "Rússia rebutja la pau i tria el terror", ha indicat Marta Kros, comissària europea d'Ampliació. "L'atac és una tria deliberada d'escalar el conflicte i riure's dels esforços de pau. Cal aturar les matances i negociar", ha remarcat Kaja Kallas, cap de la diplomàcia comunitària.
La carta econòmica, en tot cas, continua sobre la taula. Trump va amenaçar ahir Putin amb una "guerra econòmica" si no hi havia avenços en la negociació, i de moment no s'ha produït cap efecte. El Kremlin no posa data a cap reunió trilateral -Rússia, Estats Units i Ucraïna- per avançar en les converses, i dues setmanes després de la cimera a Alaska no s'han produït moviments concrets que facin pensar en un alto el foc o en un acord de pau, que és la fórmula preferida per Trump. De moment, l'atac rus a Kíiv ha servit per escalar el conflicte i per constatar, una vegada més, que la intercessió del president nord-americà no ha comportat la fi de les hostilitats. Fins i tot les seus de la UE les pateixen.
