El centre històric de Tarragona és un dels més importants de l'Estat. Patrimoni Mundial de la Unesco des de l'any 2000, el seu passat està forjat per la glòria de l'imperi romà, unes restes que avui en dia encara són molt visibles. Hi destaca el Circ, l'aqüeducte de les Ferreres, la Necròpolis i ho corona l'esplèndid amfiteatre amb unes vistes al mar que podrien ser les que el compositor Juli Garreta retrata per la Costa Brava.
Entre tots aquests vestigis de l'antiga Tàrraco, hi trobem la muralla més antiga de tot l'Estat. Construïda a final del segle III aC, enmig de l'auge de Roma després de batre Cartago, es va projectar com una defensa pel que aleshores només era un assentament romà. La gran capital Tàrraco, impulsada per l'emperadorAugust, encara li faltaven uns segles (va manar del 27 aC al 14 dC).
En paral·lel a l'expansió de la ciutat, la muralla va créixer. Al segle II aC ja feia 3.500 metres, dels quals avui en dia se'n conserven tot just 1.100, en la que és la construcció arquitectònica més antiga que es conserva fora d'Itàlia. La Torre de l'Arquebisbe, ampliada durant el període medieval i inscripcions romanes, és una de les parts més destacades, amb els seus blocs megalítics.
La torre de Minerva és l'altre element cabdal, el punt més alt de defensa de tota la ciutat que servia per guaitar la mar. Més enllà de l'origen i gran influència en l'època romana, aquesta fortificació va continuar protegint la ciutat en escenaris destacats de l'edat mitjana o la guerra de Successió, abans de quedar en desús a partir de la Restauració del segle XIX.