Prendre ibuprofèn tant abans com després de la pràctica esportiva, és una pràctica totalment estesa arreu, i no és una bona associació, tal com defensa en una entrevista amb Europa Press Salut la farmacèutica Virtudes Roig, divulgadora a @elblogdepills.
Per tothom és sabut que si ets esportista professional hi ha una sèrie de fàrmacs que no es poden prendre perquè pots donar positiu en un control antidopatge. No obstant això, no tothom sap, a escala d'usuari, que l'ibuprofèn no és el millor amic de l'esport, i així t'ho expliquem en aquesta ocasió amb ajuda de la farmacèutica. "No és un fàrmac adequat si estàs fent esport", adverteix Roig, tot i que això sí, sempre insisteix que cada persona individualment ha de valorar la seva situació, atès que "els medicaments no són bons o dolents, sinó adequats o inadequats", i sempre aconsella posar en una balança el risc i el benefici que ens aporta la presa d'un determinat fàrmac davant d'una situació concreta.
"No es pot mai generalitzar les informacions", demana aquesta experta. Dit això, recorda que l'ibuprofèn és un antiinflamatori que en prendre'l, per la seva forma d'actuació, a banda de reduir el dolor i la inflamació, disminueix la protecció de la mucosa gàstrica, la qual cosa podria ser causa de lesions gàstriques, més encara quan fas esport, "perquè el flux sanguini va cap a les zones de moviment". Més enllà d'això aquest fàrmac també altera el normal flux renal i disminuir la inflamació, i el dolor i la febre.
"No actua només on jo vull, on tinc el mal de cap, o el genoll em fa mal, sinó a diferents nivells", avisa Roig. També explica que, en qualsevol procés inflamatori, intervenen multitud de factors dels quals, els anomenats enzims cox-1 i cox 2 tenen un paper fonamental, tal com reflecteix a les seves xarxes socials': "Els enzims cox-1 es troben fonamentalment al ronyó i a l'aparell gastrointestinal. Participen en la producció d'una mena de prostaglandines que s'encarreguen de la protecció de la mucosa gàstrica, del manteniment del correcte flux renal, i de la producció de col·lagen entre altres funcions".
Alhora, esmenta que "els enzims cox-2 són protectors, i no es troben normalment a la cèl·lula, sinó que es presenten després de la inducció inflamatòria al teixit agredit, on transforma l'àcid araquidònic alliberat pel teixit danyat, en prostaglandines responsables dels processos d'inflamació i de febre".
Així, la farmacèutica indica que, precisament, hi ha un estudi que ens mostra que l'ibuprofèn inhibeix la síntesi de prostaglandines, i per tant impedeix la formació de col·lagen: "Si et prens un ibuprofèn per recuperar-te millor després d'una carrera, realment aquest fàrmac retarda la reparació de teixits, i no seria el més adequat. Pres abans, provoca la pèrdua en la barrera mucosa gàstrica i podria provocar lesions gàstriques, sobretot quan fas un esport d'intensitat". És per això que Virtudes Roig manté que, si consumeixes regularment ibuprofèn abans de fer esport, reduiràs aquesta adaptació dels teixits musculars a l'estimulació motora, podent patir també sobrecàrrega muscular i lesions.
"L'ibuprofèn, com la resta d'AINES, com que inhibeixen la síntesi de prostaglandines, impedeixen la formació de col·lagen, fonamental per donar resistència als teixits i reparar les seves lesions. El seu ús continuat provocaria un retard en la curació de lligaments, músculs, i tendons", insisteix. Igualment, assegura que sí que es pot prendre l'ibuprofèn abans de fer esport de manera puntual, i si tens un problema concret, però sempre hem d'intentar que sigui en les dosis més petites, i en el menor temps possible per minimitzar els efectes secundaris.
Ressalta al seu torn el cas dels qui prenen ibuprofèn davant l'aparició de cruiximents, remarcant que no és una bona idea, ja que, tal com assevera l'experta, el cruiximent és provocat pel trencament de microfibres musculars durant l'esforç, "amb la qual cosa si estàs en repòs uns dies aquest teixit es regenera i deixa de fer-te mal".
I continua: "L'ibuprofèn alenteix la síntesi de col·lagen, per la qual cosa és contraproduent per recuperar-te del cruiximent i, per tant, la cicatrització de teixits". Roig afirma que hi ha un altre fàrmac, el paracetamol, amb un perfil de seguretat més alt, i que també serveix per al dolor, però sense efecte antiinflamatori. "Cal tenir molta cautela, i no es pot induir a l'automedicació. Sempre cal que els fàrmacs siguin prescrits per un professional sanitari", conclou l'especialista.