La mel és un producte biològic tan complex com nutritiu, ja que les seves propietats varien segons on s'ha produït, quin clima hi ha o quina és la fauna de l'entorn. Tradicionalment, s'ha utilitzat per tractar afeccions gràcies a les seves propietats medicinals, però investigacions recents asseguren que menjar-ne té impacte positiu en la salut del fetge.
La salut hepàtica és fonamental per al benestar general, ja que el fetge és l'òrgan responsable de nombroses funcions essencials, com ara la desintoxicació del cos o la producció de bilis per a la digestió. I recentment s'ha sabut que la mel pot tenir un paper important en el seu manteniment i protecció.
Un dels beneficis més significatius de la mel per al fetge és la seva capacitat per reduir un marcador clau de la malaltia del fetge gras no alcohòlic, que consisteix en l'acumulació de greix a les cèl·lules hepàtiques i és una de les més comunes als països desenvolupats. El consum de mel pot ajudar a reduir els nivells de greix al fetge i, per tant, disminueix el risc de patir la malaltia.
D'altra banda, la mel conté molts antioxidants. Aquests compostos tenen un paper fonamental en la protecció del fetge contra els radicals lliures, unes molècules inestables que poden danyar el teixit hepàtic. I és que el fetge és molt susceptible a l'estrès oxidatiu, ja que és el principal òrgan encarregat de descompondre les toxines. Els antioxidants presents a la mel, com els flavonoides i els àcids fenòlics, neutralitzen els radicals lliures i redueixen el dany oxidatiu.
Finalment, la mel també es coneix per ser un edulcorant natural amb probiòtics, fibres no digeribles que promouen el creixement de bacteris intestinals beneficiosos. Si es té una microflora intestinal saludable, la salut del fetge es veu menys afectada, ja que intestins i fetge estan interconnectats i els bacteris intestinals tenen un paper crucial.