VeriFactu és el nom amb què es coneix el sistema vinculat al Reglament de sistemes informàtics de facturació (Reial decret 1007/2023). Aquest reglament fixa els requisits que han de complir els programes amb què empreses i professionals emeten factures, perquè els registres siguin íntegres, traçables i no es puguin alterar.

El calendari s’ha modificat diverses vegades. Avui, la norma vigent és el Reial decret llei 15/2025, que situa l’obligació l’1 de gener de 2027 per als contribuents de l’impost sobre societats i l’1 de juliol de 2027 per a la resta, inclosos els autònoms. El 5 d’octubre de 2026, el Ministeri d’Hisenda va anunciar que preveu ajornar aquestes obligacions fins a l’octubre de 2028. Mentre aquesta modificació no es publiqui al BOE, però, les dates legals continuen sent les de 2027. Abans de prendre decisions, convé consultar la informació actualitzada a la seu electrònica de l’Agència Tributària.

Tampoc s’ha de confondre VeriFactu amb la factura electrònica entre empreses. Aquesta obligació prové de la Llei Crea i Creix i té un calendari propi. Segons l’Ordre HAC/1028/2026, publicada al BOE el 5 d’octubre, serà exigible a partir d’octubre de 2027 per a les empreses que facturen més de 8 milions d’euros anuals i a partir d’octubre de 2028 per a la resta. VeriFactu regula com el programa registra les factures. La factura electrònica regula el format i l’intercanvi de factures entre empreses. Per això té sentit triar una eina que estigui preparada per a totes dues.

Què necessita el teu negoci del programa de facturació

El punt de partida és l’operativa de cada dia, no el catàleg de funcions. Un dissenyador autònom que emet una quinzena de factures al mes no té les mateixes necessitats que una botiga amb tiquets diaris o una empresa de reformes que treballa amb pressupostos, albarans i factures rectificatives.

Abans de demanar demostracions, és útil respondre a algunes preguntes:

• Quantes factures i tiquets emets al mes, i en quins moments hi ha més volum?
• Quins documents necessites, a més de la factura: pressupostos, albarans, factures recurrents, rectificatives?
• Quantes persones faran servir el programa, i amb quins permisos?
• Necessites facturar des del mòbil o des d’un altre lloc?
• Has d’emetre factures en català, en castellà o en altres idiomes?
• Tens més d’una activitat o més d’una empresa?

Amb aquesta llista es descarten ràpidament les eines que no encaixen, sigui perquè no arriben o perquè ofereixen molt més del que caldrà pagar.

Integracions, suport i coordinació amb la gestoria

Un programa de facturació gairebé mai treballa sol. Convé revisar si es connecta amb el banc per conciliar cobraments i pagaments, amb la botiga en línia, amb el TPV o amb l’eina que fas servir per gestionar clients.

La relació amb la gestoria mereix un apartat propi. Abans de triar, pregunta-li com prefereix rebre la informació: accés directe al programa, exportacions periòdiques o un format compatible amb el seu programa de comptabilitat. Si cada trimestre la gestoria ha de tornar a introduir dades a mà, el temps que estalvies facturant es perd al tancament. Algunes gestories treballen habitualment amb eines concretes, i saber-ho d’entrada evita friccions.

També cal valorar el suport. Pregunta per quins canals funciona (xat, telèfon o correu), en quin horari, en quins idiomes i si inclou ajuda en la configuració inicial. Pensa sobretot en els moments crítics, com els dies previs a la presentació de models trimestrals, quan una incidència sense resposta pot complicar molt la feina.

Com revisar la migració de dades i el cost total

Canviar de programa implica portar-hi clients, productes, tarifes i sèries de numeració. Comprova si l’eina permet importar dades des d’un full de càlcul o des del programa anterior, qui s’encarrega de fer-ho i si té cost. Assegura’t també que la numeració de les factures tindrà continuïtat i decideix on conservaràs l’historial anterior durant el termini que marca la normativa. Fer el canvi a l’inici d’un trimestre o d’un exercici sol simplificar el tancament.

Pel que fa al preu, la quota mensual és només una part del cost. Revisa:

• Els límits de cada pla: factures, usuaris o empreses.
• Els mòduls que es paguen a part, com la connexió bancària o la digitalització de documents.
• Els costos d’implantació i de formació.
• La permanència i les condicions de renovació.
• Com pots exportar les teves dades si un dia canvies de proveïdor.

Un pla econòmic pot acabar sortint més car si cal afegir-hi un usuari per a la gestoria i la connexió amb el banc.

Quines preguntes fer al proveïdor sobre VeriFactu

Més enllà del missatge comercial, val la pena demanar respostes concretes:

• En quina modalitat funciona el programa: amb remissió automàtica dels registres a l’Agència Tributària (VERI*FACTU) o també en la modalitat sense remissió, i si l’usuari pot triar.
• Si el fabricant ha subscrit la declaració responsable que preveu el reglament i on es pot consultar.
• Com gestiona les factures rectificatives i les anul·lacions.
• Com s’adaptarà si el calendari o els requisits canvien, i si les actualitzacions estan incloses en el preu.
• Si està preparat per a la factura electrònica entre empreses.
• Què passa amb els registres de facturació si deixes de fer servir el servei.

Cal tenir present que cap programa garanteix per si sol el compliment de les obligacions fiscals. El resultat depèn també de com es configura i s’utilitza, i aquí la gestoria té un paper clau.

On consultar una comparativa per ampliar la selecció

Amb les necessitats definides i aquestes preguntes respostes, és més fàcil fer una primera selecció de dues o tres eines. Si vols ampliar la cerca amb diferents alternatives, pots consultar una comparativa dels millors programes VeriFactu (en castellà), que recull funcionalitats i preus orientatius de diverses opcions.

A partir d’aquí, el pas més útil és aprofitar els períodes de prova amb casos reals del negoci: emetre un pressupost, convertir-lo en factura, fer una rectificativa i preparar l’exportació per a la gestoria. Aquest exercici sol aclarir més que qualsevol fitxa de producte. El programa adequat no és necessàriament el més complet ni el més barat, sinó el que encaixa amb la manera de treballar de cada empresa.