La carrera de Miquel Xurigué s'ha mogut entre sectors que, a primera vista, tenen poc en comú. Tecnologia, gaming, moda, restauració i innovació figuren entre les indústries per les quals ha transitat un emprenedor que no entén cada camp com un compartiment tancat, sinó com un terreny on aplicar una mateixa manera de pensar. El fil que connecta àmbits aparentment inconnexos no és la indústria, sinó una manera de treballar que es repeteix amb independència del context.

El punt de partida explica per què el recorregut de Xurigué es llegeix com una progressió i no com una especialització. En lloc d'ancorar-se en una única indústria, ha anat construint un mètode traslladable d'un escenari a un altre. Darrere de cada moviment hi ha un problema analògic, una tasca manual, un procediment ineficient o un hàbit millorable, al qual respon amb una solució digital dissenyada per simplificar el dia a dia de qui la utilitza.

Què guia la trajectòria de Miquel Xurigué en canviar de sector

Quan se li pregunta per la seva manera d'aterrar en indústries tan diverses, la resposta apunta directament a les persones. Abans que l'oportunitat de negoci, el que el mou és el repte tecnològic entès com un exercici d'aprenentatge sobre qui treballa en cada entorn. "M'agrada fer servir la tecnologia per millorar la vida de les persones i de les empreses", afirma l'emprenedor, una idea que funciona com a brúixola a l'hora de decidir en quin projecte implicar-se.

Del plantejament se'n deriva una constant en la seva manera de crear. Cada producte que impulsa es concep centrat en l'usuari, amb l'objectiu que l'eina encaixi en la seva rutina en lloc de complicar-la. La tecnologia, en el seu discurs, mai és una finalitat en si mateixa, sinó l'instrument que permet resoldre alguna cosa que abans es feia de manera més lenta, més costosa o menys satisfactòria.

Xurigué resumeix la seva manera d'abordar cada repte amb una fórmula senzilla. "Aplicant la tecnologia, soluciono problemes analògics", sosté. La frase condensa un recorregut que ha passat per sectors molt diferents sense perdre coherència, perquè el patró es manté per damunt del camp concret on s'apliqui.

De l'observació a l'eina, com treballa l'emprenedor

El mètode de Miquel Xurigué s'entén millor a través de com neixen els seus projectes, que solen arrencar d'una escena quotidiana més que d'un pla de negoci previ. Trebolt il·lustra bé el procés. La idea va sorgir durant els seus viatges, en observar als bufets dels hotels la gran quantitat de menjar que quedava sense aprofitar en acabar el servei, amb una part molt alta destinada directament a les escombraries.

De l'observació va sorgir la voluntat de digitalitzar el procediment i convertir un malbaratament silenciós en una operació mesurada. El plantejament perseguia diversos efectes alhora, una experiència més satisfactòria per als treballadors, un estalvi per a l'establiment i un component de responsabilitat social lligat a no llençar menjar. Al capdavant del projecte juntament amb el seu equip, el seu paper va ser el de traslladar una intuïció fins a convertir-la en una realitat operativa.

El recorregut, de la idea observada de reüll fins a l'eina funcional, representa bé la seva manera de treballar. No importa tant el sector de partida com la capacitat de detectar un problema real i donar-hi una resposta tecnològica que les persones implicades puguin fer servir sense fricció.

El repte humà d'escollir els companys de viatge

El seu desafiament professional més gran en el present té a veure més amb l'humà que amb el tècnic. No és en el desenvolupament de producte ni en l'entrada en un nou mercat, terrenys que ja ha recorregut, sinó a encertar amb les persones que l'acompanyen en cada etapa. Aprendre a escollir els companys de viatge adequats per als seus nous projectes és la dificultat que reconeix afrontar ara Miquel Xurigué.

El plantejament encaixa amb la resta del seu discurs, on les persones ocupen sempre un lloc central, siguin els usuaris d'un producte o els socis amb qui aixeca cada iniciativa. Per a algú que ha basat la seva carrera a observar la gent i aprendre'n, el desafiament d'envoltar-se de l'equip correcte resulta coherent amb un recorregut que ha anteposat el factor humà a la mateixa tecnologia.