La intel·ligència artificial està canviant la manera com les persones busquen, llegeixen i avaluen les notícies. La transformació més profunda afecta la intermediació, ja que entre el ciutadà i la font periodística s'hi interposen motors de cerca avançats, xatbots, sistemes de recomanació i plataformes socials que seleccionen, ordenen i expliquen els continguts. Aquest canvi modifica el paper dels mitjans i augmenta la responsabilitat del lector.
El context espanyol és significatiu perquè combina alta connectivitat, ús intensiu de les plataformes i una atenció creixent a la qualitat de la informació. Al Digital News Report 2026 del Reuters Institute, la fitxa dedicada a Espanya indica una penetració d'internet del 96% i una població de 48 milions de persones. El mateix informe assenyala que la confiança general en les notícies a Espanya és del 33%, dos punts més que l'any anterior, però per sota de la mitjana global del 37%. Aquesta dada reflecteix una exigència més gran de verificació, transparència i reconeixement de les fonts.
L'ús de la IA com a canal informatiu també es troba en una fase inicial. El 2026, segons el Reuters Institute, el 10% dels usuaris en línia als mercats analitzats utilitza xatbots d'IA per informar-se almenys una vegada a la setmana, però només l'1% els considera la seva font principal. Entre els joves de 18 a 24 anys la xifra puja al 17%, mentre que entre els més grans de 55 baixa al 5%. La tendència és clara: la IA encara no substitueix els mitjans, però actua com un nou filtre informatiu.
Per a ciutadans, redaccions i institucions, la pregunta central és senzilla: com aprofitar aquesta tecnologia sense perdre fiabilitat? La resposta passa per alfabetització digital, responsabilitat editorial i normes clares sobre l'ús de continguts generats o modificats per sistemes automàtics.
Per què la IA s'està convertint en un intermediari de la informació
La IA es converteix en intermediària perquè respon directament a les preguntes dels usuaris, de vegades sense portar-los a la font original. Això facilita l'accés, però introdueix riscos importants, ja que la resposta pot semblar completa fins i tot quan manca context o una atribució correcta.
El Reuters Institute assenyala que, entre els que fan servir xatbots per informar-se, el 42% els utilitza per aprofundir, el 35% per obtenir actualitzacions, el 34% per resumir i el 30% per fer les notícies més fàcils d'entendre. El valor de la IA augmenta quan orienta, però disminueix quan substitueix completament les fonts originals.
Què canvia per als mitjans i les redaccions
Per als mitjans canvia la distribució: ja no n'hi ha prou de publicar una notícia, cal fer-la clara, verificable i reconeixible també fora del lloc web. La visibilitat depèn cada cop més de com els sistemes interpreten el contingut.
Les redaccions poden utilitzar la IA per transcriure entrevistes, analitzar conjunts de dades, classificar fitxers, traduir esborranys o donar suport a tasques de verificació de fets. A Espanya, el Digital News Report assenyala aplicacions ja presents a les redaccions, des de recomanacions personalitzades fins a xatbots per a l'atenció a subscriptors. La condició essencial continua sent el control humà, ja que la responsabilitat editorial no es pot delegar a la tecnologia.
Com poden les empreses comunicar de manera més creïble
La comunicació esdevé més creïble quan els continguts es construeixen sobre dades, context i traçabilitat. La claredat i la verificabilitat són claus a l'era de la IA. En aquesta fase, Across, amb el suport d'un consultor d'IA, treballa en la integració entre l'estratègia, els continguts i les tecnologies d'intel·ligència artificial. L'empresa, especialitzada en màrqueting digital, generació de leads i solucions basades en dades per al creixement en línia, pot contribuir així a transformar informació empresarial complexa en continguts més clars, verificables i coherents amb les noves formes de cerca.
La clau no és produir més textos, sinó millors textos: clars quant a les fonts, els límits de la informació i la seva utilitat per al lector. Aquest enfocament enforteix la confiança i millora la interpretació per part de sistemes automàtics.
Quins riscos han de conèixer els ciutadans
El risc principal és confondre una resposta plausible amb una resposta verificada. Els models generatius poden semblar precisos, però no sempre ho són: poden ometre detalls decisius, barrejar fonts diferents o presentar com a certa una dada no actualitzada. Per això, la verificació continua sent una competència cívica fonamental.
La Unió Europea ha inclòs a l'AI Act obligacions de transparència per als continguts generats o manipulats amb IA, inclosos els deepfakes i els textos destinats a informar el públic sobre temes d'interès general. Aquestes normes busquen augmentar la claredat sobre l'origen dels continguts, però no substitueixen la necessitat d'educació digital: reconèixer la font, comprovar-ne la data i distingir entre notícia, opinió i propaganda continua sent essencial.
Què vol dir informar-se bé a l'era de la IA
Informar-se bé significa utilitzar la tecnologia com a eina, no com a drecera absoluta. La verificació continua sent el pilar de bona informació. Un ciutadà pot demanar a un xatbot que aclareixi un concepte, però després hauria de verificar les fonts originals, especialment en temes de política, salut, finances, justícia i seguretat. Un bon hàbit és comparar com a mínim dues fonts fiables i prioritzar mitjans amb responsabilitat editorial declarada.
L'informe de la UE sobre el Digital Decade 2026 indica que més del 60% dels europeus tenen almenys competències digitals bàsiques, però també assenyala que el 87% considera la manipulació en línia, la desinformació, els deepfakes i els continguts generats per IA una amenaça per a la democràcia. La relació entre ciutadans, mitjans i tecnologia serà més sòlida si combina velocitat amb mètode. La IA pot ajudar a comprendre millor les notícies, però la confiança continuarà basant-se en la precisió, la responsabilitat i la transparència.
