Autor/a

Josep A Vilalta

Militant de l'Esquerra Independista i exregidor de Torà

Nascut a Cabanabona el 1967 i toranès des de 1989. A la segona meitat dels 80 vaig entrar a l’MDT i des d’aleshores -digueu-me il·lús o tossut- porto quasi trenta anys militant a l’Esquerra Independentista, els darrers disset a la CUP, de la que vaig ser més anys dels que caldria membre del secretariat nacional i regidor a Torà. No sóc periodista, ni escriptor, ni llicenciat en res, però de vegades escric coses.

29/05/2017

Que tots els vots valguin el mateix…

"Amb uns interessos partidistes tan distants, tots els simulacres de ponències sobre la llei electoral acabaven igual: sense acord, amb crítiques recíproques i emplaçant-se a trobar una solució de consens en una altra ocasió"

23/12/2016

La sociovergència, encara (i II)

"Amb la correlació de forces i tenint en compte el seu pacte local semblaria lògic que Montse Parra, la representant de l’ajuntament de Lleida, no revalidés la presidència al CNL"

15/12/2016

La sociovergència encara (I)

"Ja tenia el twit escrit per enviar-lo quan vaig adonar-me que la gent aplaudia. No hi havia empat: el conseller del PSC va acabar votant Casoliva, que n’obtenia 10, i el presidenciable d’UDC es quedava amb 8"

11/11/2016

De municipalisme independentista i repressió

«L’AMI hauria de posar en marxa una eina que necessitaran tots els moviments independentistes que pretenen fer efectius els seus objectius: una sectorial antirrepressiva»

23/09/2016

Quien día pasa año empuja

«La defensa del bilingüisme és una opció legítima, sovint tramposa però legítima. Tramposa perquè un tractament igualitari a dues llengües en un àmbit concret prescindint de la situació de desigualtat prèvia»

29/07/2016

De manar i de no creure (i II)

«Debatre sobre el full de ruta en termes de legitimitat és un error. Pretendre que unes vies d’accés a la independència són més legítimes que altres suposaria acceptar algun grau de legitimitat a la incorporació per la força de les armes de diferents parts del nostre país als Estats francès i espanyol»

22/06/2016

De manar i de no creure

«I l’endemà d’una declaració unilateral d’independència què? Un dels arguments més emprats com a excusa per a ajornar sine die la ruptura amb l’estat ocupant espanyol és la nul·la capacitat de fer prevaldre de facto la legitimitat catalana»

11/05/2016

De sentències i pedregades

«En nom d’una presumpta democràcia persegueixen càrrecs electes independentistes per ser conseqüents amb el programa amb el que es van presentar a les eleccions»

12/04/2016

La dissolució federal

«Es pot ser, per tant, federalista i espanyolista o federalista i independentista, en funció de si volem aplicar el federalisme a l’actual Regne d’Espanya, com els promotors de la pel·lícula, o a la futura República catalana»

15/03/2016

Lletjos i valents

«Els mitjans catalans haurien de dedicar més temps a parlar d’entitats com SCC, però no per a obsequiar-los amb espais apologètics, com pretenen, sinó per a fer una mica de llum entre les ombres»

09/02/2016

Vils lingüistes enfurismats

«Resulta curiós que els que denuncien una hipotètica discriminació de la seva llengua pròpia siguin els mateixos que insulten una parlamentària per utilitzar la seva llengua pròpia en l’únic parlament on aquesta és oficial»

19/01/2016

Orgull i perplexitat

«Il·lusió perquè, malgrat tots els errors, tornem a tenir el peu damunt del pedal de l’accelerador. Gas a fons!»

10/11/2015

De presidents màrtirs i judicis sumaríssims

«Si es vol fer justícia de veritat amb les víctimes del franquisme cal portar els seus casos als tribunals, amb totes les garanties processals d’un estat de dret»

13/10/2015

El temps de les carbasses

«Una lectura negativa dels resultats del 27 de setembre només pot ser fruit d’una manca de perspectiva de com ha evolucionat l’independentisme»

Ara a portada
El més llegit