Europa, assetjada per múltiples crisis

La Declaració Schuman del 9 de maig de 1950 és considerada el primer pas per a la creació del que després seria la Comunitat Econòmica Europea, i actualment la UE. Porta el nom del ministre d’Exteriors francès, Robert Schuman, qui aquell dia va fer una crida perquè Alemanya i França posessin en comú la producció d’acer i carbó. D’aquí naixeria la CECA (Comunitat Europea del Carbó i l’Acer), a la qual s’afegirien Itàlia i els tres països del Benelux (Bèlgica, Luxemburg i Holanda).

Eren els sis estats fundadors del projecte europeu després de la Segona Guerra Mundial. Les esperances de Schuman i el veritable ideòleg de la declaració, Jean Monnet, han esdevingut amb els anys una realitat i alhora un projecte qüestionat. La crisi dels refugiats ha mostrat el pitjor rostre d’un continent sobrepassat pels problemes i els fronts oberts arreu. Hongria, Polònia, l'avanç general dels ultres i l'amenaça del Brexit completen la nòmina de crisi que assetgen una Europa que veu com fins i tot el papa Francesc la critica obertament.

La crisi amb Hongria

Si la crisi grega ha mostrat un corrent de rebuig a la UE per l’esquerra, per l’oposició a les seves directrius econòmiques ortodoxes, la crisi dels refugiats ha ensenyat la cara d’una dreta agressiva i antieuropea. La tensió entre la UE i el govern hongarès és potser la crisi més visible entre les institucions comunitàries i un dels estats membres. La resposta repressiva fonada per l’executiu de Viktor Orban a la crisi de refugiats ha obligat la Unió a intervenir i expressar una crítica severa a la política d’un primer ministre que fa temps que ha entrat en una deriva autoritària.

El març passat, Orban (en teoria, un polític de centre dreta) va fer un discurs molt dur contra les autoritats de la UE, acusant Europa de permetre l’entrada massiva d’immigrants que, si no s’aturava, “pot acabar destruint Europa”. La tensió entre Budapest i Brussel·les ve de lluny. Les mesures del govern hongarès per restringir drets i llibertats (intentant prohibir espais electorals en les televisions privades) i l’amenaça de reinstaurar la pena de mort ja han provocat els darrers anys forts enfrontaments amb el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker.

Polònia, un altre problema

La victòria del partit Llei i Justícia a Polònia en les eleccions de l’octubre passat va suposar un nou maldecap per Brussel·les. Jaroslaw Kaczynski, el líder del partit guanyador i exprimer ministre, ja havia mostrat la seva simpatia per Orban. El fantasma d’una aliança entre Varsòvia i Budapest va preocupar els líders europeus. De seguida, la voluntat del nou executiu polonès de restringir els drets de l’oposició –amb un projecte de llei que reforça els poders del govern sobre els mitjans públics- va forçar la UE a advertir el govern polonès. Malgrat les simpaties mútues mostrades entre els líders hongarès i polonès, un tema rellevant els separa: Orban mira cap a Moscou mentre que Llei i Justícia és profundament antirús. Aquest cap de setmana 200.000 persones s'han manifestat contra les polítiques de Kaczynski.
 
Nit d’incidents a Atenes

El projecte de reforma fiscal i de pensions del govern grec d’Alexis Tsipras ha provocat greus aldarulls a Atenes. El compliment de les exigències de l’Eurogrup obliga l’executiu d’esquerres grec a retallades socials. La majoria que té Syriza al legislatiu (amb el seu aliat conservador de Grecs Independents) permetrà tirar endavant els nous sacrificis, amb la reducció de 5.400 milions d’euros més de despeses.   

La campanya pel Brexit s’escalfa

El Dia d’Europa se celebra d’una manera molt particular al Regne Unit. La campanya electoral pel Brexit, que desembocarà en el referèndum del 23 de juny, entra en una fase crucial i tots els contendents utilitzen arguments cada cop més dramàtics. En les darreres hores, el primer ministre David Cameron, que afronta la campanya amb mig Partit Conservador en rebel·lia i defensant el Brexit, ha recorregut a la seguretat nacional com a nou argument a favor de continuar a la UE. Segons ell, abandonar la Unió afebliria la seguretat del país. Cameron ha dit que la presència del Regne Unit a la UE ha estat cabdal per assolir l’acord amb l’Iran per controlar el seu potencial nuclear, per enfortir les sancions contra Rússia després de la crisi ucraïnesa i per instaurar mesures eficaces davant l’epidèmia de l’Ebola.  

Cameron ha dit que els valors de la UE són els de la pau, i de seguida li ha respost la número dos del ministeri de Defensa, Penny Mourdant, dient que la UE no garanteix la seguretat i la pau. La imatge de desgavell dins del govern és enorme. Nigel Farage, el líder del partit UKIP i una de les veus de la campanya pel Brexit, s’hi ha afegit de manera demagògica: “Realment el primer ministre pensa que els incidents d’aquesta nit a Atenes representen la pau?”.  

A Brussel·les hi ha nervis davant el 23-J i a Cameron se li veu a la cara la tensió de la campanya. Cada dia els mitjans es fan ressò dels intercanvis dialèctics dins mateix del govern conservador, on el ministre de Justícia, l’euroescèptic Michael Gove, polemitza amb el de Finances, l’euròfil George Osborne.

“Què t’ha passat, Europa humanista?”

La concessió del Premi Carlemany al Papa Francesc va servir, fa uns dies, perquè el pontífex esdevingués, altre cop, portaveu de les veus critiques amb com afronta Europa la crisi dels refugiats i el tema de l’exclusió. A Aquisgrà, ciutat alemanya on hi ha enterrat el creador de l’Imperi Carolingi, davant dels principals líders europeus, i d’un Juncker, democristià luxemburguès, que escoltava atentament, Francesc es va preguntar retòricament: “Què t’ha passat, Europa?”.

El Papa va afegir que “somio amb una Europa on ser immigrant no sigui delicte” i va fer una crida per un nou humanisme europeu. Ho va dir a molt pocs metres de la tomba del fundador de l’Imperi carolingi, que aquests dies potser descansa malament, preguntant-se què se n’ha fet dels seus somnis.