El Voltreganès recorda avui els Fets de la Gleva de 1714
La desfilada de Miquelets, la inauguració d’un monument i la marxa de torxes, actes destacats del programa | La commemoració d'enguany coincideix amb el Tricentenari
Un moment de la marxa de torxes
|
Adrià Costa
Redacció Osona.com
15
de febrer
de
2014
Un moment de la marxa de torxes d'aquest vespre Foto: Adrià Costa
El Voltreganès commemorarà avui, 15 de febrer, els Fets de La Gleva de 1714, amb un complet programa d'actes. Serà una edició especial, en el marc del Tricentenari de la pèrdua de les llibertats de Catalunya i l'any de la celebració de la consulta sobre l'autodeterminació, el proper 9 de novembre.
Organitzada per Òmnium Voltreganès, amb la col·laboració de l’ANC del Voltreganès, la diada ha començat a les deu del matí. A les onze, hi hagut una desfilada dels Miquelets, abans de la inauguració del Monument als Fets de la Gleva, a prop del santuari. A la tarda, a Sant Hipòlit també s'inaugurarà un altre monument dedicat al 1714, després d'una cercavila. A les set del vespre ha arrencat la marxa de torxes que ha finalitzat al santuari de La Gleva, on tindrà lloc l'ofrena floral i els parlaments.
Enguany, després del rècord mundial de salves amb armes d’avantcàrrega del 2012, l'organització ha assolit el rècord mundial amb més banderes penjades públicament per habitant al Voltreganès, certificat per l'Official World Record (OWR), entre el 8 i el 15 de febrer.
L'objectiu de la secció local d'Òmnium Cultural al Voltreganès és difondre un dels fets històrics que va tenir lloc en el context de la Guerra de Successió al Santuari de la Mare de Déu de la Gleva, que va ser escenari d'un episodi històric, fins fa poc mantingut en l'oblit. La documentació recopilada per Òmnium explica que a principis de 1714 estaven reclutats prop de Sant Hipòlit uns 1.400 homes, per formar part de l'exèrcit català. L'objectiu d'aquest grup era auxiliar les tropes austriacistes de la ciutat de Barcelona, que rebien l'embat de les tropes franco-castellanes.
Les forces borbòniques, en assabentar-se de la mobilització, van decidir atacar-los. L'atac borbònic va arribar de la mà del comte de Montemar, mentre que els dirigents de l'exèrcit català a la plana de Vic van optar per enviar 300 homes a defensar l'estratègic Santuari de La Gleva, davant l'arribada de les forces borbòniques.
El que volien els catalans era aturar l'atac dels enemics, mentre es demanava reforços al Marquès de Poal, màxim responsable de l'exèrcit català de l'interior. Després dels primers enfrontaments, el capità català Cararac va aconseguir atrinxerar-se amb 120 homes dins el Santuari de la Gleva, aturant la primera ofensiva borbònica.
A partir d'aquest moment, es va iniciar un setge al Santuari sense treva i els borbònics van aconseguir matar el capità. Amb la seva mort i la manca de direcció, es va pactar una rendició sota la condició que es respectés la vida de tots els homes que defensaven el Santuari. Les tropes borbòniques, però, van trencar el pacte, i els 120 homes refugiats al Santuari van ser executats.
El dia següent, el Marquès de Poal va arribar amb els reforços, uns 4.000 homes, que no van ser a temps de socórrer els patriotes que van protagonitzar els Fets de la Gleva. Tanmateix, les morts no van ser en va perquè l'exèrcit català va poder fer retirar els borbons del Voltreganès.
Un moment de la marxa de torxes d'aquest vespre Foto: Adrià Costa