El cas Mercuri compleix 3 anys amb 43 imputats i una única sentència

Aquest matí fa just tres anys que els Mossos d’Esquadra van irrompre a l’Ajuntament de Sabadell i altres dependències municipals i en van sortir carregats de capses de cartró i bosses. Era l’inici del cas Mercuri, que investiga la presumpta trama de corrupció i tràfic d’influències i que situava el llavors alcalde, Manuel Bustos (PSC), a l’epicentre d’una xarxa que involucraria representants polítics, tècnics municipals i empresaris. Des de llavors, s’han imputat 43 persones en les diferents peces obertes, però només hi ha hagut una sentència, que no és ferma.
 
La instrucció del cas va començar l’any 2010, però no va ser fins el 27 de novembre de 2012 que va esclatar de manera evident, obrint molts interrogants i capgirant l’Ajuntament. Després d’apartar-se temporalment del càrrec, finalment Bustos va decidir renunciar-hi de manera definitiva, cedint el seu lloc a Joan Carles Sánchez, que va mantenir-se fins el final del mandat. Era el final d’una era, però el començament d’un procés judicial que ja dura tres anys, i que tot apunta que trigarà en tancar-se per l’alt nombre de peces obertes, més de trenta.
 
“Hi ha peces molt avançades, amb proves i testimonis com la 30, que aborda les multes, han declarat agents de la Policia Municipal, tècnics de l’empresa de grues, i també la parella de Bustos, Montse Costa, en qualitat de testimoni”, explica Raúl García Barroso, advocat de la Plataforma Sabadell Lliure de Corrupció (SLC), que s’ha personat com acusació popular. Tot i que sembla que el procés és lent, l’advocat defensa que es tracta d’un cas complicat que ha assumit una sola jutgessa, però avança que en els propers mesos hi pot haver novetats.
 
43 imputats, 8 d’ells polítics
 
El moment actual del cas situa el nombre total d’imputats en 43 persones, la majoria d’ells polítics. Del govern de Manuel Bustos hi figuren l’exalcalde, els exregidors de govern Paco Bustos, Joan Manau, Ricard Estrada i Montserrat Capdevila, i l’exportaveu del PP, Jordi Soriano. El cas també esquitxa Montcada i Reixac, fet que va comportar el cap de l’exalcaldessa, María Elena Pérez, però també a les altes esferes del PSC, obligant al llavors Secretari d’Organització, Daniel Fernández, a apartar-se de les seves funcions dins del partit.
 
A hores d’ara, hi ha hagut desenes de declaracions davant el jutge, però només hi ha hagut una sentència, que no és ferma. Es tracta de la relativa a la peça de Montcada, on es posava sobre la taula la modificació de les bases per escollir la nova responsable d’urbanisme de l’ajuntament, en benefici d’una coneguda de la família Bustos.
 
El jutge del TSJC va condemnar a Manuel Bustos, Paco Bustos i Daniel Fernández a 1 anys i 4 mesos de presó per un delicte de tràfic d’influències, a pagar una multa de 60.000 euros, i se’ls imposava una pena de 4 anys i 6 mesos i 1 dia d’inhabilitació. A María Elena Pérez se la condemnava per un delicte de prevaricació i a 7 anys d’inhabilitació.
 
La sentència no és ferma, i per això la defensa va presentar un recurs de cassació al Tribunal Suprem, que haurà de valorar si cal fer una nova vista. “Nosaltres defensem que hi ha hagut proves que demostren la prevaricació i el tràfic d’influències per alterar el procés de selecció, és una sentència de més de 100 fulls, molt motivada, amb un judici de tres dies i més d’una desena de testimonis que fa que no creguem que s’hagi de revocar”, explica Garcia Barroso.
 
Amb el Codi Penal a la mà, amb aquesta sentència cap dels condemnats haurien d’ingressar a la presó, perquè són penes inferiors als 2 anys. Tot i això, hi ha antecedents on el jutge va determinar, amb penes inferiors fins i tot a l’any, que els condemnats havien d’ingressar a la presó per reiteració delictiva, motiu pel qual la decisió queda en mans de la Justícia.
 
El sobreseïment de la peça de Montserrat Capdevila
 
Aquesta setmana el jutge ha arxivat la peça 25bis, que feia referència als viatges que l’extinenta d’alcalde i exdiputada del PSC Montserrat Capdevila va fer pagant-los amb la targeta del Parlament de Catalunya. En aquest cas, el jutge considera que les escoltes telefòniques es van fer sense permís ni coneixement del jutge, motiu pel qual no les ha acceptat i la peça ha estat sobreseguda.
 
“Aquesta peça no afecta la resta, perquè la única sentència que tenim fins ara diu que les escoltes són valides, i aquesta línia val per totes les línies de les peces iniciades”, assegura l’advocat. En aquest sentit, la peça relativa als viatges de Capdevila es va obrir més tard de l’inici de la investigació, amb unes escoltes fetes sense que el jutge en tingués constància. “Confiem que la Fiscalia faci recurs a la sala”, afegeix García Barroso, que assegura que no la plataforma no es va personar per la fiança de 6.000 euros que els van demanar.
 
Què s’espera per als propers mesos?
 
De les peces obertes n’hi ha de molt avançades, com la relativa a les multes o la dels abocaments de terres a Can Xupa, on està imputat, entre d'altres, l'exintendent de la Policia Municipal, Josep Miquel Duran. En aquest cas, es compta amb tota la documentació policial i els testimonis dels fets, així com dels imputats i, per tant, poca prova queda per fer.
 
Una altra peça que està bastant encarrilada és la 21, relacionada amb l’alteració d’una factura per beneficiar l’oncle de Bustos i president del Gremi de Constructors de Sabadell i Comarca, Melquíades Garrido, així com la peça 28 sobre irregularitats en l’adjudicació del servei de recollides a Smatsa, inclosa dintre de la investigació del cas Pokemon).
 
També estan avançades la peça 29 sobre les gestions davant del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) per beneficiar Canal Català, o la 31 relativa a les gestions fetes per col·locar persones al Consell Comarcal del Vallès Occidental.

Amb tot, el cas Mercuri ha provocat un terratrèmol que segueix tenint rèpliques tres anys després, i que si d'entrada va deixar coix l'Ajuntament, de retruc ha ferit de gravetat el PSC local, que en les darreres eleccions va perdre vuit regidors al Ple com a conseqüència de la pèrdua de confiança per part dels ciutadans. Les decisions judicials són les que acabaran de situar-ho tot en el seu lloc, però per això cal sobretot paciència i temps, i deixar que la Justícia segueixi el seu camí.