18
de desembre
de
2016, 09:00
Aquest diumenge se celebra la 25a edició de La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio, dedicada a l’ictus i a les lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques. Segons el Departament de Salut, l’ictus és la primera causa de mort entre les dones i la tercera entre els homes. Les lesions medul·lars són encara massa nombroses i habituals entre els joves, sobretot per culpa dels accidents de trànsit. Per això, experts i pacients demanen més inversió en recerca i investigació, sobretot per a la rehabilitació.
A NacióDigital hem preguntat a sis professionals de diversos centres de referència per tal de conèixer les causes d’aquestes dolències i per saber quins han estat els avenços científics més remarcables i quins són els reptes que encara plantegen.
Un 30% dels pacients amb ictus tindrà seqüeles definitives
A Catalunya, una de cada sis persones patirà un ictus al llarg de la vida. Es calcula que cada any la malaltia provoca uns 13.000 ingressos hospitalaris, dels quals 1.300 ho són en menors de 55 anys. A més, tal com recorda la doctora Esther Duarte, cap d’àrea de rehabilitació de l’Hospital de l’Esperança, “un 30% dels pacients tindrà seqüeles definitives”. Els estudis científics constaten que per culpa de l’ictus cada minut moren dos milions de neurones al cervell. Per això, una detecció ràpida pot reduir l’alt percentatge de mortalitat i, fins i tot, fer reversibles alguns dels seus efectes.
L'ictus és una malaltia ocasionada per una alteració brusca de la circulació de la sang al cervell, ja sigui per un quall, la causa més freqüent i que ocasiona el que s’anomena ictus isquèmic; o per un vessament, que provoca un ictus hemorràgic. De tractaments n’hi ha diversos i cada vegada més eficaços, com recorda el doctor Jaume Roquer, neuròleg a l’Hospital de Mar. L’aparició de nous medicaments per desfer els coàguls de sang ha reduït la incidència en el pacient. Fins fa només cinc anys, el Sintrom era l’únic medicament eficaç disponible.
També la trombectomia endovascular, com recorda el doctor Carlos Molina, cap de la unitat d’ictus de l’Hospital de la Vall d’Hebron, ha estat crucial per combatre la malaltia. Aquesta tècnica permet extraure el coàgul directament de les artèries del cervell i aconsegueix que un 50% dels malalts greus es recuperin. Un de cada tres quedarà sense cap dany cerebral. S’investiga també amb fàrmacs neuroprotectors, que ajudarien les neurones a suportar durant més hores l’ictus, però de moment cap d’aquestes recerques ha obtingut resultats.
Els professionals mèdics i les associacions de pacients, com ara la Fundació Ictus, també asseguren que la rehabilitació neurològica és clau per millorar les expectatives de vida i evitar la possibilitat de patir un altre ictus. Un 10% de les persones que han patit una embòlia tornaran a tenir-ne. Per això, reclamen més prevenció i recerca. “En la fase de prevenció la investigació és fonamental. En els darrers cinc anys, hi ha hagut avenços importants que han permès millorar l’atenció als pacients, alguns de tipus mèdic i d’altres d’organització, com ara el codi ictus, que permet coordinar els 25 hospitals de Catalunya amb un protocol d’urgència”, explica el doctor Molina.
Quant a la prevenció, són habituals els medicaments contra la hipertensió, el colesterol i la diabetis, perquè els riscos cardiovasculars són una de les causes principals de l’ictus. “Moltes vegades al pacient també se li administra l’aspirina, perquè està demostrat que no hi ha cap anticoagulant millor”, explica el doctor Roquer. A més, també cal combatre el sedentarisme i l’estrès. Però la causa principal de l’ictus és la fibril·lació auricular, una arrítmia cardíaca que afecta sobretot entre les dones més grans de 60 anys. Per detectar aquesta anomalia, una simple revisió del ritme cardíac és suficient. Per això, Salut ha impulsat el programa “Pren-te el pols” en més de 700 farmàcies, que permet les persones amb risc de patir ictus acudeixin a comprovar el seu estat i, en cas d’anomalia, ser derivats a l’atenció primària.
Alhora, com recorda la doctora Duarte, una rehabilitació de xoc els primers mesos després de patir l’ictus revertirà molts dels efectes de la malaltia, que poden ser des de paràlisi fins a problemes de la parla, de la memòria o de l’atenció cognitiva, depenent de quina zona del cervell hagi estat afectada. En aquests casos, l’actitud del pacient i el suport social i familiar seran claus.
El 40% dels casos de lesió medul·lar són per accidents de trànsit
De lesions medul·lars, n’hi ha de dues menes, tal com explica el doctor Miguel Ángel González Viejo, cap de la unitat de lesionats medul·lars de l’Hospital de la Vall d’Hebron: les d’origen traumàtic, provocades per un xoc o un accident; i les d’origen mèdic. Enguany, La Marató se centra només en els danys de tipus traumàtic i pretén obtenir donacions per la rehabilitació d’aquests pacients. Es calcula que a Catalunya es registren per setmana entre tres i nous casos.
La causa principal de les lesions medul·lars són els accidents de trànsit, que suposen un 40% del total, tal com revelen les dades que recull el protocol d’atenció inicial al pacient amb lesió medul·lar aguda traumàtica de l’Hospital de la Vall d’Hebron. L’alta velocitat en el moment de l’impacte, no usar els sistemes de seguretat o el consum d’alcohol i drogues en són els motius principals. Tot i així, com recorda el doctor Enric Portell, de l’Institut Guttmann, “els avenços tecnològics en els cotxes, com ara els airbags, han ajudat a reduir les lesions per aquesta causa, sobretot les dorsals”.
A més, tot i que el perfil més habitual en lesions medul·lars traumàtiques és el dels joves, les xifres també constaten que un 35% de les lesions són produïdes per caigudes accidentals i domèstiques, un percentatge que va cada any en augment i que afecta sobretot la gent gran. “Les lesions medul·lars són també més freqüents en homes. Per cada dona hi ha quatre homes lesionats”, resumeix González Viejo. Altres causes poden ser els accidents laborals o els esports d’alt risc, sobretot els de caiguda d’altura. Entre els infants, abans que les caigudes, la causa principal són els atropellaments.
“Una lesió medul·lar traumàtica mai és reversible del tot, suposarà una gran discapacitat que canviarà per complet la vida del pacient i del seu entorn familiar i social”, explica el doctor. A més, també recorda que els lesionats medul·lars suposen un elevat consum sanitari perquè necessitaran cures constants al llarg de la seva vida. Aquesta lesió afectarà la mobilitat i la sensibilitat i, en el cas que sigui una lesió medul·lar cerebral, també a les capacitats cognitives, com el llenguatge o la memòria.
Els experts asseguren que, de fet, la rehabilitació del pacient comença, com en el cas de l’ictus, en el moment que el pacient entra a l’hospital. Les conseqüències menys aparents són les que més afecten psicològicament els pacients, com ara les complicacions respiratòries, el dolor neuropàtic o . Tota rehabilitació, com recorda González Viejo, “ha d’anar destinada a minimitzar els danys en l’activitat diària”. El pacient requerirà, no només medicaments per fer estable la seva salut, sinó també un fisioterapeuta, aparells ortopèdics i, en alguns casos, ajut psicològic. Justament enguany La Marató preveu que les donacions es puguin destinar a millorar les eines i tècniques de rehabilitació d’aquests pacients.
Segons l’Institut Guttmann, que el 2015 va atendre 235 persones per lesió medul·lar, només es reincorporen al mercat laboral un 5% dels lesionats, un percentatge baix que evidencia que els malalts sovint tenen por de deixar de percebre la gran invalidesa si tenen un sou. A més, tal com denuncia la treballadora social de l’Institut Guttmann, Pilar Vallejo, “els ajuts s’han reduït els darrers anys de crisi”. Així ha ocorregut amb la prestació per adaptar l’entorn domèstic, per exemple. Alhora, els tràmits acostumen a ser molt lents, com ara la sol·licitud de la Llei de dependència que permet obtenir ajuts assistencials, i poden allargar-se fins a un any.
A NacióDigital hem preguntat a sis professionals de diversos centres de referència per tal de conèixer les causes d’aquestes dolències i per saber quins han estat els avenços científics més remarcables i quins són els reptes que encara plantegen.
Un 30% dels pacients amb ictus tindrà seqüeles definitives
A Catalunya, una de cada sis persones patirà un ictus al llarg de la vida. Es calcula que cada any la malaltia provoca uns 13.000 ingressos hospitalaris, dels quals 1.300 ho són en menors de 55 anys. A més, tal com recorda la doctora Esther Duarte, cap d’àrea de rehabilitació de l’Hospital de l’Esperança, “un 30% dels pacients tindrà seqüeles definitives”. Els estudis científics constaten que per culpa de l’ictus cada minut moren dos milions de neurones al cervell. Per això, una detecció ràpida pot reduir l’alt percentatge de mortalitat i, fins i tot, fer reversibles alguns dels seus efectes.
L'ictus és una malaltia ocasionada per una alteració brusca de la circulació de la sang al cervell, ja sigui per un quall, la causa més freqüent i que ocasiona el que s’anomena ictus isquèmic; o per un vessament, que provoca un ictus hemorràgic. De tractaments n’hi ha diversos i cada vegada més eficaços, com recorda el doctor Jaume Roquer, neuròleg a l’Hospital de Mar. L’aparició de nous medicaments per desfer els coàguls de sang ha reduït la incidència en el pacient. Fins fa només cinc anys, el Sintrom era l’únic medicament eficaç disponible.
"La causa principal de l'ictus és la fibril·lació auricular, una arrítmia cardíaca que afecta sobretot la gent gran, especialment les dones"
També la trombectomia endovascular, com recorda el doctor Carlos Molina, cap de la unitat d’ictus de l’Hospital de la Vall d’Hebron, ha estat crucial per combatre la malaltia. Aquesta tècnica permet extraure el coàgul directament de les artèries del cervell i aconsegueix que un 50% dels malalts greus es recuperin. Un de cada tres quedarà sense cap dany cerebral. S’investiga també amb fàrmacs neuroprotectors, que ajudarien les neurones a suportar durant més hores l’ictus, però de moment cap d’aquestes recerques ha obtingut resultats.
Els professionals mèdics i les associacions de pacients, com ara la Fundació Ictus, també asseguren que la rehabilitació neurològica és clau per millorar les expectatives de vida i evitar la possibilitat de patir un altre ictus. Un 10% de les persones que han patit una embòlia tornaran a tenir-ne. Per això, reclamen més prevenció i recerca. “En la fase de prevenció la investigació és fonamental. En els darrers cinc anys, hi ha hagut avenços importants que han permès millorar l’atenció als pacients, alguns de tipus mèdic i d’altres d’organització, com ara el codi ictus, que permet coordinar els 25 hospitals de Catalunya amb un protocol d’urgència”, explica el doctor Molina.
Quant a la prevenció, són habituals els medicaments contra la hipertensió, el colesterol i la diabetis, perquè els riscos cardiovasculars són una de les causes principals de l’ictus. “Moltes vegades al pacient també se li administra l’aspirina, perquè està demostrat que no hi ha cap anticoagulant millor”, explica el doctor Roquer. A més, també cal combatre el sedentarisme i l’estrès. Però la causa principal de l’ictus és la fibril·lació auricular, una arrítmia cardíaca que afecta sobretot entre les dones més grans de 60 anys. Per detectar aquesta anomalia, una simple revisió del ritme cardíac és suficient. Per això, Salut ha impulsat el programa “Pren-te el pols” en més de 700 farmàcies, que permet les persones amb risc de patir ictus acudeixin a comprovar el seu estat i, en cas d’anomalia, ser derivats a l’atenció primària.
Alhora, com recorda la doctora Duarte, una rehabilitació de xoc els primers mesos després de patir l’ictus revertirà molts dels efectes de la malaltia, que poden ser des de paràlisi fins a problemes de la parla, de la memòria o de l’atenció cognitiva, depenent de quina zona del cervell hagi estat afectada. En aquests casos, l’actitud del pacient i el suport social i familiar seran claus.
Exercicis de rehabilitació de l'Institut Guttmann en un poliesportiu Foto: ACN
El 40% dels casos de lesió medul·lar són per accidents de trànsit
De lesions medul·lars, n’hi ha de dues menes, tal com explica el doctor Miguel Ángel González Viejo, cap de la unitat de lesionats medul·lars de l’Hospital de la Vall d’Hebron: les d’origen traumàtic, provocades per un xoc o un accident; i les d’origen mèdic. Enguany, La Marató se centra només en els danys de tipus traumàtic i pretén obtenir donacions per la rehabilitació d’aquests pacients. Es calcula que a Catalunya es registren per setmana entre tres i nous casos.
La causa principal de les lesions medul·lars són els accidents de trànsit, que suposen un 40% del total, tal com revelen les dades que recull el protocol d’atenció inicial al pacient amb lesió medul·lar aguda traumàtica de l’Hospital de la Vall d’Hebron. L’alta velocitat en el moment de l’impacte, no usar els sistemes de seguretat o el consum d’alcohol i drogues en són els motius principals. Tot i així, com recorda el doctor Enric Portell, de l’Institut Guttmann, “els avenços tecnològics en els cotxes, com ara els airbags, han ajudat a reduir les lesions per aquesta causa, sobretot les dorsals”.
A més, tot i que el perfil més habitual en lesions medul·lars traumàtiques és el dels joves, les xifres també constaten que un 35% de les lesions són produïdes per caigudes accidentals i domèstiques, un percentatge que va cada any en augment i que afecta sobretot la gent gran. “Les lesions medul·lars són també més freqüents en homes. Per cada dona hi ha quatre homes lesionats”, resumeix González Viejo. Altres causes poden ser els accidents laborals o els esports d’alt risc, sobretot els de caiguda d’altura. Entre els infants, abans que les caigudes, la causa principal són els atropellaments.
"Només un 5% dels lesionats medul·lars es reincorpora a la feina per por a perdre la pensió, segons l'Institut Guttmann"
“Una lesió medul·lar traumàtica mai és reversible del tot, suposarà una gran discapacitat que canviarà per complet la vida del pacient i del seu entorn familiar i social”, explica el doctor. A més, també recorda que els lesionats medul·lars suposen un elevat consum sanitari perquè necessitaran cures constants al llarg de la seva vida. Aquesta lesió afectarà la mobilitat i la sensibilitat i, en el cas que sigui una lesió medul·lar cerebral, també a les capacitats cognitives, com el llenguatge o la memòria.
Els experts asseguren que, de fet, la rehabilitació del pacient comença, com en el cas de l’ictus, en el moment que el pacient entra a l’hospital. Les conseqüències menys aparents són les que més afecten psicològicament els pacients, com ara les complicacions respiratòries, el dolor neuropàtic o . Tota rehabilitació, com recorda González Viejo, “ha d’anar destinada a minimitzar els danys en l’activitat diària”. El pacient requerirà, no només medicaments per fer estable la seva salut, sinó també un fisioterapeuta, aparells ortopèdics i, en alguns casos, ajut psicològic. Justament enguany La Marató preveu que les donacions es puguin destinar a millorar les eines i tècniques de rehabilitació d’aquests pacients.
Segons l’Institut Guttmann, que el 2015 va atendre 235 persones per lesió medul·lar, només es reincorporen al mercat laboral un 5% dels lesionats, un percentatge baix que evidencia que els malalts sovint tenen por de deixar de percebre la gran invalidesa si tenen un sou. A més, tal com denuncia la treballadora social de l’Institut Guttmann, Pilar Vallejo, “els ajuts s’han reduït els darrers anys de crisi”. Així ha ocorregut amb la prestació per adaptar l’entorn domèstic, per exemple. Alhora, els tràmits acostumen a ser molt lents, com ara la sol·licitud de la Llei de dependència que permet obtenir ajuts assistencials, i poden allargar-se fins a un any.