A la taula, Ramon Segués, president d'Òmnium Solsonès, Estanislau Fons, autor del llibre, i Rafel Pérez, professor de literatura. Foto: Ramon Estany En una Sala Cultural de l'ajuntament plena de goma a gom, Estanislau Fons (Clariana de Cardener, 1966) va presentar la seva primera novel·la "Canícula", a Solsona. L'acte, que era organitzat per Òmnium Solsonès, va tenir lloc el passat dissabte 24 de setembre.
Ramon Segués, president d'Òmnium Solsonès, va obrir l'acte fent algunes consideracions sobre els "temps difícils que vivim, on a la problemàtica econòmica s'hi ha afegit els atacs a la llengua, al català i a una manera d'ensenyar i de ser com a poble" . Per aquest motiu aprofità per demanar "unitat a la societat civil i a la classe política", tot convidant a viure en català per que és "una llengua que hem de defensar per que som poquets".
Amb tot, subratllà que la presentació d'un llibre és un "simptoma de vida de la llengua i ens atansa a la normalitat de país".
El públic omplí la sala Foto: Ramon Estany
Rafel Pérez, professor de literatura de l'IES Francesc Ribalta, va oferir una petita lliçó magistral al voltant de l'obra de l'Estanislau Fons, a qui recordà que l'hi uneix un afecte cap a la família Fons i Solé. Pérez va explicar que l'Estanislau, quan feia COU, va escriure un conte amb ideologia ecologista, i aquí ja es veien els trets determinants del caràcter de l'Estanis, que són el moralisme, on plantejava un fet moral, el despreci per la natura.
I pel que fa a la novel·la "Canícula", Pérez advertí que "hi he vist moralisme" , i "la ironia i la moral tenen la mateix arrel, presidint l'escriptura de l'Estanis" .
Perez va recordar que la novel·la és un gènere obligat a servir d'anàlisi del món i en aquest sentit Fons sap veure com és la realitat i donar-li un toc irònic. Ell dona a conèixer la seva Lleida, a través d'una fàbula que suplanta la realitat, tot creant una realitat paralela, amb una narració "acuradíssima" .
Finalment, l'autor, Estanis Fons, dirigí unes paraules, tot agraïnt al Rafel Pérez, "la dissecció tremenda" que li havia fet. Fons, recordant una frase de John Lennon: "La vida és allò que et va passant mentres tu estas ocupat fent altres plans", va explicar que a vegades, "petites coses ens creen canvis que ens obliguen a reorientar-nos", i que la novel·la va sortir en un moment determinat, fascinat per la litúrgia de la Diputació de Lleida, que "jo veia molt carrinclona" . Aquest escenari, subratllà, "dona per a fer una novel·la" , on els personatges tenen vida pròpia i el relat està sembrat de punta a punta de petits detalls
Estanislau Fons Foto: Ramon Estany
Estanislau Fons: "Solsona dóna molt joc narratiu"
-Que et va portar a esriure "Canícula"?
Ja tenia pensat en algun moment escriure històries, i com que vaig estar dos anys a la Diputació de Lleida i era el Cap de Presidència, l'ambient que hi havia a aquella institució, i les litúrgies presents, en van suggerir tota una sèrie d'històries truculentes que vaig refondre en una novel·la que té molts ingredients de sàtira política, de crítica costumista i molts elements que els trobariem si repassessim l'hemeroteca de Lleida d'aquests darrers dos anys.
-O sigui, que podries treballar de guionista al Polònia?
Bé, segons com, els personatges tenen uns comportaments bastant peculiars. De totes maneres, igual que al Polònia, exagerant, en alguns punts, la realitat supera la ficció.
- Tot i que no vius a Solsona, però la coneixes, creus que donaria per una novel·la d'aquest estil?
Solsona dona molt joc narratiu, i a la novel·la, té algun paper, com quan faig que una delegació de ganivetaires solsonins visiti la Diputació, i no poden fer la reunió prevista. Amb tot, Solsona té moltes coses que valdria la pena incorporar a una novel·la.
-Finalment, com va l'acceptació del teu llibre?
Doncs bé, d'una tirada de 1000 exemplars, està a punt d'exhaurir-se, i estem a punt de fer la 2a edició.
