La intervenció ha permès als tècnics aprofundir en el coneixement de la imatge, que forma part del retaule de 1679 que ja va ser restaurat recentment pel CRBMC, mitjançant l’estudi de la talla i les anàlisis cientificotècniques. Els treballs de conservació-restauració han consistit principalment a recuperar la policromia original barroca de la imatge, fins ara coberta per una repintada d’època moderna El procés de restauració s’ha desenvolupat a Valldoreix, a la seu del CRBMC, i ha durat 2 mesos.
Es tracta d’una intervenció amb caràcter excepcional, ja que poques vegades és possible trobar una policromia subjacent original en un estat prou bo com per retirar la d’època posterior
Intervenció de conservació i restauració
La peça s’ha sotmès a un rigorós estudi fisicoquímic, a partir de mostres extretes de diferents llocs de la policromia. S’ha examinat l’obra amb tècniques fotogràfiques i radiogràfiques i el resultat de tot aquest estudi global ha aportat la informació de l’estat de conservació de la policromia original, de la tècnica pictòrica utilitzada, de la localització de les alteracions i de l’estructura de les diferents capes de policromia.
Tots aquests paràmetres han estat necessaris per determinar el procés d’intervenció a seguir, per tal de recuperar la policromia original barroca, amagada sota una repintada moderna.
Els treballs de conservació i restauració han inclòs les actuacions següents: col·locació de la imatge dins de la cambra d’anòxia; desinfecció preventiva; fixació dels aixecaments de policromia i de capa de preparació, que afectaven quasi la totalitat de la superfície; eliminació de les dues capes de repintada que cobrien tota la imatge; presentació final amb envernissada de la policromia, i, finalment, reintegració de tipus il·lusionista.
Característiques de la policromia barroca original
El resultat final d’aquest procés d’intervenció ha estat la recuperació d’una policromia original, que segueix tots els paràmetres característics de la policromia barroca del s. XVII, amb la tècnica de la dauradura en les vestimentes de la verge, enriquida amb una decoració floral feta amb les tècniques del llamat i de l’estofat. Les carnacions recuperades són fetes a l’oli amb poliment.
El vel del la marededéu és de color blanc, amb una decoració de ratlles verdes i vermelles; la túnica és feta amb tonalitats de laca de vermell carmí, amb un dibuix molt subtil de flors; la màniga del braç dret, que sobresurt de la túnica, és obrada amb tonalitats blanques i decorada amb flors vermelles; el mantell és totalment daurat amb full d’or i amb una sanefa perimètrica de flors, amb tonalitats vermelles i blaves; l’interior del mantell és de tons blaus, amb una decoració floral, i, finalment, els peus són coberts de dauradura. Es tracta, doncs, d’una policromia molt rica pel que fa a la tècnica, la decoració i les tonalitats.
Com a fet anecdòtic, cal apuntar l’aparició d’un enfonsament molt evident en el front de la marededéu, produït per un fort cop. Aquest enfonsament estava cobert per una gruixuda capa de massilla, que amagava aquesta deformitat i li donava un volum més pujat a la zona. S’ha retirat la totalitat de la massilla que cobria també policromia original. Després de la restauració, encara es pot entreveure la zona de la degradació causada per un incident que es va produir en un moment indeterminat dels més de 300 anys d’història de la imatge.
Abans de la restauració
