Amb motiu de la segona datació de les restes òssies del martyrium de Sant Eudald de Sorba, crec que és bo de recordar el fet providencial que va ser el descobriment del Martyrium de Sorba l’any 1977, gràcies a la intuïció d’un capellà, que va adonar-se de la cúpula del martyrium quan transitava des de la sagristia cap a l’església parroquial de Santa Maria de Sorba. Avisat el Dr. Manuel Riu, insigne medievalista i catedràtic de la Universitat de Barcelona, fill de Sant Llorenç de Morunys, inicià les campanyes d’excavació acompanyat del seu equip d’experts i col·laboradors voluntaris, fins arribar
a descobrir un sepulcre al peu de la base de l’edicle o altar situat al centre de la rotonda, cobert amb una tègula romana que tapava el lòcul del martyrium. Aquesta descoberta a més del seu valor històric, artístic i religiós, tingué una repercussió determinant en el replanteig de la construcció del pantà de Sorba.

L’any 1976 el Ministeri d’Obres Públiques de Madrid ja havia enviat una empresa a començar els sondeigs per construir la presa de Sorba, que segons el projecte aprovat, anava a l’indret del Balç del Gili. De seguida els afectats van presentar recurs contra aquesta obra pel mal que feia no solament per les més de tres-centes hectàrees inundades, sinó també perquè transvasava el riu Cardener cap al riu Aiguadora mitjançant un canal que havia d’anar des de Molí de Foix fins a prop del Molí de Can Feliu, on l’aigua del Cardener entraria al riu Aiguadora. Això feia que quedessin anul·lades totes les concessions d’aigua del riu Cardener per a tots els usos, incloses totes les centrals elèctriques situades en el curs del riu Cardener des del Molí de Foix fins a Cardona. I al transvasar l’aigua del Cardener i fer l’embassament al final del curs de l’Aiguadora hauria quedat hipotecat l’abast d’aigua de tot el Solsonès i part sud del Berguedà. Per això es va organitzar un moviment d’oposició al pantà de Sorba.

Amb l’arribada de la democràcia a l’Estat Espanyol, es van convocar eleccions municipals el 3 d’abril de 1979. Els nous ajuntaments democràtics van demanar audiència al President de la Generalitat recuperada, Josep Tarradellas, que ens va atendre indirectament a través del seu secretari Romà Planas, que va crear una Comissió Interdepartamental que va pujar a Sorba per estudiar el problema.

Més tard, l’any 1980, l’alcalde de Navès, Ramon Clotet, d’acord amb l’alcalde de Montmajor Ramon Vilanova, el de Cardona Ramon Homs, i el de Solsona Ramon Llumà, i assessorats tècnicament per l’enginyer de Camins Mn. Ferran, vam demanar entrevista al nou President de la Generalitat Jordi Pujol, el qual ens rebé personalment al seu despatx del Palau i ens digué que el pantà era necessari per portar aigua potable a Barcelona i la seva àrea metropolitana, però si trobàvem un emplaçament millor es podia canviar, tot i que ho hauria de presentar al Ministeri d’Obres Públiques perquè encara no tenia la competència en Obres Hidràuliques. El Ramon Llumà li va dir que podria fer-se a la Llosa del Cavall. El Ramon Clotet li va dir que si Barcelona necessitava aigua, també en necessitàvem a Navès, a Montmajor i els altres pobles de les nostres comarques, i no ens la podien prendre tota. El President ens va escoltar molt atent i va dir-nos que ho faria estudiar tècnicament, com així va ser.

La commemoració del catorzè Centenari del martiri de Sant Eudald es va celebrar el 10 de maig de 1981, perquè era diumenge, tot i que Sant Eudald es celebra el dia 11 de maig. La festa es va fer al Pla de Terracuques de Sorba, amb una assistència massiva de gent de tot arreu del País, la missa la va presidir el Sr. Bisbe de Solsona Miquel Moncadas, i la representació oficial d’alt nivell amb els Consellers Josep M. Cullell, d’Obres Públiques i Max Cahner, de Cultura. Actuacions dels Caramellaires de pagès de
Cardona, l’Orfeó Nova Solsona i d’altres, culminant amb un dinar de germanor a l’aire lliure servit per la colla Pi Tort de Palà de Torroella. Una diada memorable d’ara fa 40 anys.

L’altre fet transcendental per salvar Sorba, va ser que el President Jordi Pujol aconseguís per a Catalunya la competència en Obres Hidràuliques de les Conques Internes de Catalunya, que va permetre que després d’estudis tècnics exhaustius, el govern de la Generalitat, en conveni amb l’Estat, executés la construcció de la seva primera presa a l’indret de La Llosa del Cavall, en terme municipal de Navès. Gràcies al president Pujol es va poder canviar la presa de Sorba per la de LaLlosa del Cavall, assegurant l’abastament d’aigua a les nostres comarques a més de Barcelona.

Quan es van començar les obres de la presa de La Llosa del Cavall una persona em va dir: “Amb Sant Eudald i el President Pujol, hem pogut salvar Sorba”. Certament. Es diu que la fe mou muntanyes, però ara podem dir que també mou pantans.

Ramon Clotet Vilalta