El proppassat diumenge dia 2, diumenge de Carnaval, en la setena jornada de la lliga catalana d’escacs, l’Elefant A visitant Lleida va sumar una altra victòria, situant-se provisionalment 5è, tot i que empatat a punts amb el Juneda, 4t.
L’Elefant A va alinear Tordesillas (1/2), Montraveta (1), Manzano (1/2), Cercós (1), Rovira (0), Tusell (1), Leal (0) i Viladrich (1).
Destaquem les següents partides:
Cercós va plantejar una obertura sòlida i, al primer descuit rival, va aconseguir peça d’avantatge. Va pressionar sense deixar enrocar l’adversari. Després d’intercanviar peces majors i menors, va resultar un final amb peça i peó de més, totalment favorable.
Manzano va signar taules en un partida on ambdós rivals es van respectar en les successives incursions tàctiques. La igualtat durant la partida es traduí en el repartiment del punt.
Tusell va aprofitar la transposició de jugades de l’obertura i, mitjançant sacrifici de peó impedia l’enroc rival. Amb l’intercanvi de dames, guanyava alfil, i amb l’obertura d’espais, l’entrada de torres a la 7a i 8a files desfeien tota resistència del contrari.
Viladrich sorprenia al rival en l’obertura. L’estratègia d’aquest de respondre en mode mirall no va resultar efectiva, doncs, en trencar-se la simetria i sumar-hi un error, el solsoní va aconseguir torre d’avantatge. Prosseguí la partida, incrementant la desigualtat fins a l’escac i mat.
Per la seva banda, l’Elefant B, donat que la tercera categoria provincial comptava amb un nombre menor d’equips, ja ha finalitzat la lliga, 5è a la classificació i amb un balanç positiu de 3 victòries, 1 empat i 3 derrotes. Felicitats al Mollerussa E, campió imbatut, i per a tots els nens i nenes, la satisfacció d’haver jugat, pensat, fet amistats i passar-ho bé tot alhora.
Aquesta setmana moria Boris Spassky (1937-2025). Va aprendre a jugar als 5 anys, en un tren ple de nens evacuats de Leningrad. Amb un estil de joc “universal”, capaç de ferma defensa i d’atac agressiu, va arribar a ser el 10è campió del món. Va perdre el títol el 1972 en el mític “matx del segle” (portat al cinema) contra Bobby Fischer, en plena guerra freda EEUU-URSS. El recordem amb dues frases:
“Els escacs, amb tota la seva profunditat filosòfica, és abans de tot un joc en el que es posa de manifest la imaginació, el caràcter i la voluntat.”
“Quan jugues amb Fischer, no és una qüestió de si guanyes o perds. És una qüestió de si sobreviuràs.”
La propera setmana, els solsonins rebran al líder imbatut, el Tàrrega. Necessitaran sort!
